Josep Puntí, blog incondicional

s'ha acabat la pela!

2010-12-31T15:11:00.002+01:00

Carnisseria - Adrià Puntí - Jaume Subirana - Ovidi Montllor

2010-11-24T14:34:00.005+01:00

La cançó d'autor sempre s'ha distingit per treballar molt els textos, hi ha cantautors que son autèntics poetes, però una de les feines més importants que han fet els cantautors catalans ha estat la d'apropar-nos a la poesia i donar-nos a conèixer un bon grapat de poetes excel·lents que difícilment arriben a les capes socials populars si no és a través de la música.

La Bisbal d'Empordà

2010-10-30T17:52:00.004+02:00

Teatre Cirvianum

2010-10-10T20:28:00.004+02:00

Josep Puntí........Mirallcapgirat.....(Teatre Cirvianum)

Josep Puntí.....Sants innocents....(Teatre Cirvianum)

Josep Puntí.....Setzejutges...(Teatre Cirvianum)

Torelló 8 octubre 2010

2010-09-21T08:59:00.002+02:00

http://www.teatrecirvianum.cat/espectacle1.php?idEsp=98&c=2

Sputnik Solsona

2010-09-10T19:46:00.001+02:00

Puntí a les Festes de Gràcia

2010-08-30T19:22:00.004+02:00

Josep Puntí té algunes coses a dir

2010-08-30T19:12:00.001+02:00

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/199371-josep-punti-te-algunes-coses-a-dir.html

Actuació a Cadaqués

2010-07-19T22:14:00.004+02:00

5 ANYS DE BLOG I MÉS DE 120.000 MIL VISITES !

2010-07-04T22:46:00.003+02:00

doncs si, ara fa cinc anys s'inicià aquest blog, redescobrint l'artista, una especie de tribut tant a la música primer dels umpah-pah i despres de l'Adrià-Josep, un bon recull de publicacions, concerts i crítiques que hem pretes fer-hos arribar amb l'ànim de fer més sonora si cap la musicalitat del de Salt.

gràcies a tothom!

Concert, 5 Juny 22 hs. Sala Zero, TARRAGONA

2010-05-24T23:14:00.006+02:00

M'he comprat un bon dia ( Sabadell 13 Maig 2010 )

2010-05-18T21:22:00.004+02:00

Concertàs amb majùscules

a la sala l'Estruch de Sabadell

Gran, molt gran

Collaboració al nou dels Ix!

2010-03-28T21:42:00.004+02:00

!¡ L'ingenu es lliure*

encisadora

mai tan a prop del dolç

per escoltar "Contra sentit"
per llegir a Punti.be

Divendres 19 març al City Arms de Centelles

2010-03-16T23:34:00.003+01:00

Cargols pintant els sòcols

2010-03-13T19:50:00.002+01:00

"de muda en muda i torno a casa.."

Quimi Portet, homes i dones del cap dret

Als escenaris amb Desobedientes

2009-12-01T21:22:00.004+01:00

Embrions Perfectes:

Josep Puntí ve per primer cop a Barcelona. En un concert de cap a peus.

Puja als escenaris per preparar el seu proper treball amb els

Desobedientes. Posant solfa i caliu a les seves melodies atemporals, eternes i genials

que són fruit de les visions

d’un artista pluridisciplinar en constant creixement.

El rei no ha marxat mai perquè els ritmes i harmonies que ens ha donat són part de l’imaginari de tots nosaltres.

El proper dia 17 de desembre a la sala Apolo de Barcelona podreu gaudir-ne. És ara que vol donar-nos el millor d’ell mateix cobert per la més bona de les bandes que mai l’ha acompanyat en directe.

Aquells que el coneixien disfrutaran de la pel·lícula autobiogràfica que està en fase de producció i que és, juntament amb el disc més esperat del panorama musical del nostre país, el que ens estava preparant… ja que és una avaluació contínua amb matrícula d’honor assegurada abans de final de curs.

Visca la república del veïnat de Salt!

Dvd UMPAH-PAH al Enderrock d'aquest mes

2009-11-21T23:07:00.000+01:00

Umpah-Pah ha esdevingut un grup de culte per a tota una generació. Aquesta tardor es compleixen vint anys de la fundació d’una proposta artística trascendental per a la història del pop-rock en català. Coincidint amb la publicació d’un disc de tribut a Umpah-Pah, ENDERROCK ofereix un dossier retrospectiu sobre la banda i una entrevista inèdita i en profunditat a Puntí –ni Josep, ni Adrià, simplement Puntí– on fa balanç i parla de projectes futurs.

A més, amb la revista trobareu el DVD Umpah-Pah en directe 1991, amb un recital enregistrat per TV3 al Mercat de Música Viva de Vic de 1991.

Concert en acústic (Bcn 04.02.2010)

2009-11-10T19:46:00.000+01:00

Concert en acústic de Josep Puntí a Inercia Vice

L'aforament és limitat, així doncs, es prega confirmació pel Facebook i que adquiriu les entrades anticipades, que podreu trobar a http://punti.ticketea.com al preu de 16,20€ amb consumició mínima inclosa.

Prometen ser un grapat d'hores plenes de l'esència puntillista que tant ens agrada.

més fotos al flickr, merci a Muntsa i Josep

PRESENTACIÓ DE L'EXPOSICIÓ 09 09 09

2009-11-06T23:59:00.000+01:00

data: dilluns 9 de Novembre, 09 hora: 19'30 a 20'15

lloc: Sala d'exposicions Caixa Laietana, Mataró

09 09 09 és una nova intervenció amb nouranta-nou nouradors que noustraran la seva nou.

amb l'actuació de Josep Puntí on interpretarà algo nou ...

(més detalls al Facebook)

B.S.O. "VIATGE D'UN SAVI VILATRISTA CAP ENLLOC"

2009-10-23T22:38:00.005+02:00

EL PUNTI "A VENÚ AL BAMBU"

AQUEST DISABTE 24 OCTUBRE A PARTIR DE LES 17,00

Premiá de Mar (c/Raimon de Penyafort,36)

unplugged on presentarà la música que conforma la Banda Sonora

de la Película "Viatge d'un savi vilatrista cap a enlloc".

per assistir a la presentació i coneixer més detalls,

cal accedir i apuntar-vos al Facebook

DISC TRIBUT A UMPAH-PAH

2009-08-01T14:30:00.004+02:00

Aviat podrem escoltar de nou les cançons de la millor banda del país recollides, per primera vegada, en un disc homenatge a UMPAH-PAH.

Bunbury, Carlos Ann i Mariona Aupí, Iván Ferreiro, Amaral, etc... són alguns dels noms dels artistes que participaran en el disc tribut a la mítica banda gironina.

"El Pop independent català ret un homenatge a Umpah-pah"

(El Periodico.cat)

"Més raons de pes, fa un merescut homenatge col.lectiu a Umpah-Pah"

(ElPunt.cat)

EL PUNT DE TROBADA

2009-07-30T22:00:00.000+02:00

Veure comentaris antics (I)
Veure comentaris antics (II)

8è FESTIVAL ACÚSTICA - FIGUERES 2009

2009-07-17T22:50:00.007+02:00

L'exlíder d'Umpah-pah torna a l'Acústica on l'any 2007 va protagonitzar un concert memorable a la plaça de l'Església. Josep Puntí recull l'herència de l'Adrià i demostra ser un dels artistes més originals del país. La seva força escènica i un repertori que no nota el pas dels anys el converteixen en un gran reclam que compta amb centenars de fidels seguidors que celebren el seu retorn.

http://www.festivalacustica.cat/

Tu pots, tu vals, tu en saps si volssss

UMPAH-PAH... SI !

2009-06-17T00:45:00.005+02:00

"Redescobrint" vídeos com aquest, surt una enyorança a la música fresca i desenfadada de llavors, rock català sí, pero atemporal, del que va marcar un modus vivendi de festa i rauxa, llenguatge críptic vers un so sensorial que encara ara allibera emocions.

...si no haguesin existit.. els haurien d'haver inventat...

obriu el calaix dels records, pareu l'orella i.. deixeu un missatge o emoció :-)

ENTREVISTA A CATSONS (18-4-2009)

2009-04-29T19:59:00.006+02:00

... passejarem per la seva vida i trajectòria musical, ens parlarà dels seus nous projectes, ens xiuxiuejarà alguna cançó i ens avançarà algun dels nous temes.

http://www.comradio.com

Un Catsons, un viatge d’un savi vilatrista cap enlloc, on no cal equipatge i on sols t’has de deixar portar amb l’Adrià-Pep-Puntí.

ENGEGANT PROJECTES: CRÒNICA FESTIVAL IN-SOMNI '09

2009-02-23T20:19:00.012+01:00

Crònica: sala Bikini (Bcn 20.02.09)

La seva presència escènica i la seva capacitat per expressar sentiments genuïns segueixen sent aclaparadores. Potser és el nostre Jim Carroll, o un cosí llunyà del John Cale més angulós o del Peter Hammill descarnat. Es va oblidar d'alguns textos i se'n va inventar altres en un anglès fictici, però va captar l'atenció amb la mateixa intensitat. Dues peces noves, Tornavís i El boig del telèfon, i repesques de Setze jutges, Coral.lí, El boulevard dels xiprers, De muda en muda, Sota una col...

JORDI BIANCIOTTO ElPeriodico.com

Fes click aquí per a veure les fotografies del concert (Per Jordi Salvia)

Entrevista per Cabaret Elèctric:

...Tocar amb mes gent serà un projecte soul-punk.
... Produint i dirigint una pel·lícula, falta un "empuje" per a enllestir-la.
Cabaret Elèctric a IcatFM

Entrevista al diari El Periódico

"... Vaig fer 70 cançons en un any i adéu. Em vaig avorrir. Vaig dir a Bunbury que faríem un disc amb la condició de no apuntar res en un paper; tot havia de ser al cap. Així ho vam fer. A la Mirona (Salt), fa poc, ja vaig interpretar-ne algun embrió."

Fes click aquí per a llegir l'entrevista sencera.

IN-SOMNI FESTIVAL

2009-02-23T20:00:00.004+01:00

El festival INSOMNI Barcelona tindrà lloc els dies 19, 20 i 21 de febrer en diferents sales i escenaris de la ciutat: Sala Apolo, Bikini, La [2] i Salamandra.

Per més informació:
http://www.myspace.com/festivalinsomni
http://www.individuocultmusica.org/

MIRONA, 28 Nov. 08

2008-12-07T11:05:00.007+01:00

Josep Puntí va reivindicar divendres a La Mirona part de l'autoria de les cançons del seu germà Adrià Puntí. Molt lluny queden els concerts de fa un any a l'Acústica de Figueres o a les festes de la Mercè on Puntí, en estat de gràcia, semblava renéixer. El públic, que va emplenar gairebé la sala, amb el cor encongit, va donar moltes mostres d'estima al geni saltenc i va saber disculpar Puntí i les seves provatures.

font: http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3094119

ACORDS PER DESPERTAR

2008-10-18T17:53:00.008+02:00

Quan els Indis Callen algo Tramen...

Fi de festa al bar la Forca (22/12/06)... després de més de 2h i 2 bisos tocant, un amic, un xic afònic, dalt l'escenari a cantar "si"... ole!

MÚSICA EN DIRECTE

2008-09-14T17:22:00.012+02:00

CARTES A LA FLETCHER.. (Algú igual va de crim)

2008-09-03T22:00:00.001+02:00

" La constancia de la inconsciencia frunce el ceño sin resaca
la inconsciencia de la constancia sin resaca frunce el ceño... "

A REVEURE

2008-09-01T21:03:00.001+02:00

Han estat moltes hores, dies, mesos i anys de dedicació, però arriba l'hora d'un relleu necessari, posant final, doncs, a la meva etapa com a participant en aquest espai i confiant que la persona que el continuarà, estigui tan il·lusionada com ho he estat jo aquests anys.
Als fidels que visiteu diàriament aquesta pàgina, als esporàdics, als crítics, a tothom, gràcies per l'interés demostrat.

A reveure,

La Princesa dels ulls tristos

DORMIU BÉ VOSALTRES QUE PODEU

2008-07-29T14:15:00.001+02:00

Ser educada davant la indignació, com fer-ho? Ressignant-me a callar? Passant full considerant que allò no té res a veure amb mi? Oblidant? Si alguna cosa tinc és memòria, malauradament, molt bona memòria, i si alguna cosa em ressisteixo a fer és a callar. Allò de perdonar sense oblidar, podria dir que més aviat, si no oblido és que no perdono...

I amb què estic indignada? Podria dir que em va indignar enormement veure que en la inauguració i clausura dels jocs olímpics de Xina, la participació va ser el 99% masculina. No s'havia d'haver permés un jocs olímpics en un país on la dona és maltractada i assassinada pel simple fet de ser dona... Però, això són temes per a tractar en un altre blog, i no en aquest.
Així doncs de què parlo? Parlo de la gent que no entén que volen dir "temes privats" i parlen de la vida dels altres sense tenir la més punyetera idea. I encara que en tinguessin idea, parlen de la vida dels altres en comptes de fer-ho de la seva.

A tots ells els dic que són uns paràssits sense vergonya ni escrúpols. Personatges que van de salvadors de la "terra" i de protectors de la cultura i dels artistes catalans, i ho fan actuant amb falsedat.
Fixeu-vos fins on arriba aquesta falsedat que ara alguns dels que han disparat les bales demanen escriure la biografia d'en Josep... Per amor a l'artista? No pas. Per a treure'n profit i penjar-se la medalla. Una biografia no pot ser escrita ni per un escriptor mig-ocre ni per algú que publica rumors sense saber-ne de la missa la meitat.

Han hagut tantes publicacions amb ànim de ferir... des de la notícia bomba publicada en el diari Avui el febrer del 2003 per un que se'n feia dir "polipoeta", fins a unes de les darreres publicacions de la revista Enderrock que per quedar bé amb els seguidors d'en Josep i rentar-se les mans, preferia quedar malament amb el protagonista de la notícia, parlant de la seva absència degut a "problemes personals"... Una gastroenteritis és un problema personal, un mal de queixal és un greu problema personal, una discussió amb la parella també ho és... creieu que parlaven d'aquests problemes personals??

Les paraules d'aquests periodistes i "polipoetes" no tenien com a objectiu el d'informar, sinó el de ferir i fer mofa. Ferir i fer mal a en Josep i al seu entorn.

Prou de comercialitzar amb la vida dels altres. Amb les vostres "innocents" paraules m'heu fet mal, indirectament, però me n'heu fet i no sabeu quant. Em sembleu patètics.

Esperant poder trovar-me mai cara a cara amb algun dels esmentats, que dormiu bé vosaltres que podeu.

LA TROBADA 1

2008-07-28T14:52:00.000+02:00

LA TROBADA 2

2008-07-28T14:51:00.000+02:00

CONCERT AL MEDITERRÀNEO (2007)

2008-04-11T23:30:00.011+02:00

Cançó Atzucat, al Bar Mediterraneo, l'any 2007

FORMAT ACÚSTIC

2008-01-10T22:49:00.008+01:00

Ombra de fang, trucs de cucanya,
deix d'hora blava i no es l'estiu,
ungles brutes, mots i torraines,
sang...kikirikiii

Música sense instruccions

...shhhh, genious at work

..Atzucac..

..Cor Agre..

..Mirall Trencat..

..Ull x Ull..

FESTA DE LA RATAFIA (STA. COLOMA DE FARNERS 8/11/07)

2007-11-12T20:37:00.002+01:00

"Sota una col" (font: optimistafri)

REPORTATGES A TOT WATT

2007-10-04T20:40:00.001+02:00

NOU DISC L'HORA DEL PATI

EL CABARET DE LA CAPMANY

PREMIS ENDERROCK 2000

CONCERT, LLIÇÀ 6/10/07

2007-09-27T23:13:00.002+02:00

------------------------------------------------Vídeo realitzat per: optimistafri

Fotografies realitzades per: Algú

BARCELONA ACCIÓ MUSICAL: BAM 2007

2007-08-10T19:40:00.001+02:00

22 de setembre a mitjanit a la plaça del Rei...
BAM 2007 (Barcelona Acció Musical)

Hi ha molts artistes que han sabut fer de les seves mancances o de les seves excentricitats un afegit interessant. Ara bé, quan esdevenen l'única cosa que es pot oferir, per molt que el públic sigui molt i molt indulgent -el de dissabte a la Plaça del Rei de Barcelona ho era- tot plegat decepciona i fins i tot emprenya...

(Continua a: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/64524 , http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/64416)

Vídeos enregistrats per ShhtEstudi (www.ShhtEstudi.com)

FESTIVAL ACÚSTICA 2007

2007-08-01T20:30:00.001+02:00

Entre d'altres grans artistes, a Figueres el dia 31 d'agost.

En aquesta edició de l’Acústica de ben segur que tothom recordarà l’actuació d’un Josep/Adrià Puntí en estat de gràcia.

Concient dels seus error i mancances que ja semblen inevitables en els seus darrers i esporàdics concerts, va saber sobreposar-se amb cops de geni davant d’un públic atent i espectant que va saber disculpar els petits moments de dubte de Puntí. Un repertori plagat de clàssics tant de la seva carrera en solitari com amb Umpah Pah (Nina ensucrada per començar, Un joc d’ous (des de la plaça Gomila), un Si més escopit que cantat o les inmenses Ull x Ull i Coral·lí) que el músic va reconèixer “haver estat treballant-lo fins les cinc del matí”. Una preparació prèvia que es va traduïr en un concert que en fa creure que l’artista abans conegut com Adrià Puntí (en els darrers temps es presenta com Josep Puntí canta cançons Adrià Puntí, i el va presentar senyalant una cadira buida) pot renèixer i tornar a oferir la seva genialitat.

Al cap d’una hora de concert la comunió entre artista i públic era absoluta, però l’inici de l’actuació de Manel Fuentes i les campanades de l’esglèsia van posar punt i final a un dels millors concerts d’Adrià Puntí en anys. Hi havia la impressio que el concert podia haver durat molt més, ni el músic volia abandonar l’escenari ni el públic les cadires. El Senyor doctor va posar punt i final a una actuació emotiva i brillant.

Font: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/61923

Vídeos de les actuacions enregistrats i facilitats per ShhtEstudi: http://es.youtube.com/profile_videos?user=ShhtEstudi&search_query=Josep&search=Buscar

RECORDANT GAIREBÉ UNA DÈCADA ENRERA... MMM, VECS QUÈ BO!

2007-07-16T16:21:00.000+02:00

EMBRIAGUEU-VOS!

2007-07-08T14:51:00.001+02:00

Cal estar sempre embriac. Això és tot: és l'única qüestió. Per no sentir l'horrible fardell del Temps que us trenca els muscles i us vincla vers la terra, cal que us embriagueu sense treva. Però de què? De vi, de poesia o de virtud, com més us plagui. Però embriagueu-vos. I si a vegades, sobre els graons d'un palau, sobre l'herba verda d'una fossa, dins la solitud trista de la vostra cambra, us desperteu ja disminuïda o desapareguda l'embriaguesa, pregunteu al vent, a l'ona, a l'ocell, al rellotge, a tot el que fuig, a tot el que gemega, a tot el que roda, a tot el que canta, a tot el que parla, pregunteu quina hora és; i el vent, l'ona, l'estel, l'ocell, el rellotge, us contestaran: "És l'hora d'embriagar-se! Per no ser esclaus martiritzats del temps, embriagueu-vos incessantment! De vi, de poesia o de virtud, com més us plagui."

Charles Pierre Baudelaire, traducció de Joaquim Sala-Sanahuja.

PREPARANT NOU MATERIAL

2007-04-24T23:36:00.001+02:00

Tal i com havia adelantat en Josep en una darrera entrevista seva, ja té preparat nou material a la recàmera. Ara ens arriba, de la pàgina web oficial del seu gran amic Enrique Bunbury, la noticia.... s’han reunit a l’estudi de gravació per enregistrar noves cançons i temes revisats d' Umpah-pah.

La mescla Puntí + Bunbury pot resultar del tot contundent! Aquest nou most ha de venir a apaivagar la set de música dels seus seguidors... Un xarrupet molt benvingut.

CONCERTS AMB MÀGIA

2007-03-28T20:36:00.002+02:00

Bar la Forca (Salt) 22/12/06

Mirall Capgirat

Cor Agre

Ull per Ull (a Rock&Cat)

Concert a Sant Celoni, 31-Març-2007

Font: Roser.O.

ENTREVISTA, PEP A LA LLARGA

2007-03-19T18:14:00.001+01:00

Ara ens arriva aquesta entrevista, on en Pep, deixa entreveure algunes de les seves veritats que més d'un voliem coneixer..

(Part 1) (Part 2)

JO TAMBÉ HE DORMIT A L'ALBA

2007-01-11T21:23:00.002+01:00

"Si véns amb mi" és el nom del disc homenatge a en Lluís Llach, després de la seva retirada dels escenaris (en principi definitiva), i són els seus companys de professió i amics els qui interpreten les cançons d'aquest gran artista empordanès.

El disc recull una nova visió de les cançons més conegudes (i d'altres no tant) d'en Llach, amb la marca i segell personal de cada intèrpret. Entre totes les versions, destaca la que en fa en Josep Puntí, que com era d'esperar (i sense defraudar) deixa la seva particular i carismàtica marca a "Jo també he dormit a l'alba", portant la cançó a una nova dimensió.

Lletra: "Jo també he dormit a l'alba"

Jo també he dormit a l'alba

sota una olivera

i em creia a resguard.

I he vist les nits fonent-se

com tristes espelmes,

dreceres enllà.

He sentit els cants d'ocells

a les branques i al vent,

entre somnis i enganys.

Però he tornat a sentir lenta

una alba trencada coberta de dol

i he viscut a mil empentes,

perdut ja per sempre

el somni esquinçat.

Quan dic les cançons

manquen paraules,

però, per cada tros d'hora passada,

esperem l'esforç de tots els actes.

Podeu escoltar els primers segons de cadascuna de les cançons a:

http://www.emusic.com/album/Various-Artists-Homenatge-Llu%C3%ADs-Llach-Si-Vens-Amb-Mi-MP3-Download/11127864.html

El Periódico de Catalunya diu:

- El compacte comença amb el so de les onades del mar i la veu de Maria del Mar Bonet entonant Penyora (peça que la cantant mallorquina ha incorporat fins i tot al seu repertori), amb una primera estrofa del més apropiada: "Tot era a punt per poder oblidar-se / quan de puntetes passés el temps / mentre vestíem prudents / els adéus d'un matí...". La resta depara més sorpreses dignes de ser esmentades, com la força interpretativa amb la qual Adrià Puntí canta Jo també he dormit a l'alba, i la inspirada adaptació de la mítica Laura que fa Roger Mas, tots dos acompanyats únicament per un piano. -

Continua a:

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=464294&idseccio_PK=1026

CURIOSITATS MUSICALS

2007-01-01T19:12:00.000+01:00

TANT QUE BUSCO, BUSCO TANT...

2006-08-24T23:13:00.003+02:00

Programa a ComRàdio emès el 06/08/2006 amb Gisela Puntí, La buscadora de cançons...

( Un fantàstic, poétic i caramelós repàs a l'obra de l'artista )

..És el vent de la tramuntana qui ens parla a cau d'orella i ens porta un tiqui-tic-cuac-cuac en vers, tot fent-se el longuis...

SEMPRE NEIL YOUNG

2006-08-17T00:28:00.001+02:00

Publicat a la Vanguardia, 13 Agost 2006
"Tengo dudas, pero seguramente me ha llegado mucho más The needle and de damage done de Neil Young que Tonight's the night también de Young. La primera me recuerda a mi entorno personal cuando tenía trece años, y me trae a la memoria a un buen amigo de la escuela que se murió de sobredosis cuando tenía 16 años. A raíz de esa canción me decidí a coger la guitarra y dejar de lado la vertiente cumbayá que tanto gustaba en aquella época. El resto de mis elegidos, sin ningún orden de preferencia, son bien variados: School, de Supertramp; Fool's overture, tambien de Supertramp; Black dog, de Led Zeppelin; las Gnosiennes de Erik Satie; el Tanhausser entero de Richard Strauss; la Sinfonía fantástica de Héctor Berlioz; Old England de Waterboys; Idiot winds de Bob Dylan, y por último, el Live on the Mars de David Bowie."

VIDEO KLIP TEKA

2006-08-09T23:30:00.002+02:00

Miau

Sota una col

Maria

MINI-CONCERT IMPROVITZAT AL BARRI

2006-08-02T22:32:00.001+02:00

Escrit per: Gent del Veinat
Vàrem tenir la sort de poder sentir en Puntí a casa.

Va venir el dia 22 de juliol a fer-nos un concert a la bodega que tenim al carrer del Veïnat. Va ser molt emotiu, un concert per festa major al seu carrer.

"Ja portàvem uns dies negociant el tema d'aquest concert per festes de Salt. Era com una petita festa per reivindicar l'autonomia del veïnat respecte Salt en plan conya. A ell li feia molta il·lusió perquè era la competència al sopar de veïns del seu carrer , molt típica i de gent cotilla de poble. Va arribar cap a les 20:00 amb la seva acústica i el piano "tot a coll". Va ser un concert a tres parts , molt informal. Va tocar una mica de cada disc però amb molta improvització, per mi massa. Fins i tot en un moment del concert el toro elèctric que feia de peu es va engegar per accident. Va anar tres metres enrera i ens varem fotre un bon espant , el primer ell!

El públic no era molt però vàrem saber encaixar les seves excentricitats de músic caixa de sorpreses. A les 12:30 vàrem acabar sense més problemes i vàrem anar tots cap a la festa major. Allà tocava en Loquillo. Ell va recordar aquella accidentada cançó que varen fer junts per fires de Girona. Ell diu que en Loquillo li va fer parar el micro..... Jo estava treballant de monitors i la veritat és que en Loquillo va acabar emprenyat a aquella cançó. També va ser així amb en Bunbury a la Mirona. En resum, aquest concert no passarà a la història però va ser una manera de fer-li tocar al seu poble d'una manera molt autèntica.

Salut a tots els que flipeu amb aquest gran músic!"

CONCERT AL POPARB (8 DE JULIOL 2006)

2006-07-11T23:42:00.002+02:00

Unes quantes imatges rebudes de l'esdeveniment a Arbùcies ...

font: http://www.poparb.cat/ Juan Andrés Pegoraro

CONCERT AL ZACARÍAS ZAC CLUB (12 ABRIL 2006)

2006-04-13T23:29:00.001+02:00

Proper concert: 12 abril 2006

Població: Barcelona

Lloc: Zacarías ZAC CLUB

"ROCK & CAT" ARRIBA ALS CINEMES

2006-04-11T22:43:00.001+02:00

Estrena: 21 abril de 2006

Cinemes: FILMAX

Podeu veure el trailer i la fitxa de la pel·lícula a:

http://www.filmax.com/fichas/1729.htm

TOT UN MÓN DE GRANS CANÇONS

2006-04-04T13:01:00.001+02:00

Una gran cançó és aquella que deixa de formar part de la intimitat de l'autor per a formar part de la intimitat i de la vida de qui l'escolta, perdurant a la seva memòria malgrat passi el temps. Una gran cançó ha de ser capaç de remoure els sentiments, crear-ne de nous, o despertar-ne els que teníem amagats, ha de ser capaç de fer-nos posar la pell de gallina, de fer-nos riure o plorar, d'emocionar-nos.

Sovint, una gran cançó ens fa recordar sensacions, transportant-nos en el temps cap a un moment anteriorment viscut, del qual n'era la banda sonora.

Maria

Un gran disc és aquell que conté grans cançons, i aquest, Maria, ho és, un gran disc del principi a la fi: Tomb, Mixeta, Lerele, De muda en muda, Senyor doctor, Viatge d'un savi vilatrista cap enlloc, La més maca, Longui núm 13, Mata'l, Flors i violes, Presumida, Maria. Un disc que ens mostra la cara d'un Puntí més intimista.

L'hora del pati

Un disc que ens encomana un esperit fresc, costumista, nostàlgic, ple de records d'infantesa. L'hora del Pati, un disc excel·lent d'un Puntí més relaxat i tranquil. Un disc amb cançons sublims, tendres, divertides, algunes de tonalitats grises i d'altres de colors ben vius: Coral·lí, Sota una col, No em toquis la pampa, Trans mides, Setze jutges, Udol, En Pepitu va de curt, Paté de Foie, Veïnat, Ventimiglia, El sol solet fa ullades, Inmaculada, El final de la festa, Xabadà.

Pepalallarga i...

Potser el disc més esperat de l'Adrià Puntí va ser aquest, Pepalallarga i... pel que va significar a la seva carrera professional; un punt i a part, un punt i Puntí... Després de l'etapa Umpah-Pah, l'Adrià torna als escenaris com una "bèstia" posada en llibertat. Un treball electricficant, histriònic, dens, fet per "flipar" des de la primera: Miau, a la darrera cançó: La font del gat, passant per Cor agre, Mmm... quin fàstic, veeecs què bo!, Anònima in albis, Ull per ull, Jeu, Atzucac, Muriel, Mixtura i Solitud.

La Columna de Siméon

Un disc amb cançons fresques i a la mateixa vegada molt meditades i treballades: Barba Azul, Tocayo, Sueño dormido (al fondo de un abrebadero), Color de hígado, Circunspección, Sonrisita preñada, Te odio, Sí, Vinculus corruptus, Después. Un disc carregat de noves il·lusions i un objectiu clar: ampliar nous horitzons i arribar a un nou públic. Desafortunadament, aquest treball va passar bastant desapercebut, a causa de la ruptura de la banda a escassos quatre mesos de la sortida al mercat del disc. Malgrat tot, amb el temps, la cançó que en el seu dia presentava el disc i que durant l'estiu del 1996 sonava a les principals emisores de ràdio del país , ha esdevingut una de les més conegudes i corejades pel públic: Sí!

Triquiñuelas al óleo
Triquiñuelas al óleo no va ser ben acceptat entre alguns dels seguidors de la banda pel fet de ser cantat en castellà (haurien tingut el mateix rebuitg si hagués estat cantat en francès? Proooou dilemes i debats!!!) i afortunadament, va ser molt ben rebut per molts dels amants de la banda que sabien apreciar la música, i per tots els que van descobrir amb aquest disc la genialitat dels gironins; prova d'això va ser el premi Ondas de la música al grup revelació de l'any, concedit per la publicació dels discos Bordell i Triquiñuelas al óleo.
Triquiñuelas és un disc gris, amb lletres dures i cançons denses: El preludio del adiós, Entre tú y tu yo, El dedo en la llaga, Con premeditación y alevosía, Sed de mal, Migajas de almidón, Sin jaleos de conciencia, Peladilla amarga, Un compendio en mi menor, Testarudez i alguna divertida i irònica com El gitanillo de Tiana. Un disc que mostra maduresa i seny. Potser li manca la frescor i la diversió que trobem en altres discos, però és que Umpah-Pah va voler presentar-se d'una manera ordenada i assenyada, guardant-se la rauxa per una altra ocasió...

Bordell
Amb Bordell Umpah-Pah ens mostra el seu cantó més salvatge, divertit i eclèctic, amb cançons que no ens deixen de sorprendre per molt que les escoltem, com els falsets de Verge Albina i l'eròtica 903, la transformació de la veu a Set de nit, i tot un seguit de cançons que van des del Novembre, Un joc d'ous, Escac i mat, Brides, No hi ha de què fins el Lau Teilatu, la versió d'una preciosa cançó dels Itoiz.

Bamboo Avenue
Una portada tropical per un disc gris i cru, però que va fer que Umpah-Pah es consolidés com una gran banda, la millor banda del país, m'atreveixo a dir, sense cap dubte i sense cap penediment de les meves paraules. Un grup de culte, com deien alguns, perquè la seva sonoritat, composicions, escenografia... fugien del que s'anomenava "comercial". Un grup innovador, diferent, excèntric... Subsidi per vell, El boulevard dels xiprers, Repapiejant, Carta a Donosti, Blues per Nadal, El jardí dels préstecs, Migranya, Sants innocents, 4-1-89, Greix. Amb un Adrià Puntí que destacava descaradament, l'ànima de la banda, ben recolçat per uns grans músics sense els quals Umpah-Pah no hagués estat el que va ser, única i irrepetible. Bamboo Avenue, més que un disc, un estat d'ànim.

Raons de pes
Deu raons de pes per escoltar aquest disc: Un ral no és foradat, Raons de pes, La catximba i "els rostolls d'angelina", El venedor de mentides, El llegat del drapaire, Bevent passat, La nana de Betty Blue, La monja "Boccati di cardinale", Nina ensucrada, Mirall capgirat. Arribaven noves sonoritats, carregades d'un esperit fresc, a les nostres oïdes, amb un aire reggae i unes lletres algunes inqüestinables, d'altres inintel·ligibles però totes sorprenents. Dorm.. dorm... dorm...

Us convido a que obriu una escletxa de la vostra intimitat, i que poguem compartir tots quina cançó és aquella que considereu la "gran cançó", quina us ha emocionat, quina us ha impactat, o quina podria considerar-se "banda sonora" d'algun moment viscut.

VERSIONS

2006-04-02T16:03:00.001+02:00

L'Adrià Puntí, tant en solitari com en els seus inicis amb Umpah-Pah, ha interpretat cançons d'altres grups i artistes; algunes han estat publicades en treballs anteriors, d'altres en recopilatoris, i d'altres mai no s'han arribat a publicar, però n'hem pogut gaudir en alguna actuació.

Què us sembla si intentem, entre tots, recopilar tot el llistat de versions que l'Adrià ha inclòs en el seu repertori?

OVIDI, DEU ANYS DE VACANCES...

2005-10-24T17:39:00.002+02:00

Ara fa deu anys de la mort d'Ovidi Montllor, cantautor i actor alcoià que va omplir de música, poesia i lletres compromeses escenaris d'arreu del país. L'Ovidi era d'aquells que feia la tasca de la formiga: des d'un discret segon pla en el panorama de la cançó, i acompanyat de l'inseparable Toti Soler a la guitarra, elaborava uns espectacles vius, ja sigui amb lletres pròpies, sempre iròniques i compromeses, com posant veu a alguns dels nostres millors poetes: Salvat-Papasseit, Vicent Andrés Estellès, Josep Maria de Sagarra, Salvador Espriu, Joan Brossa, Pere Quart, Jaume Subirana...

Avui, la ignorància i la mala fe dels de sempre fa que el govern valencià i l'ajuntament del seu propi poble, Alcoi, hagin negat el suport als actes d'homenatge que moltes persones i entitats li han volgut retre deu anys després de la seva mort. El motiu és prou evident: l'Ovidi mai no va amagar la seva pertinença a una classe social popular i treballadora, ni a una cultura i un país que va més enllà del regionalisme empobridor al qual alguns polítics ignorants el volen sotmetre. Nosaltres, des d'aquí, volem retre-li un petit homenatge amb les seves pròpies paraules. La música la podeu trobar als discs i als espectacles que, malgrat tot, es faran a Alcoi i altres indrets per recordar-lo.

Va per tu, Ovidi.

LA CANÇÓ DEL CANSAT

(A Joan Fuster )

Em va tocar tocant Mediterrani.

Per barret Pirineus i una llesqueta.

Per sabata Oriola d'estranquis.

I per cor duc a Alcoi, la terreta.

Per senyera, senyors, quatre barres.

Per idioma, i senyores, català.

Per condició, senyors, sense terres.

Per idea, i senyores, esquerrà.

Queda clara, per tant, per a tothom,

la meua carta de naturalesa.

No és miracle, ni és un mal son;

m'ha tocat, i és la meua feblesa.

Quede clar, també, que són covards,

tots els qui obliden les arrels.

Seran branca d'empelt en altres prats.

I en la mort, rellogats dels estels.

És ben trist encara avui parlar,

i posar al seu lloc una història.

Fins ací ens heu fet arribar.

De tan grossa raó, naix la glòria.

I torne a repetir: sóc alcoià.

Tinc senyera on blau no hi ha.

Dic ben alt que parle català

i ho faig a la manera de València.

Cantants catalans reten un homenatge a Ovidi Montllor

en el Mercat de les Flors de Barcelona

L'Associació de Cantants i Intèrprets Professionals en Llengua Catalana (ACIC) retrà aquest dimecres a Barcelona un homenatge al cantautor valencià Ovidi Montllor amb l'actuació de Roger Mas, Miquel Gil, Pascal Comelade, Feliu Ventura, Adrià Puntí, Quico Pi de la Serra i Verdcel.

El concert 'Ovidi Montllor, 10 anys de vacances', que se celebrarà a la sala Ovidi Montllor del Mercat de les Flors (el proper dimecres 26 d'octubre a les 22:00 hores), tanca la sèrie d'homenatges que l'ACIC ha fet aquest any al cantautor -quan es compleix un decenni de la seva mort- i és el segon d'una sèrie de tres recitals. El president de l'ACIC, Lluís Marrasé, ha afirmat avui que amb aquests concerts volien que les cançons de Montllor fossin "rellegides i reinterpretades" per músics que no fossin coetanis del cantautor en un recital que mirés cap al futur. Marrasé ha assegurat que en el concert, d'una hora i mitja de durada, cada artista interpretarà dues versions d'Ovidi Montllor i un tema propi. A més, en l'intermedi entre actuacions es projectarà el vídeo d'un concert sense públic que Montllor va gravar al palau Macaya de Barcelona el 1985. Lluís Marrasé s'ha mostrat "emocionat" per poder fer aquest homenatge en el Mercat de les Flors i per veure com les entrades són a punt d'esgotar-se. També ha mostrat la seva alegria per la col·laboració prestada per la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, representats a la presentació del concert pel secretari de Coordinació Interdepartamental de la Generalitat, Apel·les Carod-Rovira, i el director d'Acció Cultural de l'ICUB, Carles Sala.

http://www.vilaweb.com/www/ep/noticia?noticia=1582853

ULLS CLUCS

2005-10-15T13:31:00.001+02:00

"No es veu bé més que amb el cor. L'essencial és invisible als ulls."

Antoine de Saint-Exupéry, El Petit Príncep.

Pere Formiguera va néixer a Barcelona l'any 1952. És llicenciat en Història de l'Art per la Universitat Autònoma de Barcelona (1977). Membre del Departament de Fotografia de la Fundació Joan Miró de Barcelona (1985-1987). Membre del consell assessor del Departament de Fotografia del Museu Nacional d'Art de Cataluna (MNAC).

"Ulls clucs", aquesta exposició consta d'una setantena de retrats amb els ulls tancats.

Amb la seva traïdora expressivitat, els ulls són el centre psicològic dels retrats tradicionals. Els ulls- humans o no- atreuen la nostra mirada. I això fa que la contemplació d'un retrat sempre ens sembli més personal- fins i tot més indiscreta-, que no pas la contemplació d'un paisatge.

Sorprenentment, Formiguera demana als seus models que tanquin els ulls. No ho fa primàriament per caprici de fer una fotografia diferent, ni tan sols per criticar la fotografia tradicional, sinó que, a través de la seva mirada i del circumstancial encegament dels seus models, està obrint noves perspectives a la nostra mirada.

Entre tots els models que han participat en aquesta sessió fotogràfica destaquen noms com: Antoni Bassas, Maria del Mar Bonet, Jordi Bosch, Pep Guardiola, Lluís Llach, Enric Marco, Miquel Martí i Pol, Nina, Joan Perucho, Tortell Poltrona, Quimi Portet, Claudi Puchades, Adrià Puntí, Pau Riba, Carme Riera, Joaquim Sala Sanahuja, Antoni Tàpies, Emili Teixidor, Emma Vilarasau...

POEMA VISUAL "TRUCANT A LES PORTES DEL CEL"

2005-10-01T12:59:00.001+02:00

"Em dono cops de cap frenètics contra un mur de vidre, quan no hi ha ningú que em faci cas i ja no em queden dits per tocar el timbre.

I potser no és pas que no en tingui, de dits, potser és que no n'hi ha, de timbre.

I ja pot anar dient, en Dylan, les portes del Cel no s'obriran mai dels mais, per molt que hi anem picant. Sobretot ara, que Sant Pere ja s'ha jubilat i ningú no es recorda d'avisar el lampista."

D'aquesta manera comença el llibre "Trucant a les portes del cel", escrit per en Bel Bosck i Bagué, una saltenca que ha treballat professionalment com a periodista, a la ràdio i a la premsa, que escriu, toca la guitarra i compon. "Trucant a les portes del cel" va ser el seu primer llibre publicat, amb el que va guanyar el XIVè Premi Just M. Casero de Narració 1994, convocat per la Llibreria 22 de Girona.

El pròleg és escrit per en Jesús Purroy, i l'Adrià Puntí aporta el poema visual següent:

PORTADA I LLETRA DE "BORINOTS"

2005-10-01T12:12:00.000+02:00

SENYOR CORDILLS

2005-09-30T22:47:00.002+02:00

L'any 2001 es va publicar "A les 3 per molts anys!" , disc de la col·lecció del Club Súper 3, programa infantil de Televisió de Catalunya, en el qual diversos cantants i grups del panorama musical català van participar aportant-hi una cançó.

L'Adrià va composar la cançó del "Senyor Cordills", expressament per aquest disc, amb la col·laboració de l'Imma Serrat a la lletra i coros. Una cançó divertida i embolicadament liosa... dedicada als més petits.

Vet aquí el protagonista, recordeu el Senyor Cordills? Ens va acompanyar moltes tardes després de col·legi... On deu parar ara el Senyor Cordills? Què deu fer?

Participació al disc "Serrat...eres único!"

2005-09-24T14:01:00.001+02:00

Umpah-Pah va participar al disc "Serrat... eres único!" amb la versió més curiosa i sorprenent d'una de les cançons més conegudes del cantautor català Joan Manel Serrat, "Temps era temps". Altres col·laboracions d'aquest disc homenatge van ser: Juan Perro, Carlos Varela, Ketama, Sau, Antonio Vega, El Pele, Joaquín Sabina, Antonio Flores, Tahures Zurdos, Lole y Manuel, Rosario, Kiko Veneno, Loquillo y Los Enemigos.

PORTADA ENDERROCK - "L'HORA DEL PATI"

2005-09-11T17:57:00.000+02:00

PORTADA ENDERROCK - "MARIA"

2005-09-10T18:26:00.000+02:00

PREMIS ENDERROCK

2005-09-10T17:57:00.002+02:00

Premi Enderrock 2003:
Millor disc segons la crítica musical: Maria

Miquel Gil, Adrià Puntí i Albert Pla, premis Enderrock de la Crítica i Llach triplement premiat per votació popular

12/02/2003 19:12

BARCELONA, 12

El músic Miquel Gil i els cantants Adrià Puntí i Albert Pla han resultat guanyadors dels premis Enderrock de la Crítica que s'handonat a conèixer avui. Gil ha obtingut per 'Orgànic' el premi amillor disc en català de l'any i millor disc de folk i novesmúsiques; Puntí l'ha obtingut per 'Maria' el premi al millor disc de pop-rock en català, i Albert Pla el premi a millor disc de cançó d'autor en català per 'Anem al llit?'.

Els premis s'entregaran el 13 de març a la Sala Bikini de Barcelona durant una gala que estarà presentada per l'actor Toni Albà. Aquest serà el primer acte per celebrar el desè aniversari dela revista musical 'Enderrock', fundada el 1993.

Notícia publicada a: http://www.vilaweb.com/www/ep/noticia?noticia=646151

Premis Enderrock 2000:

Millor disc segons la crítica musical: L'hora del Pati

Millor videoclip: Sota una col (L'hora del Pati)

Imatges del videoclip Sota una col:

PREMI ALTAVEU 2003

2005-09-10T13:02:00.001+02:00

15ena edició del Fetival Altaveu.

Sant Boi de Llobregat, setembre de 2003.

Com cada any, es lliuraran també els premis Altaveu. Enguany han estat concedits al cantautor Raimon, al grup de folk L’Ham de Foc, a Festival de Flamenc de Ciutat Vella, a Sebastià Samsó (premi a la millor lletra per Inevitablement), al musicòleg illenc Miquel Àngel Sancho i també al cantant gironí Adrià Puntí, de qui s’ha destacat el seu últim disc, Maria.

http://www.lamalla.net/canal/digitalia/bitsel_lania/article.asp?id=137231

Premi a ADRIÀ PUNTÍ per haver publicat, "Maria", un dels treballs discogràfics en català més interessants i inspirats de la temporada. És el tercer disc de la carrera musical d'Adrià Puntí en solitari, i que novament ha comptat amb l'ajuda inestimable de Quimi Portet. Adrià Puntí s'ha convertit en un dels personatges més controvertits de la nova generació de cantautors catalans, amb una personalitat molt desimbolta.

http://123webmatic.com/web/festivalaltaveu/default.asp?v=1&secc=4999&backv=&backs=

8º Espárrago Rock

2005-09-05T23:55:00.001+02:00

Sábado 16 marzo 1996. 12:30 horas.

Feria de muestras de Granada

De gesta lo de Umpah-Pah, claro que tampoco es de ahora. Adriá Puntí se lució en las teclas y en todo, la banda sonó de muerte y todo estuvo donde y cuando tenía que estar para dar el bolo más interesante de este espárrago, junto al de Negu Gorriak, claro que eso es mi modesta opinión.

http://www.monmagan.com/elviruspurpura/evp1/8.htm

UNA ELÈCTRICA I FERMA POSADA A PUNT

2005-09-02T23:15:00.001+02:00

El músico de Salt inició en '97 su carrera en solitario tras la disolución del mítico grupo de Girona Umpah-Pah. En estos seis años ha lanzado tres discos bajo el sello Picap: “Pepa la llarga i...”, “L’hora del pati” y “Maria”. En cada uno de sus álbumes, en los que ha contado con la colaboración de Quimi Portet (ex-Último de la Fila), Puntí imprime su peculiar y chispeante creatividad musical acompañada de, sin exagerar, las mejores letras del panorama actual de la música en catalán. El concierto en la sala Apolo del próximo 26 octubre forma parte del Tour Mai Tenkis. Cabe destacar que ya le precedió otro concierto este verano en la misma sala. Pero mientras que en aquél Adrià Puntí repasó toda su trayectoria en solitario, ahora se va a centrar en el último disco “Maria” (título que, a parte de remitir a lo que todos adivinamos, pretende ser un homenaje cariñoso a su madre). En este recital sin duda Puntí va a certificar otra vez más el camino particular hacia la madurez musical, avalada en septiembre pasado por los críticos mediante el Premio Puig Porret otorgado en el Mercat de Música Viva de Vic '03.

http://www.barceloca.com/Conciertos/AdriÃ

Una elèctrica i ferma posada a punt.

El català va presentar el seu millor disc amb un imponent i, quasi, quasi, centrat directe.

LOCAL: Apolo

DATA: 26 d'octubre de 2003

Adrià Puntí n'ha vist de tots colors. De liderar un grup que gairebé es cola a l'elit dels quatre genets del rock català a malviure en solitari com un anàrquic i descentrat franctirador. I, de sobte, surt amb un Maria que justifica per primera vegada que és tan bo com feia anys que s'esperava d'ell. I no només això. Malgrat la fama d'imprevisibles que tenen els seus directes (i no precisament en el millor sentit del terme), torna a Apolo i firma una corrosiva actuació capaç de deixar sords i muts tots els seus companys catalans de viatge.

L'estridència i el caos interpretatiu han estat camins àmpliament explorats per Puntí des que va dissoldre Umpah-pah, però diumenge, amb el suport d'un ferm i sec trio, el cantant va trobar un punt intermedi ideal. La banda exposava les cançons amb contundència i parquedat i Puntí s'hi recolzava amb el seu habitual desordre mental. Caminava sobre la corda fluixa, però aquesta vegada la corda era més gruixuda i d'aquesta manera es va mantenir en equilibri durant més d'una hora. Tot un rècord. Allò era rock al límit del precipici. Un rock irat i desafiador, insà i incomparable, escopit a boca de canó i amb l'habitual punt de deliri. Una gran exhibició d'histèria elèctrica que va tenir el principal actiu en unes cançons (les del pletòric Maria i les millors dels seus dos anteriors discos) que a Apolo van sonar amb una força inusitada. Sí, era l'Adrià Puntí de sempre, trapezista de si mateix, inintel.ligible, jeroglífic, desenfocat i tota la pesca, però miraculosament suspès en una xarxa de seguretat invisible.Va seure al piano per reinventar el Sí d'Umpah-pah. També va versionar el Flors i violes de Quimi Portet -present a la sala, com Manolo García- i, ja en els bisos, va balbucejar una paròdia de Bob Dylan amb versos de l'Aserejé. Per alguna banda havia d'explotar Puntí després d'un bolo tan rodó. I d'alguna manera havia de convèncer els seus extasiats fans que allò s'havia acabat.

Crònica redactada per Nando Cruz publicada a l'edició del 28 d'octubre de 2003 de El Periódico.

SON BUENOS ESTA GENTE... ¡SÍ, ME GUSTAN!

2005-08-17T02:07:00.001+02:00

Per aquells voltants del 94-95 feia vida a Madrid per motius laborals, i com podeu imaginar vaig assenyalar a l’agenda aquest concert amb molta antelació desde que em vaig assabentar-me que venien a la capital.

Vaig convèncer a un company de feina per que vingués amb mi a un concert d’un grup "català" un dijous a les 11'30 de la nit (em va costar una mica, desprès de deixar-li una cinta i comprovar que també cantaven en castellà, em va dir: no estan mal..)

Arribada l’esperada nit, la sala "El Sol" es petiteta i cuca, l’escenari es a un racó, i per el tamany de la sala, diria que mes o menys 100 persones, hi havia aquella nit un tres quarts de l’aforament (que be, vaig volgué pensar! tota aquesta gent sap dels Umpah-pah!), ens varem ficar força a prop del escenari, be, qualsevol lloc era a prop ;-) i la veritat es que vaig disfrutar moltíssim, ja us ho podeu pensar flipava com mai, els tenia a dos pams a Madrid mateix! el so recordo que era molt bo. Al principi vaig notar la gent estava com una mica freda, però mica en mica l'Adrià es va anar calentant i es va notar en l’ambient, ja sabeu, ell gesticulant de maneres exagerades però molt subtils i camaleòniques...es va ficar ràpidament la gent a la butxaca i semblava al cap de 4 cançons que ja estiguéssim a Barcelona. Quan arribaren els temes canyeros de guitarra, el volum de la sala semblà que es multipliqués per 10 i el ritme frenètic i trepidant et fa arribar al clímax dels sentits. Com sempre va fer un parell de temes en angles recordo algun molt aplaudit dels U2 que tocava sovint per aquells temps. Vaig trobar en falta això si uns quans "bisos" i això que em vaig deixar cuits els palmells de tant aplaudir ... cachis.
El company al final es va rendir davant la demostració dels Umpah-pah, "son buenos esta gente, si, me gustan" va dir.

La casualitat es va produir força temps desprès, quan a un concert a Molins de Rei, vaig poder bescanviar unes quantes paraules amb l'Adrià, i clar no vaig amagar-me de dir-li "Ei! jo et vaig veure al concert de Madrid i va ser una canya eh! " "ostres! doncs resulta que aquell dia estava força fotut amb febre!" em va contestar ell, lo dicho... aquest tiu es un astre!

Desprès d’un concert dels Umpah-pah sempre em queda la mateixa sensació: "no pot ser que un grup com aquest que toca un directe que t'hi cagues, i que vibres d’aquesta manera, no toquin mes sovint, no siguin més famosos, no... estiguin a dalt de tot!!!"

Imatges i crònica enviades per Mixtura.

FESTIVAL FIGAROCK 2005

2005-08-15T23:47:00.001+02:00

13 d'agost de 2005, La Figuerosa

Tal i com els seus organitzadors descriuen el FIGAROCK és un festival alternatiu i independent, perquè és el què senzillament pretén. Ser una festa. Brutal. Alternativa i hipiosa. Independent i gratuïta. Una festa on dues generacions es conviden mútuament a compartir escenari, energia i espectacle, i a invocar l’esperit màgic dels moments transgressors, únics i irrepetibles, que ens alimenten.

Pàgina oficial: www.figarock.org

A l'edició d'enguany s'hi han reunit artistes com Adrià Puntí, Oriol Tramvia i Pau Riba (que repeteixen cartell aquest any), entre molts altres.

"La vida es del color del cristal con que miras", amb això em refereixo que cada persona sent i viu d'una manera diferent a la d'una altra, una mateixa situació, un mateix fet, i en aquest cas, un mateix espectacle.

- Crònica escrita pel crític musical Xavier Mercadé:

"Adrià Puntí semblava una caricatura desdibuixada del que va ser i del que pot arribar a ser. Passant del piano a les guitarres, intentava fer cançons, mostrava esbossos incomplets i desenfocats, i passava del crit al gemec, davant la sorpresa del jove percussionista africà que l'acompanyava. Espurnes de genialitat que no acabaven d'encendre la foguera. Només al final va aconseguir lligar cançons senceres com ara Ull per ull, Longui núm. 13 o Sota una col. Ens explicava el mateix Adrià que el mes de març tindrà enllestit el seu nou disc, produït per Bunbury, i estarà ocupat en el rodatge de dues pel·lícules; una en català i l'altra en euskera. Esperem que això l'ajudi a centrar-se i tinguem el músic gironí amb la genialitat recuperada. "

Publicada a http://www.vilaweb.com/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1479552 i escrita per Xavier Mercadé.

- Crònica d'algú que, tot i no ser crític musical professional, també dóna la seva visió de l'espectacle, una opinió igual de vàlida que l'anterior:

"Un bon concert, un lloc fantàstic, ell, la seva guitarra, el seu piano, i com no, la seva veu màgica, i un xavalet amb la bateria i bongos. Va fer moltes cançons noves, almenys per mi, amb el seu anglès puntinià. Segueix sent un artista camaleònic, que mai deixa de sorpendre amb les seves improvitzacions. Vaig tenir la sort d'intercanviar unes paraules amb ell, i el vaig veure amb les piles molt recarregades. Espero no equivocar-me, però tenim Adrià per temps!. "

Opinió publicada a www.rockcatala.com escrita per toniteià (em consta que un gran seguidor de l'Artista, oi?)

AMB DENOMINACIÓ D'ORIGEN

2005-08-09T00:30:00.001+02:00

DO (Denominació d'origen) és un programa produït per televisions adherides a la XTVL (Xarxa de televisions locals), productores del sector i realitzadors emergents, que tracta aspectes relacionats amb l'activitat cultural del territori. La programació DO s'elabora amb la col·laboració de l'Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC).

Programa de periodicitat setmanal, de durada de 25 minuts.

Equip format per Xavier Puig, Raimon Frasoy i Marcos Ruiz (Productor).

Consta d'una sèrie de 13 monogràfics dedicats a músics i grups representatius de l'esfera catalana. Cada capítol monogràfic presenta un fil conductor diferent, no només pel que fa als continguts, sinó també al format. Entre altres artistes, els protagonistes del programa són Pomada, Miguel Poveda, Gorka Benítez, Solo los solo, Astrid, Adrià Puntí, Jorge Rossy, Antònia Font, Refree, Paul Fuster, Miquel Gil i 2 in Par. La XTVL ja va emetre 10 capítols d'aquest programa durant la temporada 2003/2004.

http://www.xtvl.org/intranet/control/recursos/docs/art15_f20050225190804.pdf

El corresponent programa protagonitzat per l'Adrià Puntí s'ha pogut veure en cadenes com Badalona TV i TV d'Hospitalet entre altres; va ser enregistrat el passat estiu a Salt, població natal i on actualment resideix, concretament al seu carrer i a casa seva. A la següent direcció podreu visualitzar el vídeo, del qual en podeu veure algunes de les imatges a continuació.

http://www.youtube.com/watch.php?v=3KNJdvnPvTw

UNA NIT AL LICEU

2005-08-06T22:47:00.001+02:00

Els grans moments s'esvaeixen, malauradament, tan ràpid... però perduraran per sempre al record.

Després d'una llarga i impacient espera, i d'un tracte escàs d'amabilitat per part d'algunes persones de l'organització, vaig poder gaudir de la grandesa del moment. No duia vestit car, ni joies d'or i diamants, però m'has fet ser una privilegiada en vibrar de nou, durant una breu però intensa estona, amb la teva música, còmodament des d'una de les butaques de la platea d'aquest hermós gran teatre.

Gràcies per regalar-nos aquest luxe.

"Que ens duri, que ens duri,

que ens duri sempre la bona sort"

Rodatge de la pel·lícula documental "Rock & Cat"

Barcelona, 6 d'agost de 2005

ROCK A TOTA LA PANTALLA

2005-08-05T19:52:00.001+02:00

Els grups que van marcar l'època daurada del rock català són les estrelles de 'Rock & Cat', una pel·lícula documental dirigida per Jordi Roigé i coproduïda per TVC, que s'ha rodat al Liceu amb la participació dels músics que van ser-ne els protagonistes.

És un reconeixement a tota pantalla. És un homenatge documental a una generació de grups com ara Duble Buble, Sopa de Cabra, Els Pets, Sau, Sangtraït, Ja T'Ho Diré, Bars, Umpah-pah i Gossos, que en el seu dia van ser encasellats sota la poc concreta etiqueta de "rock català", però que van ser capaços de despertar autèntiques passions entre el públic alhora que rebien aferrissades crítiques per part dels mitjans de comunicació.
Parlem de Sopa de Cabra, parlem d'Els Pets, parlem de Sau, parlem de Sangtraït, parlem d'Umpah-pah, parlem de Bars, parlem de Ja T'Ho Diré, parlem de Lax'n'Busto, parlem d'una variada col·lecció de bandes que amb les seves músiques i amb les seves lletres van marcar una època.

Amb aquesta premissa, el periodista Jordi Roigé, exdirector de Catalunya Cultura, ha aconseguit el suport econòmic de Televisió de Catalunya (TVC) per rodar una pel·lícula testimonial d'aquest fenomen músico-generacional que el temps encara no ha pogut esborrar. Grups 'on the road again'
"És com una road movie", afirma Roigé, autor del guió i director del film. I la ruta que l'ha de dur cap a les pantalles es va aturar entre dijous i dissabte d'aquesta setmana a l'escenari del barceloní Gran Teatre del Liceu, que ha estat el lloc que s'ha escollit per rodar les actuacions que il·lustraran Rock & Cat.
Dijous, divendres i dissabte han estat tres dies d'activitat frenètica, en què a la gran meca de l'òpera barcelonina s'han pogut sentir temes emblemàtics que de manera natural li haurien de ser tan estranys com ara Clava't, L'Empordà, El far del sud, Boig per tu, El tren de mitjanit, Vespre, Bon dia, El vol de l'home ocell, Foc al cor, Si véns, Quan et sentis de marbre i Ull per ull, entre d'altres, amb què tenen en comú el fet de ser composicions que s'han recuperat de la memòria col·lectiva perquè, segons especifica Roigé, "tota obra d'art mereix ser revisitada".

Estrena: L'abril vinent
El documental, que de moment té en Rock & Cat el títol provisional, té prevista l'estrena per a l'abril de l'any vinent i comprèn l'època que va dels Duble Buble a Gossos, dues formacions que fan de cap, una, i de cua, l'altra, i que s'erigeixen en signes de parèntesis entre els quals es tanca la dècada d'or del rock fet en català, amb permís de la llunyana ona llatina dels pioners: Pau Riba, Sisa, Companyia Elèctrica Dharma i companyia.
Gràcies al rodatge de Rock & Cat s'ha pogut tornar a veure sobre el mateix escenari membres dels quatre grups que van protagonitzar el llegendari concert de la diada de Sant Jordi de 1991. No s'han barrejat, és cert, ni han cantat un tema tots plegats perquè encara hi ha barreres insalvables, però per les entranyes del Liceu corrien els sopes Josep Thió, Cuco Lisicic i Gerard Quintana; Pep Sala, de Sau; els tres Pets -Lluís Gavaldà, Joan Reig i Falin Cáceres- i també en Quim Mandado, el cantant i baixista dels Sangtraït, que segueix lluint una esplèndida cabellera. Tots menys els Lax.
Amb ells, Cris Juanico, Sebastià Saurina i Carles Pons, dels Ja T'Ho Diré; els Gossos al complet; Montse Llaràs, dels Bars; Mari Martínez, dels Duble Buble, i Adrià Puntí dels Umpah-pah. Només faltaven els Lax'n'Busto, que han declinat la invitació a participar-hi perquè, segons diu Roigé, "no els ha vingut de gust".
L'impuls quedarà reflectit a la pel·lícula amb tres temes inèdits d'autories compartides. El primer amb música de Josep Thió i lletra de Lluís Gavaldà, una parella que ja va col·laborar en una cançó del primer disc en solitari de l'exguitarrista dels Sopa; el segon fet per Gossos i Cris Juanico i, el tercer, per un duet inèdit, el format per Gerard Quintana i Pep Sala.
És, com a poc, una proposta de futur feta per una generació de músics que no només van marcar una època irrepetible, sinó que van crear un abans i un després en la música popular catalana.

Redactat per J.M. Hernández Ripoll Diari Avui - 07/08/05

BUNBURY FREAK SHOW

2005-06-26T00:45:00.002+02:00

Adrià Puntí acompanyarà Enrique Bunbury en una gira per cinc ciutats. El cantant Adrià Puntí serà un dels protagonistes de la gira d´Enrique Bunbury Freak Show, que del 20 d´octubre i fins al 12 de novembre traslladarà una carpa de circ amb capacitat per a uns tres mil espectadors en un recorregut de cinc ciutats de l´Estat espanyol. Freak Show és com Bunbury ha denominat al seu nou espectacle, que passarà només per València (20 d´octubre), Almeria (23), Bilbao (30), Barcelona (4 de novembre) i Madrid (12).Les actuacions responen a un nou concepte que l'artista ha volgut reflectir, tenint com a context el món del circ i els artistes itinerants. Així, Freak Show es desenvoluparà en una carpa de circ en la qual apareixeran a més diversos artistes convidats molt pròxims a l'aposta personal i musical de Bunbury com Nacho Vegas, Mercedes Ferrer, Carlos Ann (acompanyant de Bunbury en els projectes Bushido i Panero), Iván «Piratas» Ferreiro i l´esmentat Adrià Puntí.

(Notícia publicada al Diari de Girona 14-10-2004)

Podeu visualitzar el videoclip del primer single de Freak Show : "Lady Blue" que es troba dins del DVD ("Freak show la película") a la següent direcció: http://www.emimusic-spain.com/audio/wma/video/bunbury_ok-1.wmv

Per visualitzar el vídeo necessitareu el programa Real player, descarrega'l des de:http://proforma.real.com/real/player/player.html?src=001212realhome,001212rpchoice_h1,rpchoiceintl_es&lang=es&dc=121512141213

Bunbury Freak Show: la película

Bunbury Freak Show: ¡Comienza el espectáculo!

Valencia, 20 de octubre, Jardín del Turia.
Almería, 23 de octubre, Recinto de Verano Auditorio Maestro Padilla.
Bilbao, 30 de octubre, Explanada Botica Vieja.
Barcelona, 4 de noviembre, Sot del Migdia.
Madrid, 12 de noviembre, Recinto Ferial de la Casa de Campo.

Valencia, 20 de octubre de 2004

Lo que se vivió anoche, día 20 de octubre desde las 21.30 hasta las 00.30 en la capital del Turia fue un auténtico espectáculo. Enrique Bunbury apostaba muy fuerte con un show nuevo, un triple salto mortal, un FREAK SHOW ambientado en el mundo circense que tenía como estrellas invitadas a Carlos Ann, Nacho Vegas, Adrià Puntí, Iván Ferreiro y Mercedes Ferrer.

Bunbury señalando a Puntí; “Adrià Puntí” Adrià Puntí señalando a Bunbury; “Josep Puntí”.... así un par de veces, cachondeo generalizado y risas del público. Muy divertidos, Puntí tenía que mirar la letra de su propia canción “Longui”, una canción en catalán a la que todos respondíamos con el “laralaráaaaa”, gracioso ver a Enrique cantando en catalán. Pero el escándalo llegó con “Sí”.... Puntí por los suelos, arrodillado, cantándose el uno al otro.... fue GENIAL, un auténtico show...

Crònica redactada per la Paula. http://miarroba.com/foros/ver.php?foroid=527571&temaid=2733740&marcar=freak+show+valencia

Per veure aquestes i més fotografies de l'espectacle: http://www.enriquebunbury.com/fotos/solitario/2004/freak.htm http://groups.msn.com/BUNBURYYMASDESDEMEXICO
http://www.laclinicadelpc.com/Jesualdo/
http://miarroba.com/foros/ver.php?foroid=527571&temaid=2765255
Revista Rolling Stone núm.61

ACTUACIÓ AL FÒRUM DE LES CULTURES BCN 2004

2005-06-26T00:40:00.001+02:00

13 d'agost de 2004
Adrià Puntí porta el seu estil personal al Fòrum

El saltenc Adrià Puntí serà un dels protagonistes demà passat del Fòrum de les Cultures de Barcelona. El músic hi oferirà un concert en el qual repassarà els temes dels seus tres discos en solitari, tot i que el darrer, Maria, «serà la columna vertebral». Adrià Puntí oferirà als assistents una passejada pels temes més coneguts dels CD Pepalallarga i..., L´hora del pati i Maria, encara que també promet avançar «alguna cosa nova», si el minutatge ho permet. «Em sembla que serà un concert més aviat breu perquè ho tenen tot força quadrat -comenta-, però jo prepararé el repertori habitual». Així, es podrà gaudir de cançons com Lerele, Coral·lí, Jeu, Cor agre, Mata´l, Ull per ull, El final de la festa, Maria o La font del gat. Pel que fa a les cançons que es van fer conegudes en l´època d´Umpah-Pah, el músic explica que «són una part important de la meva trajectòria, ho porto al cor, però als concerts sempre procuro tirar de coses meves». En aquest sentit, especifica que, si alguna vegada recupera una cançó d´Umpah-Pah, és perquè «la vaig compondre jo». A més, «sempre són revisitades». «Es veu bon color» Adrià Puntí es mostra il·lusionat per l´oportunitat de tocar al Fòrum. «És un concert que espero amb ganes -explica-, es veu bon color». El músic, que ara mateix dedica bona part del seu temps a preparar un nou treball, no s´atreveix a criticar ni defensar aquest esdeveniment: «No hi he estat ni l´he vist, i no vull donar cap opinió perquè, per ara, no la tinc», explica amb prudència. Adrià Puntí actuarà divendres a dos quarts de nou del vespre a l´escenari de la Marina, a la zona del port. En aquesta ocasió, el saltenc no comptarà amb cap convidat especial a l´escenari.
http://www.diaridegirona.es/secciones/noticia.jsp?pIdNoticia=40224&pIdSeccion=9

La crònica que va realitzar el telenotícies de televisió de Catalunya la podeu llegir i veure a les següents direccions respectivament: http://www.telenoticies.com/noticia/arxiu/not156579533.htm

http://www.telenoticies.com/cgi-bin/mostravideo.cgi?code=W&titol=El%20Festival%20de%20la%20Joventut%20es%20clou%20avui%20després%20d'arrodonir%20els%20concerts%20d'ahir%20a%20la%20nit&url=/tvcmult/156584598.wmv

Podeu visualitzar un fragment de l'actuació a la següent direcció: rtsp://videors.terra.es/multimedia/video/cultura/forum/forum0877.smi

ADRIÀ PUNTÍ GUANYADOR DEL PREMI PUIG-PORRET 2003

2005-06-25T19:20:00.001+02:00

La crítica premia Adrià Puntí dins del Mercat de Música Viva de Vic

La crítica musical catalana premia Adrià Puntí amb el premi Puig-Porret a l'inici de la segona jornada del Mercat de Música Viva de Vic que va inaugurar-se dijous al vespre amb un concert del cantautor Roger Mas.
Adrià Puntí i Roger Mas són els primers noms destacats de la 15a edició del Mercat de Música Viva de Vic que va inagurar-se dijous al vespre. Els motius, però, són ben diferents. Adrià Puntí va rebre ahir el premi Puig-Porret del periodisme musical de Catalunya a l'inici de la segona jornada del Mercat de Música Viva de Vic (MMVV). L'excantant d'Umpah-pah aconseguia aquest premi gràcies a l'edició del disc Maria, considerat per la crítica especialitzada un dels millors de la història del pop-rock en català. Aquesta era la segona vegada que Puntí optava a aquest premi, des que ara fa set anys es va canviar el seu format. "Agraeixo a la premsa aquest premi", comentava instants després de rebre el taló de 10.000 euros. El músic gironí ho va aprofitar per sortir al pas de tots els rumors que fa un temps van envoltar la seva retirada provisional dels escenaris. "Jo mai he deixat d'estar bé, però hi ha hagut moltes filtracions equivocades", afirma en una clara al·lusió als rumors que el situaven en centres mèdics. El que sí que sembla és que Puntí ha tornat a la feina, encara que sigui al seu ritme: "He començat a fer una cançó i l'he començat escrivint que sóc un gandul", deia davant d'un núvol de micros. Adrià, que ha acabat contracte amb la discogràfica Picap, diu que ja ha estat parlant amb en Quimi Portet per a la producció del seu pròxim disc. De moment, però, no ha desvelat què farà amb els calés del premi, ja que, segons assegura, "els diners entren i surten igual de ràpid".

(Crònica realitzada per J.M. Hernández Ripoll VIC al diari Avui)

http://www.avui.es/avui/diari/03/set/27/490127.htm

ACTUACIÓ A LA SALA APOLO, JUNY DE 2003

2005-06-25T19:15:00.001+02:00

El planeta Puntí
Barcelona, Sala Apolo, 29 de juny de 2003.

Envoltat del misteri que l'ha acompanyat aquests mesos, tornava Adrià Puntí a Barcelona per oferir el concert de presentació, uns quants mesos després, de Maria, el seu tercer disc. Això no és una tornada, s'ha encarregat de deixar ben clar ell mateix, sinó que, en realitat, mai se'n va anar. Després de la publicació de Maria, el seu millor disc en solitari, força ben rebut per la crítica, l'excantant d'Umpah-Pah va anul·lar gran part dels concerts programats, entre ells el de L'Espai de Barcelona, per motius de salut. Ara sembla que el gironí reprèn el vol, tot i que, pel que vam poder veure a l'Apolo, encara no està al cent per cent de les seves possibilitats.T al com es va desenvolupar el concert, maleït per la coincidència amb la visita dels Rolling Stones a l'Olímpic i per una inexistent promoció (traducció: ni mitja entrada), fa l'efecte que aquella no era la millor nit per certificar la reaparició d'un autor que se sent còmode en el paper de referent de culte i, fins i tot, maleït dintre l'actualitat musical catalana. Ho va ratificar amb un concert estrany, desigual, que evidenciava en gran part del seu recorregut la dispersió física d'un Puntí clarament immers en el seu propi món; fos quina fos la reacció del públic, el sentit de les cançons, la seva procedència (tant si era algun puntual recordatori als Umpah-Pah com si es tractava de peces dels seus àlbums en solitari), el cantant seguia en un altre planeta. Correcte però lluny del millor Puntí, el show de diumenge va servir per ratificar, això sí, la vàlua d'un autor que no es casa amb ningú, que es mou i actua sota les seves pròpies regles, que sembla haver sacrificat qualsevol lligam amb l'entorn per reforçar un univers propi que encara té moltes coses a dir.

(Crònica realitzada per David Broc al diari Avui)

http://66.249.93.104/search?q=cache:1-ozhtiVExcJ:www.avui.es/avui/diari/03/jul/04/450204.htm+%22el+planeta+punti%22+apolo&hl=es

ADRIÀ PUNTÍ ANUNCIA EL SEU RETORN

2005-06-25T19:14:00.001+02:00

El cantant Adrià Puntí ha anunciat el seu imminent retorn als escenaris, amb la previsió d’actuar a Santa Susanna el divendres 27 de juny i a l’Apolo de Barcelona el 29. Amb aquests concerts el cantant de Salt reprendrà la gira de presentació de Maria, el seu últim disc. Cal recordar que Puntí va haver de cancel·lar la gira de presentació d’aquest disc el mes de març passat per problemes de salut. Plenament recuperat, el cantant, a més d’assegurar no haver fet cap aturada –“no he marxat mai”, afirma–, insisteix que ha estat treballant, “preparant la preproducció d’un altre projecte que encara està a les beceroles”, del qual encara és aviat avançar-ne res. Amb la voluntat de mirar cap endavant i oblidar el passat, Puntí ha previst el seu nou concert a Barcelona amb el propòsit “de fer la competència als Rolling Stones, encara que sempre és un privilegi tocar el mateix dia que ells”, i evidentment, presentar el repertori del seu últim disc. “Tocaré amb bons músics, com l’Antonio Fidel d’El Último de la Fila i en Jordi Vila dels Trogloditas. La idea és fer un concert amb cara i ulls, en què farem un repàs de temes antics de l’Adrià Puntí, tot i que la columna vertebral serà Maria. Entremig ha quedat oblidat l’anunciat retorn com a Josep Puntí (el nom que figura al seu DNI). “Això està passat de moda, perquè en Josep Puntí és un director de cinema”, indica el cantant. El de Salt, que ja té concretats alguns concerts més a Olot i Canet les properes setmanes, i en altres localitats passat l’estiu, nega que altres actuacions seves anunciades els últims mesos hagin estat cancel·lades per culpa seva i insisteix en la seva intenció de viure una nova etapa. “Vull mirar endavant, a veure el camí que seguim”, conclou amb entusiasme i il·lusió l’excantant d’Umpah-Pah.

(Crònica i entrevista realitzada per JORDI PALMER pel diari Rock & Clàssic)

http://www.avui.com/avui/rc/03/jun/18/ie/3c.htm

ADRIÀ PUNTÍ VUELVE A LOS ESCENARIOS - ENTREVISTA

2005-06-25T19:13:00.001+02:00

Adrià Puntí vuelve a la Sala Apolo con “Maria” tras recibir el Premio Puig Porret de la crítica musical en el Mercat de la Música Viva de Vic, galardón al que debe sumarse el Altaveu y el Enderrock, recibidos también por el último álbum del músico de Salt (Provincia de Girona). Su éxito puede explicarse por la acertada aplicación de las principales cualidades de Puntí -el virtuosismo vocal, unas letras frescas y filológicamente impecables- en las excelentes catorce composiciones que forman “Maria”, un trabajo, según el autor, dedicado a las mujeres.

El concierto del próximo domingo forma parte del “Tour Mai Tenkis”.

- ¿De dónde proviene este extraño nombre?

ADRIÀ: Eso de dar nombres a las giras es un poco una broma. Los extranjeros sí que dicen “La gira jungla no sé qué” pero aquí en casa hacemos lo que podemos. Desde que empecé en solitario, mi gira se llama “Tour Mai Tenkis”, que quiere decir que empieza pero que no se cierra. Ahí empezamos y desde entonces hacemos lo que podemos. En junio pasado ya hiciste un concierto en Apolo, ¿en qué se diferenciará este?Hemos introducido nuevas canciones. Aquel día quizá fue un concierto con un repertorio más corto. Hemos introducido canciones más viejas pero el diseño será el mismo. La columna vertebral será el “Maria”, y además ahora estamos más rodados. En cada concierto que hacemos hay cosas nuevas.

- ¿Estarías de acuerdo con la idea de que tus tres discos se podrían dividir en dos partes, por una el “Pepalallarga i..." –más rockero- y por la otra “L’hora del pati” y “Maria”?

ADRIÀ: Es verdad que el “Maria” es un disco más acústico, pero a veces la caña no es solo una disfunción sino una actitud. En este sentido, de caña también hay en “L’hora del pati”. Y por ejemplo, la canción “De muda en muda” del “Maria”... Lleva caña con casi solo un instrumento. Es una base rítmica de hammond con una guitarra acústica. Es cañera y austera a la vez.

- Respecto a la voz, en “Pepalallarga i...” cantabas con un registro de voz más alto, parecido al de tu época en Umpah-pah y en cambio en “Maria” es más bajo...

ADRIÀ: Sí, me expreso de una forma más natural, aunque tan natural es ésta como la de antes. La voz me va cambiando depende de cómo me encuentre. Éste es un disco bastante en directo, está grabado en muy pocos días. Las tomas son a la primera, “tal com raja”, vamos.

- ¿Los espectáculos poéticos que realizabas junto con Txe Arana influenciaron en la especial sensibilidad de tus canciones a partir de “L’hora del pati”?

ADRIÀ: Cuando haces cosas que tienen que ver con la música siempre te influencian. En la gestación del “Maria” hubieron algunos de estos espectáculos. Cada proceso creativo te da información para el siguiente proceso. Cuando hice “L’hora del pati” ya estaba recibiendo información para el proceso creativo que haría después.

- ¿Habéis planeado publicar las poesías que recitasteis?

ADRIÀ: Había un proyecto pero en estos momentos Txe Arana y yo hemos tomado diferentes caminos. Yo con el disco y ella con sus cosas. En todo caso, esto nunca se sabe como terminará. Lo que sí tienen en común los tres álbumes es la producción de Quimi Portet.

- ¿Hasta dónde llega su colaboración?

ADRiÀ: En “Maria” yo diría que la producción ha estado más a cargo de mí que de él. Aún así, en los otros discos yo salía como coproductor y en este no porque no quería ni firmarlo. Quería titularlo “Maria” y punto. Pero ya cuesta bastante vender discos ahora, imagínate que no pusiera mi nombre... En todo caso, Quimi es una persona importante en la producción, y una de las cosas de las que estoy más contento es que con el mismo equipo cada disco sea diferente. Creo que hay similitudes, pero cada uno son historias diferentes. Cada uno está grabado de una forma distinta aunque seamos los mimos tocando.

- ¿Esta buena sintonía entre tú y Quimi Portet no terminará algún día con una formación conjunta?

ADRIÀ: De hecho pienso que Quimi y yo ya funcionamos como un grupo. Lo que pasa es que no está estructurado ni hecho de la manera típica de los grupos; grabar un disco juntos e ir de gira juntos. También es una cuestión generacional y de una situación personal diferente; es muy diferente mi vida que la de Quimi. Pienso que somos un grupo, pero cada uno tiene su rol.

- ¿Compones primero la letra antes que la música?

ADRIÀ: Suele ser después de la música. Las letras y su concepto se van trabajando a parte y entonces se plasma con las palabras en concreto y se fusiona con la música. También a veces la letra sirve para redondear la música.

- Tus letras son de lo mejor que hay en el panorama actual de la musica en catalán. Escribes con un catalán muy castizo, muy de Girona...

ADRIÀ: Es el que mamo, sería absurdo irlo a buscar a otra parte... Además, creo que el catalán de aquí Girona es muy bonito. Las letras son un porcentaje muy importante de las canciones; una canción es, básicamente, una melodía y una letra. Entonces lo puedes arreglar de muchas formas pero al fin y al cabo es una línea melódica con una letra. Para mí la letra es muy importante. Hay otros tipos de músicos que dejan la letra más abandonada, pero yo siempre he trabajado este aspecto.

- Y en estos tiempos de Operaciones Triunfos, ¿Cómo te tomas toda esa gente de este mundillo?

ADRIÀ: Bueno, mejor que hagan esto que otra cosa. Yo intento vivir, no al margen, pero sí de modo que no me afecte. Yo pienso que hay otra Operación Triunfo superior a esto. Pero no me como el coco con esto. Todo cae por su propio peso.

- A principios de este mes ganaste el premio Puig-Porret otorgado por los críticos musicales en el marco del Mercat de Música Viva de Vic. ¿Te sorprendió?

ADRIÀ: Siempre está bien recibir un premio. Además, es el tercero que recibimos con este disco. Lo más triste es el poco eco que ha tenido este trabajo. Pienso que es un álbum importante y después del Altaveu y del Enderrock, un tercer premio está muy bien. Siempre es de agradecer, más vale un piropo que una pedrada.

- El sábado tocarás en Canet dentro del “Festival Canet més de 6”. Un festival que recuerda el espíritu reivindicativo de principios de los 70’s...

ADRIÀ: La vida es muy cíclica y todo vuelve pero está bien que se recuerde. Otra cosa es si éste es el mejor diseño que hacen de festival, pero sea como sea está bien que se haga este esfuerzo. Los músicos y creativos de este país a veces nos quejamos del poco interés que se tiene por nosotros y por tanto en este caso es de agradecer este festival.

- Haznos un pequeño comentario de nuestras canciones favoritas.

ADRIÀ: De “Pepalallarga i... ”: “Solitud” y “Ull per ull”.“Solitud” es un diseño de canción muy diferente a las otras. La letra está inspirada en un poema de una amiga mía, Maria Rovira, y tardé doce años en hacerla. Normalmente acostumbro a hacer la música y por otra parte el concepto. Más tarde, con textos de Maria Aurèlia Capmany, he hecho canciones a partir de poesías y me tenía que basar en unos textos cerrados. Pero antes aún no lo había hecho. Es la primera canción en la que me comí mucho el coco con una letra ya hecha. Tardé doce años porque no encontraba la música acertada. Aún así, el final no sigue el poema exacto, pero la idea conceptual sí es la misma. De “Ull per Ull” a mí me gusta especialmente la letra, la música también. Me recuerda a una película que vi de pequeño que se llamaba “La guerra de botonets”, creo que estaba inspirada en un libro de Jean Cocteau. Nos lo pasamos muy bien grabando esta canción.

- En la portada de “Pepalallarga i... ” apareces haciendo un gesto que parece otro del corto de Buñuel y Dalí “Un perro andaluz”...

ADRIÀ: Eso todo el mundo lo relaciona, pero no tiene nada que ver. De pequeño, cuando la gente iba a la discoteca, con unos amigos íbamos al cine Orient de aquí en Salt, porque nos gustaba más el cine que la discoteca. Y Buñuel siempre ha estado en mi. Pero no tiene nada que ver: en aquella sesión de fotos yo estaba cansado y ya no sabía como ponerme. Cogí lo primero que encontré (unas tijeras) e hice este gesto. En cambio, en “La columna de Simeón”, el último disco de Umpah-Pah, sí que intenté hacer un homenaje a la película “Simeón del desierto” de Buñuel, que es una película que me ha gustado siempre.

- ¿Y qué nos puedes decir de Muriel?

ADRIÀ: Es una historia de un violín, no es ninguna mujer. Bueno ahora quizá sí conozco alguna mujer que se llama así, pero es solo sobre un violín de cuando yo estudiaba este instrumento.

- ¿Y “Coral·lí”, de la que aparecen dos versiones en L’Hora del pati”?

ADRIÀ: Desde el principio a esta canción le vi muchas versiones, aquí hay dos pero podrían haber hasta cinco o seis. Hay otra gente que lo ha hecho como por ejemplo Neil Young con “Hey hey, my my” y “My my, hey hey”. Lo hice para comenzar y terminar el disco con la misma canción, aprovechando que daba de sí, armónicamente y melódicamente.

- ¿Y “No em toquis la pampa”?

ADRIÀ: Ésta la hice yendo en tren. La letra me salió muy automática, en un viaje en tren de Cerdanyola a Barcelona, creo. Durante el trayecto, que dura mucho por cierto, no sabía qué hacer y salió esta canción. Entrando ya en “Maria”.

- Háblanos de “De muda en muda”, en la que canta también Gerard Quintana.

ADRIÀ: Por casualidad vino aquel día, dio la casualidad que estábamos grabándola y se juntó. Casualmente me había ayudado en la letra de esta canción, porque un riff de guitarra de este tema me recuerda a Pau Cardona, hermano de un miembro de Sopa de Cabra. Esta canción habla de los músicos. Lo de “De muda en muda” se refiere al hecho que los músicos siempre vamos de una parte a otra.

- Para terminar, un par de comentarios sobre “Longui núm. 13” y “Presumida”.

ADRIÀ: Siempre hay un longui por ahí, ¿no? De buena fe (ríe). Es una canción especial dentro del disco “Maria”. Por lo que respecta a “Presumida”, se trata de un divertimento. Dado que el disco, en parte, es un homenaje hacia las mujeres,... La parte presumida y la coquetería de las mujeres también tenía que aparecer. No hay mala intención, aunque siempre alguien se puede dar por aludida o aludido. Inicialmente no es en sentido peyorativo, pero si alguien tiene culpa, allá él...

(Entrevista realitzada per Joan Pla i Vivoles : 22 octubre '03)

http://www.barceloca.com/dataDetails-4293/es-ES/Adri%c3%a0-Punt%c3%ad-barcelona.aspx

AMOR DE MARE

2005-06-25T18:31:00.001+02:00

Apareix a la redacció de R&C amb un gravat fet en bronze de la mateixa imatge que il·lustra la portada del seu tercer disc. És Adrià Puntí i als seus braços hi porta Maria, la seva mare. No se’n desprèn ni un instant. Ni tan sols durant la perillosa sessió fotogràfica, ja que a la dreta de la imatge hi ha un buit de set pisos d’alçada, sense camió de matalassos a baix de tot. Afortunadament ningú pren mal i, per tant, arriba el moment de prendre unes cerveses a compte de la partida de promoció que inclou el preu de tot disc. Maria, el tercer fill discogràfic de Puntí, és el motiu de la conversa. Parlem de Maria, la mare, de Gerard (Quintana), (Enrique) Bunbury i Txe (Arana), els cosins, i de Quimi (Portet), el tiet.

-La pregunta no pot ser més evident. Per què la teva mare surt a la portada del disc?

A.P: Hi surt perquè li dedico tot el disc a ella, i també al meu pare. Perquè el meu pare ha fet el dibuix.

-¿És un dibuix a partir del gravat que tens entre les mans?

A.P: No. El gravat és posterior. Però l’important és el disseny. N’estic molt content perquè hi he col·laborat gairebé en tot, mentre que altres vegades donava les idees per telèfon però no ho podia controlar. Aquest cop he buscat una mica un punt renaixentista.

-En la línia dels gravats de Leonardo da Vinci?

A.P: Sí. I també hi ha un homenatge a les dones d’aquesta generació. Però tampoc és que sigui un disc dedicat a les dones. És un disc dedicat a la meva mare. La resta s’ho han tret de la màniga. I el que no suporto és el que algú ha dit, que es referia a les dones de la meva vida. Jo de dones no n’he tingut cap, i menys en propietat.

-A més del disseny i a part de la música, has fet alguna cosa més, com ara videoclips?

A.P: Sí. Perquè m’agrada. De fet, jo vaig començar en dibuix i audiovisuals, però per a o per b va aparèixer la música i m’hi vaig ficar de cap. Però no em considero músic, em considero una persona creativa. Per a mi fer un vídeo és com fer música, un quadre o el disseny del disc. Tot té a veure.

-Centrem-nos en la música. ¿Et sobta que parlin de tu com el cantautor Adrià Puntí?

A.P: No, m’ho diuen de fa temps. I trobo que és encertat. Cantautor? Sí. Músic? No ho sé. Hem canviat el xip que hi havia fins ara, que el cantautor era un senyor amb una guitarra que feia unes lletres i unes músiques amb unes connotacions especials. De fet la paraula ja ho diu, canta-autor, que crea cançons, que fa musiqueta amb melodieta i lletreta, sense pretensions, uns amb un caràcter i altres amb un altre.

-Quimi Portet també és un cantautor?

A.P: Sí. Entre altres coses és un bon cantautor, creador i músic, perquè tot va molt lligat.

-Fas una versió seva, Flors i violes, que sortia al seu disc Hoquei sobre pedres i en la qual ell toca la guitarra.

A.P: Me l’ha regalada.

-Al disc hi ha més col·laboradors, com Gerard Quintana, que canta a De muda en muda.

A.P: Hi ha una anècdota divertida amb això, perquè jo li vaig proposar que migcantèssim aquesta cançó, quan encara no tenia lletra, però al final no va poder ser. I un bon dia es va presentar a l’estudi i de puta llet jo estava cantant aquest tema. Així que hi va posar veus.

-Com has convençut en Bunbury per cantar en català?

A.P: No el vaig convèncer. Ell s’hi ha fotut de cap.

-Fa anys deia que cantar en català era limitar-se.

A.P: I té raó. I qui no ho cregui... Però jo sóc obstinat.

-Cada cop teniu més relació musical. Feu concerts junts, com el del Grec o el de l’aniversari de l’Avui.

A.P: Sí. Jo el segueixo i ell em segueix. Ens vam trobar per casualitat i va ser un amor primera vista. Jo l’havia seguit amb Héroes del Silencio, però no era el meu grup. Però l’Enrique em feia aixecar les orelles, encara que el seu primer disc en solitari no m’agrada gaire. No l’he paït mai. Els altres dos els trobo molt bons.

-I què em pots dir de la Txe Arana?

A.P:Que ha fet molta més feina al disc de la que es veu. Ella farà un disc, o almenys jo l’animo a fer-lo. Tinc moltes ganes que ho faci, encara que s’ho ha de currar. Afina de puta mare, té una veu de collons i un feeling que costa trobar en les col·laboracions.

-Trobes que el disc és desbocat?

A.P: Crec que aquest és un dels discos en què estic menys histriònic amb la veu. No sé si et refereixes a alguna cançó.

-A Flors i violes, per exemple.

A.P: Ah! És que aquesta ho demanava, no tot són flors i violes! I no podia fer el mateix que ja havia fet el Quimi...

Al mercat discogràfic hi ha el costum d’atorgar premis en forma de discos de minerals valuosos. Són els coneguts discos d’or i de platí. Esclar que aquests

premis s’atorguen en relació a la quantitat de còpies venudes d’un disc en concret i en cap moment s’avalua la qualitat tècnica del disc, la lucidesa de les lletres, la bogeria del seu intèrpret, l’encert en la tria dels instruments o qualsevol altra de les 40.000 variables que fan que cada disc sigui diferent que un altre. Adrià Puntí, però, sembla haver trobat la solució amb un nou premi. És el disc de bronze, guardó que s’atorga el mateix músic a les zero còpies. I n’està tan cofoi, d’aquest guardó amb la imatge de la seva mare, que el prem entre les mans contínuament! Veient l’amor filial amb què s’arrapa al trofeu, un es pot imaginar com és aquest artista. Podríem donar-ne aproximacions físiques: alt, prim i amb un conflicte permanent amb els cabells. Però realment això no té gaire interès. Se l’intueix obstinat –només així s’entén que continuï treient discos–, i de les seves paraules se’n desprèn una voluntat renaixentista, ¿o potser és que va passat de voltes? D’ell n’han dit “barroc, curiós i molt il·lustrat, esplèndid lletrista i excel·lent compositor” (Esteban Linés, La Vanguardia, 23-11), i s’han reproduït paraules seves com “no sóc un geni, ni un sonat; sóc, simplement, normal” (Luis Hidalgo, El País, 23-11), mentre que la seva forma d’expressar-se ha estat definida com “desendreçada” (Sandra Gómez, AVUI, 24- 11). “Per a uns és un artista boig, penjat i despreocupat, per a d’altres és un veritable geni amb personalitat pròpia” (Marc Isern, Enderrock, n. 84): aquesta és una interessant i dicotòmica aproximació a aquest individu. ¿Però què hi ha de cert i què d’impostat en Adrià Puntí? L’únic segur és que la personalitat musical de Puntí crea interès. Serà el que vulguis, un boig barroc o un geni desendreçat, però no és cap ésser gris. Té personalitat i un disc de bronze. Què més vol? Disc de bronze Adrià Puntí.

(Entrevista realitzada per Jordi Palmer - Rock&Clàssic)

http://www.avui.com/cgi-bin/resultatrc?http://www.avui.com/avui/rc/02/des/04/ie/7a.htm

PARLANT DE MARIA

2005-06-25T18:25:00.003+02:00

L'Adrià s'asseu amb les cames encreuades, explora el hall de l'Hotel Meridien mentre esgota la seva copa.

Els periodistes arribem l'un darrere l'altre per robar-li unes quantes paraules.

'No crec en les acadèmies, la meva música és això, el soroll que ara ens envolta', sento que diu al noi que l'entrevista just abans que jo.

L'Adrià va parlant; 'estic de puta mare', em diu quan m'assec a prop seu. I jo me'l crec perquè em sembla que l'hi veig als ulls, en la seva forma mirar, de parlar. Alça un estoig de fusta amb la cara de la seva mare en bronze i me l'ensenya. 'L'ha fet el meu pare', em diu, 'per posar-la al nou disc, i també ha fet la imatge de la portada del cd.'

Quan el seu nou treball 'Maria' comença a fluir en la nostra conversa sona el meu mòbil. 'És ma mare', li dic, i just després de penjar em pregunta:

ADRIÀ: 'Quants anys té la teva mare?'

-'53' -li dic jo-. 'I la teva?'

ADRIÀ: 'Vint..., quasi vint... La meva mare... -no ho haig de dir, que si no, s'empiparà- és més gran, és setentera...'

-'I com és?'

ADRIÀ: 'És una dona de bronze, com aquesta' (m'assenyala l'estoig).

-'M'ha agradat molt el disc. Sembla que amb cada cançó la coneixes una mica, a ella...'

ADRIÀ: 'Mira, de fet és un disc dedicat a la meva mare, no pas a les dones. Primer de tot, jo no he tingut mai una dona de propietat; què és això?, ni dona ni home, jo només he sigut propietat, de moment, de la meva mare... I no em fa res, però com que penso que això es pot extrapolar a moltes mares, és un disc dedicat a les mares... I les mares fan nens i nenes. Tot i que el gènere, a mi me la rempampimfla...'

-I la cançó Maria...

ADRIÀ: 'La cançó Maria, que té un cor vermell a la contraportada, és per a la meva mare, però també és per a totes les mares. També hi ha aquí una feminitat amb la mariahuana, perquè jo no estic en absolut en contra de la maria...; sé que a mi m'han recomanat que no ho faci perquè me'n vaig massa de l'olla i no em van bé per la veu, com els puros...'

- Vaja, això ja és més complicat...

ADRIÀ: 'Però jo em trobo perfectament bé, penso que tothom ha de saber el que li va bé i el que no li va bé. Jo puc beure mitja ampolla de vi i no em passa res, i hi ha gent que en beu dues copes i... es posa perillosa'.

-Com jo... Jo no em poso perillós, jo em poso... bé.

ADRIÀ: 'I fumar tampoc em va malament, però em poso massa metafísic... Ara, a l'hora d'anar a dormir, sí que em va bé, a mi... '

- En el teu cd escrius 'A les Maries, les costelles que mai falten...'; què vols dir, amb això?

ADRIÀ: 'Una mare cuida deu fills i deu fills no cuiden una mare... Jo m'he sentit tan emmarat com emparat. Quan jo no vaig estar satisfet de ser allà on era, que ara sí que ho estic, també la vaig cagar com tots, tots ens hem queixat de ser allà on som. I jo personalment els retreia aquesta qüestió, perquè això és lícit. I vaig dir: ¿què cony, on m'heu ficat, cabrons de merda? Però rectificar és...'

-De savis?

ADRIÀ: 'No de savis, sinó de bones persones, i no dic que jo sigui bona persona..., ho intento, almenys. Jo vull dir que, si jo no ho vaig fer abans, va ser perquè jo estava malament; i, evidentment, a qui donaràs...? Doncs als que t'han fotut aquí, en aquest percal, tot i que ells no en tenen cap culpa tampoc... Un pare i una mare han d'intentar lluitar pel fill, però un fill també ha d'intentar lluitar pels pares...'

- O sigui, que aquest disc és pot entendre així, com una mena d'agraïment...

ADRIÀ: 'Totalment. El primer disc, Pepalallarga (1997), va ser una manera d'explicar que jo ja havia triomfat; el segon, L'hora del pati (1999), és un homenatge a les arrels, a la nostàlgia. I en aquest últim senzillament pico fort, és el triangle de les Bermudes. És la meva mare, el meu pare i jo, i evidentment tota la família que ha crescut. I aquí també hi entra molta més gent, aquí hi ha totes les mares que utilitzen aquesta premissa: Ets la queixa de les queixes (alerta, això va dirigit als fills), ets soferta, mai no et queixes'.

- Doncs la meva mare es queixa...

ADRIÀ: 'Sííí, si són una llauna; però realment una mare mai no és queixarà del fill, ni el posarà en dificultats, ni farà l'orni. I compte, que la meva mare no és cap santa. Quan la meva mare pica, també pica. No pas en el sentit violent, sinó en el sentit de..., s'ha de fer això i es fa. És recta'.

-Però com diu la cançó, també té el cor molt tendre...

ADRIÀ: 'És que la meva mare té la tàctica de fer ziga-zagues. De vegades s'aconsegueixen les coses així. El meu pare és més com el Loquillo, no? Va a aixafar raïm i al final potser li acaben aixafant el cap a ell. El meu pare és molt bona persona, la meva mare també. La meva mare diu que hi ha més bones persones que d'altres, no pas bones ni dolentes... Però és veritat.'

-He llegit que hauries volgut que tot fos una mateixa cançó, en una mateixa pista...

ADRIÀ: 'Sí, sí, és que és una pel·lícula. Vaig trucar al Quimi i l'hi vaig dir. Al tio li va encantar la idea, però va dir: "no; més pedres sobre el teulat, no". Si no sortim als Quarenta amb cançons de 3 minuts, imagina't-ho amb les de 45. Bé, ni ganes. Passa que a Girona, si no estàs als Quarenta, no sones, no hi ha res més.'

- Potser que hi anem a muntar una ràdio alternativa, no?

ADRIÀ: 'Mira, jo tinc molts de milions de deutes, no ve d'un.'

- Com ha evolucionat aquest disc?

ADRIÀ: 'Gràcies a l'habilitat del Quimi i de tot l'equip, hem anat de cara al gra. Jo portava el títol i les lletres de les cançons gairebé acabades, perquè una mica d'inspiració final s'havia de tenir, perquè sempre acabes rectificant coses. I una de les habilitats del Quimi com a productor és que ens va ajudar a no repetir-nos i a fer un tercer disc diferent dels altres.'

-Parlem del Quimi Portet?

ADRIÀ: 'Tothom parla molt bé del Quimi musicalment i jo ho corroboro. Penso que jo també li he aportat coses a ell. Ho espero, vaja. Però la cosa que li valoro més, la que m'ha ensenyat més, és la part humana. Per a mi és una bona persona, això és el més important. I m'agrada que les coses ens les diguem a la cara i discutim molt poc.El que més m'ha ensenyat és a millorar com a persona...'

- Musicalment, com has evolucionat amb aquest nou treball?

ADRIÀ: 'Com a instrumentista he fet un pas més endavant. He après molt.'

-Per què dius que les estàs passant putes?

ADRIÀ: 'No, no, jo estic de puta mare. En això hi ha una mala interpretació, sense ganes de fotre'm, perquè l'Esteban (periodista de La Vanguardia) m'aprecia. Jo he triomfat fa molts anys, ara estic de puta mare... Això que diuen del Rivaldo, que ha guanyat mil milions i té depressions, jo ja ho he passat abans.
Quan no guanyaves res...Tampoc no guanyo res ara...'

- Per què cantes en català si dius que la música en català no interessa?

ADRIÀ: 'Jo crec que interessa i crec que hi ha gent que li agrada. Jo no sóc ningú per dir-ho, ni sóc bon empresari ni entenc en institucions, però crec que s'han fet malament les coses. Jo penso que aquí neixen coses interessants, però si només hi ha proteccionisme i la cosa es queda aquí, al final tot queda en un foc d'encenalls. Ens anem autoenterrant. Perquè està bé que vinguin noves generacions, però també que tinguin projecció...'

- Per curiositat, què t'ha dit ta mare d'aquest nou disc?

ADRIÀ: (S'aixeca emocionat) 'Ara et faré un petonàs. Aquesta m'ha agradat molt... Ma mare no m'ha dit res, no sé si l'ha sentit (riu com un nen). Sí, sí, i tant que l'ha sentit. La meva mare és la guanyadora del concurs que farem del Tomb, que és una cançó que cantava ella. Faig un concurs en què convoco totes les dones -si són mares millor, i si són prenyades també- a venir a cantar la cançó del Tomb, o la que vulguin del disc, però que sàpiguen que el concurs està arreglat, que la guanyadora ja hi és: és ma mare.'

Entrevista realitzada per Esther Latorre i publicada a la web http://deria.net/tem0303_mus_adria2.htm

PORTADA I LLETRES 'MARIA'

2005-06-25T18:25:00.002+02:00

"Tomb": Penso que és una cançó política, i que no se'm malinterpreti, perquè hi ha política en tot el que fem. El 'tomb' es refereix a les relacions amb la gent però també amb els diàlegs, als quals pots donar la volta sense problemes.

"Mixeta": És una cançó antiga. Està dedicada a una gata maula, que a través dels seus somnis explica tota una sèrie de coses. La persona a qui li he dedicat tenia cara de gata. Una gata en majúscules.

"Lerele": És la cançó del Ramon i la Joselín. Parla de la història d'un noi de la Cellera a qui des de petit el van titllar de rar. És va casar amb la Joselín a Cuba i van estar separats dos anys per culpa dels papers. I esclar, ningú es va creure que aquella noia existia.

"De muda en muda": El so fantasmagòric que se sent és en Juan Carlos García, el bateria. També hi sona el vent de l'Empordà; vaig enregistrar el so de la tramuntana. És una gran cançó. La preferida d'en Quimi i la meva. També hi ha un homentge a Jim Morrison. És la història d'un cul de mal seient condicionat per les circumstàncies i la gent que es va trobant. Busca un lloc per no quedar-s'hi. Tot i que m'han passat algunes de les coses que diu, no és autobiogràfica. Jo encara no he marxat de casa dels meus pares. Aquesta cançó sempre em fa pensar en una persona que apreciava i respectava, en Pau Cardona, el germà d'en Ninyín.

"Senyor doctor": Pot entendre's com una visita estrafolària al metge. És una cançó irònica però molt seriosa.

"Viatge d'un savi vilatrista cap enlloc": El Savi Vilatrista és un que, en el fons, pixa fora de test. Ell ho fa tot bé, tot li surt bé... Menys una cosa, que és trobar el seu error. Llavors el tio s'entossudeix a buscar-lo; el que no sap és que l'error el té davant dels morros. Cadascú pot agafar aquest error i aplicar-se'l a si mateix. Però no sóc un savi, jo, en tot cas sóc en Vilatrista.

"La més maca": Originalment parlava d'una dona. A Maria hi té un romanticisme més èpic però abans era més intimista, austera i acústica. Va ser un regal com el tema "Mixeta". Per cert, a la cançó també hi ha alguna frase del Bamboo Avenue.

"Longui num 13": Lletrísticament parlant és la més Adrià Puntí. Hi ha ambigüitat, jocs de paraules i sons jeroglífics, tot i que jo ho veig supersenzill. Dir-ne jeroglífics... és com fer homenatges a la poètica quàntica.

"Mata'l": La història i la composició d'aquesta cançó es remunten a l'any '96. Parla de matar l'esperit de mal. I hi incloc un punt que m'agrada molt: el costumisme, i a més, el català gironí de pagès. A part de la cosa esotèrica també hi ha una reflexió política i social molt important.

"Flors i violes": És una versió de Quimi Portet.

"Presumida": És una cançó per a les dones. M'encanta el final del tema perquè és l'anunci del millor final del disc "Maria". La cançó em fa pensar en unes veïnes que jugaven amb la meva germana.

"Maria":Aquesta cançó està cantada i tocada de dalt a baix. La Maria és la meva mare i la mare de tothom. Les maries són dones com cal, i és que tenir un fill és una cosa molt compromesa. La meva m'ho posa difícil de ben parida que és. Li vaig dedicar "Te odio" a la "Columna de Simeón" . Em va ferir fer-la. De la mateixa manera que llavors li vaig llegir la cartilla, ara li faig un homenatge. M'ha agradat que l'Enrique Bunbury hagi col·laborat en aquesta cançó, i ho va fer a la primera.

Extret d'una entrevista realitzada per l'Enderrock.

DISCO MARIA - ENTREVISTA A ADRIÀ PUNTÍ

2005-06-25T18:09:00.001+02:00

Adriá Puntí: "No sé si es rockero dedicar un disco a tu madre"
El músico gerundense Adriá Puntí actuará mañana en el teatro de su localidad natal, Salt (Girona), para presentar su último disco en solitario, "Maria", dedicado a su madre, aunque dijo a Efe desconocer "si es rockero o no" hacerlo porque "no sigo los tópicos del rock and roll".

EFE 5/3/2004 14:30
Puntí, que el año pasado fue el ganador de la V edición del premio Puig Porret de periodismo musical y venció también en los premios Enderrock y Altaveu de Sant Boi con "Maria" -mejor álbum de pop-rock-, suspendió en febrero del año pasado la gira de presentación de este álbum por problemas de salud.
Ya recuperado, el ex líder de Umpah-pah, que había editado en solitario "Pepalallarga i ..." y "L'hora del pati", presentará mañana su tercer álbum, producido por el propio Puntí en colaboración con Quimi Portet, y en el que participaron Portet, Antonio Fidel, Juan Carlos García, Bunbury, el mexicano Orlando, la actriz Txe Arana y el batería Dani Pujol.
"Maria", que incluye canciones como "Tomb (L'hora de les mitges)", "Mixeta", "De muda en muda", "Viatge cap a un lloc d'un savi vilatrista", "La més maca", "Longui", "Mata'l" o "Flors i violes", está dedicado a una madre que "no me venía nunca a buscar al colegio, cuando acababa la hora del patio".
"Estamos reconciliados, pese a que nunca nos hemos enfadado", comentó Puntí, satisfecho por "la relación cordial" con sus dos hermanas mayores y con su madre ya que "nunca marcharé de casa, pese a no estar allí".
"No sé si queda rockero -prosigue- dedicar el disco a mi madre, pero me apetecía hacerlo y, además, no he seguido nunca los tópicos del rock".
Aprensivo y "bastante quejica", Puntí afirma que "no siempre te dejan hacer el bien, aunque sea lo que tú quieres hacer", y recuerda que ha leído "la cartilla" a quien sea, se tratara de padres o profesores, o que su primera reunión familiar la convocó él, con sólo 5 años.
Convencido, como le decía su madre, de que "hay más buenas personas que otras" y de que "caes 20 veces y te tienes que levantar 21", Puntí se confiesa "muy de casa", aunque la vida y las circunstancias le han hecho dar muchas vueltas.
"Me hubiera gustado que el disco fuera como una película, un todo, pero no era radiable y por eso puse corazones en vez de números para enumerar las canciones", añade Adriá Puntí, que insiste en que su madre es "la protagonista y el hilo conductor" de "Maria", como "un meandro del Ter que pasa por diversos recovecos".
Asimismo, reconoce la ayuda de Quimi Portet, "una buena persona" que le ha ayudado y enseñado "a nivel humano" cosas del mundillo musical, además de que el conocimiento mutuo ha dado como fruto "el disco más mío de los tres".
"Todos están hechos con el mismo esfuerzo y grado de amor, pero a veces te sale bien, y otras no", afirma al respecto de un elepé que "no es suave", pese a la abundancia de medios tiempos, y sí "más simplificado" porque "cuando maduras, vas limpiando lo accesorio".
Así, admite que ya no necesita tirar de diccionario al escribir una letra porque "me salen solas las palabras más complicadas" y, pese a que dice no saber componer canciones comerciales, sí que recalca que su única intención es "que me entiendan".
En Salt, Adriá Puntí, voz, guitarra y piano; estará acompañado por Jordi Vila, batería; Antonio Fidel, bajo; Fernando Rubio, guitarra; y Lucas Jiménez, percusión, con los que promete "un directo explosivo".

(Entrevista realitzada per l'agència EFE - RQ/pv)

http://66.249.93.104/search?q=cache:AZZgQUbtdGkJ:noticias.ya.com/cultura/2004/03/05/5922687.html+%22adria+punti%22+maria+premio+puig+porret&hl=es

ADRIÀ PUNTÍ CONVIDAT A LA PRESENTACIÓ DE "FLAMINGOS" A BCN - LA PALOMA 30.12.2002

2005-06-25T18:08:00.001+02:00

Flamingo's es el nuevo disco de Bunbury. Gracias a él, Bunbury vuelve a asomar la cabeza y su lengua viperina, de esas que te dan titulares a cada respuesta. Empezamos a hablar de uno de sus colaboradores, Adrià Puntí, líder de los desaparecidos Umpah-pah. Puntí está grabando su tercer disco en solitario y Bunbury acaba de grabar con él.
Bunbury: "Adrià es el único artista que transmite algo de todos los que hay en el pop-rock en Cataluña e incluso lo podría decir que es el único artista de la Península Ibérica."
(Article trobat a la pàgina web:
www.mtv.es/mtv.es/artistas/entrevistaArticle.jhtml?id=30015264)

"Adrià ha hecho pasacalles. Él es el más peligroso, socialmente, y, a la vez, la persona más cariñosa que he conocido en mi vida."
(Comentari trobat a la pàgina web:
www.elmundo.es/metropoli/2004/11/12/musica/1100214043.html)

30 de desembre de 2002, La Paloma (Barcelona), presentació de Flamingos.

Bunbury va presentar a Adrià com el seu germà i el va rebre a l'escenari amb un petó. Junts interpretaren la cançó Sí.

http://miarroba.com/foros/ver.php?foroid=527571&temaid=3133584

http://bunbury.dominiocreativo.net

CONCIERTO 25º ANIVERSARIO DEL DIARIO 'AVUI'

2005-06-25T18:07:00.007+02:00

El Día del Libro concluyó en el Palau Sant Jordi con mucha música.

El concierto de los 25 años del 'Avui' congregó a más de 10.000 personas.

Día 23 de abril, 25 años del diario Avui y 25 dúos artísticos en el Palau Sant Jordi para celebrar ambas efemérides. Todo cuadraba anoche en el recinto olímpico, que a las 21.00 horas vio cómo el inclasificable Sisa iniciaba el macroconcierto de cierre del Día del Libro y de la Rosa con una canción cargada de simbolismos titulada Visca la llibertat. A lo largo de la noche actuaron más de 50 artistas de todo tipo de estilos musicales en un macroconcierto que hizo disfrutar a más de 10.000 personas.
Se intuyó que ayer Sisa cantaba a la libertad de pensamiento, al derecho a la belleza y a la osadía de más de 50 músicos que, por una vez, olvidaban sus egos diluyéndolos en un escenario en el que lo importante era demostrar que las fronteras estilísticas y de lenguas sólo están hechas para ser vulneradas.
Ése era el espíritu del espectáculo 25 anys 25 duets, que tenía previsto concluir pasadas las dos de la madrugada con una sesión de música electrónica.
Pero antes, mucho antes, el propio Sisa continuó protagonizando el arranque del espectáculo al cantar con Quimi Portet una composición tan gamberra y autodefinitoria como Tocant la guitarra, a la que siguió La Rambla, una pieza de Portet.
Dado que la mayor parte de la concurrencia en el Palau Sant Jordi rozaba los 20 años, no fue extraño que las primeras ovaciones cerradas de entusiasmo se oyesen con Pep Sala y Carlos Segarra, pero no con la interpretación que hicieron de la soulera How sweet it is, sino con la versión del Tren de mitjanit, uno de los temas emblemáticos del grupo Sau.
Los que, al igual que Sisa y Quimi, pusieron una nota de atipismo musical fueron Adrià Puntí y Enrique Bunbury, quienes hicieron una personalísima versión acústica de Jeu, un tema del autor catalán al que siguió la hermosa Sí, en la que Bunbury dio señas de su personal entonación apoyado por Puntí al piano.
Luego los focos del Sant Jordi fueron enfocando a Gossos y Javier Álvarez, Gossos y Llach, y Maria del Mar Bonet y Manolo García, que concluyeron el primer bloque del espectáculo.
La segunda parte se abrió con la Compañía Elèctrica Dharma, cabeza de un tramo de concierto al que siguieron un largo etcétera de artistas que fueron caldeando una platea que en los inicios de la noche acogió a unas 7.000 personas, cifra que la organización esperaba superar más adelante ya que se habían validado 12.000 localidades.
El escenario, bastante austero, disponía de dos pantallas laterales más una tercera en la parte de atrás.

El concierto fu emitido en directo por TVE-2 para Cataluña y por Radio 3 para toda España.

(LUIS HIDALGO - Barcelona EL PAÍS - Cataluña - 24-04-2001)

http://www.elpais.es/articulo.html?anchor=elpcat&xref=20010424elpcat_13&type=Tes&d_date=20010424

FIESTA DE ANIVERSARIO DEL DIARIO 'AVUI' : 25 AÑOS 25 DUETOS

2005-06-25T18:07:00.006+02:00

23.4.2001 FIESTA DE ANIVERSARIO DEL DIARIO "AVUI"

Bunbury y Adriá Puntí dijeron juntos de nuevo "Sí"
Palau Sant Jordi (Barcelona)

Enrique Bunbury y Adriá Puntí se reencontraron la tarde noche del pasado lunes 23 de abril, festividad de Sant Jordi en Barcelona, después de un dueto inédito que ya protagonizaron en el Pueblo Español el verano del pasado año. En esta ocasión, el motivo no era otro que la fiesta de celebración del 25 aniversario del diario Avui, que consiguió reunir a 25 parejas de artistas que, como Bunbury y Adriá Puntí, se marcaron su particular dueto. Después de desfilar por el escenario artistas de la talla de Maria del Mar Bonet y Manolo García; Loquillo y los Sirex; o Dani Nel.lo y Ariel Rot, les tocó el turno a Bunbury y Adriá Puntí.

Bunbury, totalmente de negro, luciendo una melena más larga de lo habitual, con algo de barba y una sospechosa sombra de ojos azul, se situó al lado de Adriá Puntí, que al piano inició los primeros compases de "Sí", el famoso tema de Umpah-Pah. Fue el mismo tema que ya interpretaron juntos en el Pueblo Español el 19 de julio de 2000. Ambos, dejando entrever una energía inusual, se mostraron ante los más de 16.000 espectadores que poblaban el Sant Jordi sinceros y como lo que son: dos grandes amigos.

http://personales.ya.com/bunburynews/endirecto/cronicas/2001/cr_23042001.html

(Fotos: Gemma Cordonet / Corresponsal Bunbury News)

EL CABARET DE LA CAPMANY

2005-06-25T18:05:00.002+02:00

Intèrprets: Teresa Gimpera, Adrià Puntí, Marta Bayarri, Xavi Estrada, Víctor Iturrioz i Oriol Vilajonosa.

Direcció d'actors: Mingo Ràfols.

Idea, guió i direcció: Lluís Marrasé.

Barcelona. L'Espai, 3 d'octubre.

El cabaret de la Capmany és “un musical per als qui no ens agraden els musicals”. Un recorregut atípic per dues cares de l’escriptora: la intel·lectual i compromesa, però també la divertida i apassionada, tal com es demostra en la recreació d’una entrevista radiofònica en què recorda la seva relació amb Jaume Vidal Alcover, la passió pel teatre... Les paraules de Capmany tornen a reviure gràcies a l’actriu i exmodel Teresa Gimpera, que va debutar als escenaris amb Ronda de mort a Sinera la temporada passada i que fins ara no s’ha atrevit a fer teatre perquè “gairebé tothom pot fer d’actriu de cinema, però de teatre no”. De fet, ella va conèixer l’escriptora. Ahir recordava que encara guarda una fotografia del dia que van anar juntes a veure on es construiria la futura Vila Olímpica.

Dirigit per Mingo Ràfols, "El cabaret de la Capmany" se serveix d’una selecció de nou temes escollits d’entre els més dels quaranta que Capmany va escriure al llarg de la seva vida i que van interpretar al seu temps músics com ara La Trinca i Guillermina Motta.
Sobre l’escenari, Gimpera estarà acompanyada per les genialitats d’Adrià Puntí, que interpreta un pianista fracassat, mentre que els ballarins Marta Bayarri i Xavi Estrada representaran les coreografies de Víctor Rodrigo. Si la primera part d’ "El cabaret de la Capmany" se sustenta en un monòleg que a Gimpera li ha costat Déu i ajuda de memoritzar –“han estat mesos i estava tan obsessionada que memoritzava fins i tot els anuncis que veia pel carrer!”–, la segona part té com a eix central la participació d’Adrià Puntí, que ahir recordava amb carinyo “un personatge de qui a casa sempre se n’havia parlat”. La seva feina, a part d’ajustar-se als temps que li marca Ràfols, ha estat la de posar al dia “els anacronismes musicals” de les cançons.

(Redactat per Marta Monedero pel Diari Avui)

http://66.249.93.104/search?q=cache:qHxVRnkkd9YJ:www.avui.es/avui/diari/02/oct/03/pdf/02o3d45.pdf+%22adria+punti%22+maria&hl=es

De vegades la crítica actua contra la voluntat. Un no ho vol però, sincerament, no queda més remei.

El cabaret de la Capmany és un dels casos més incòmodes amb què m'he trobat en els últims anys. Sobre l'escenari es veuen les il·lusions projectades dels seus creadors, en especial les d'en Lluís Marrasé, que en deu haver passat de tots colors escrivint uns monòlegs que, en definitiva, són el millor de l'espectacle. En canvi, la sinergia necessària que ha de clavar-se a la pell dels espectadors desapareix reiteradament per altres motius que els de la manca de rodatge o els inevitables nervis de la nit d'estrena.

Aquest "musical per als qui no els agraden els musicals", com l'ha definit l'autor, és un espectacle que alterna les intervencions teatrals amb cançons que adopten un paper separador d'una trama pensada per descobrir la personalitat de Maria Aurèlia Capmany. Teresa Gimpera, en el paper de l'escriptora, s'esforça en la difícil tasca del monòleg sense poder evitar entrebancar-se o patir lapsus de memòria i se supera quan comparteix escenari, en especial amb un locutor de ràdio que li dona rèpliques i li facilita l'actuació. Llàstima que, en aquesta mateixa escena, sens dubte la més dinàmica, tot s'allargui innecessàriament amb uns anuncis pregravats que trenquen el fil d'atenció.

Un punt i a part mereix Adrià Puntí, que sembla no acabar de trobar-se còmode en la textura de l'espectacle. Interpreta les cançons portant-les a l'extrem més xocant, en la constant de donar sempre el seu toc personal més extremista. Gesticula, es cargola i canta, amb la veu més trencada que mai, com si al darrere tingués una banda com els Umpah-Pah: rockerament sobreactuat. Aquest esclat de passió continguda -que tan bé executa el mestre Tom Waits- contrasta directament amb la subtilesa de les paraules posades en boca de Maria Aurèlia Capmany. I el resultat és una taquicàrdia rítmica que deixa l'espectador tan congelat que de vegades li costa d'aplaudir.

Cal esmentar les coreografies gestuals creades per Víctor Rodrigo que posen salsa a cançons com El canonge de la Seu i Els tres tombs de San Anton. Dos temes dels vuit que sonen, la gran majoria amb lletra de la mateixa Capmany i del seu marit, Jaume Vidal Alcover, algunes de les quals van ser gravades per La Trinca.

(Crònica escrita per J.M. Hernández Ripoll al diari Avui)

http://66.249.93.104/search?q=cache:U8YV9DJXB4IJ:www.avui.es/avui/diari/02/oct/08/430208.htm+%22el+cabaret+de+la+capmany%22&hl=es

EL TALLER FOLL - CATALUNYA RÀDIO ESTIU DE 2001

2005-06-25T18:03:00.001+02:00

Catalunya Ràdio estrena disset nous espais en la seva programació d'estiu 2001.

Catalunya Ràdio ha incorporat disset nous programes a la graella d'estiu, que començarà dilluns que ve i s'estendrà fins al 2 de setembre. El director de l'emissora pública, Joan Maria Claveguera, ha explicat avui que la nova programació "combina la presència de realitzadors veterans amb veus joves, que faran una ràdio dinàmica i fresca perquè sigui la companya dels ciutadans durant aquest estiu".

Entre les novetats destaquen la incorporació de dos coneguts professionals de la televisió. Txe Arana conduirà el magazín 'El taller foll', els caps de setmana de deu a una del migdia. Aquest espai oferirà als oients classes de música, cine i teatre, i tindrà com a eix la música en directe del pianista Pitus Romagosa i el guitarrista Adrià Puntí.

http://www.vilaweb.com/www/ep/noticia?noticia=277149

ALUMBRANDO NUEVO DISCO

2005-06-25T18:00:00.001+02:00

Es una de las voces más singulares del rock en catalán, cosa que, ¡ay!, no siempre se traduce en éxito comercial. Larguirucho y divertido, Adrià Puntí es también un tipo coqueto que se niega a revelar su edad. En todo caso, el cantante ha vivido suficientes años como para tener recuerdos desagradables. En su vida, dice, hubo un verano especialmente malo: “No tener salud, estar encerrado en un hospital… es que eso es muy “heavy”. En verano, cuando estás enfermo te sientes aún más enfermo”.

-Dice que está un poco esquizoide con su próximo disco. ¿Cree que eso forma parte del proceso?

AP: A lo mejor sí. Y también puede que sea inherente a mí. Como dice Quimi Portet, hay que aprovechar los momentos guapos e inspirados cuando están en este proceso. Porque seguro que habrá momentos crudos, como en cualquier trabajo. No todo son “flors i violes”.

-¿Esta época del año le resulta especialmente buena para inventar canciones?

AP: En mi caso, cualquier época es buena para inventar. Hay días mejores y peores, pero la cuestión es estar con la antena bien puesta en todo momento. Yo funciono así.
Y cuando te pones a trabajar, algo te sale: será bueno o no, pero algo sale. Si estoy una temporada sin escribir y retomo el trabajo, cuando he hecho tres o cuatro letras… es que vuelas, ¿eh?, vuelas realmente.

-En el último Grec colaboró con Maria del Mar Bonet en la plaza del Rei, ¿cómo fue eso?

AP: Pues fue una experiencia curiosa, aunque entiendo que a algunas personas pudo parecerles un poco sorprendente. Esta historia viene de lejos. Cuando publiqué Pepalallarga i… alguien me comentó que a Maria del Mar Bonet le gustaba mucho la canción Mmmm quin fàstic, veeecss que bo. A mí se me ocurrió que un día podríamos cantarla juntos. Cuando participé en el Barnasants de 1999 la invité, y a ella le hizo mucha gracia; preparamos un par de temas y vino a cantar conmigo a Barnasants. Y en el Grec, pues mira, le devolví la moneda. Me invitó ella a la plaza del Rei. I yo, encantado de la vida.

-Sus mundos musicales son bastante diferentes…

AP: Evidentemente. Pero creo que la gente que estuvo allí pudo ver perfectamente el componente roquero de Maria del Mar Bonet. Pienso que un punto de rock casi todo el mundo lo tiene, no hace falta ir por ahí con una chapa y una guitarra eléctrica.

-¿Un concierto puede llegar a ser aburrido para el propio cantante? AP: Sí que me había ocurrido con mi anterior grupo, Umpah-Pah. Realmente había odiado tener que hacer un concierto. Era algo personal. Quizá necesitaba más espacio, y creo que este era uno de los puntos de conflicto que teníamos planteados en la banda, aunque no fue el determinante de la disolución del grupo. Fue una decisión de todo el conjunto, no sólo mía. Ahora mismo, como Adrià Puntí, no me aburro en absoluto. Yo lo que quiero es tocar. Tocaría seis días a la semana, si no siete. Me divierto realmente.

-¿Se tomará unas vacaciones?

AP: Es que yo durante el año tengo muchos días de vacaciones. Y aunque a veces hago mucho el perro, la cabeza siempre está funcionando. Hace un par de navidades fui a Italia, pero invertí las vacaciones en inspiración: me llevé la guitarra, unos cuantos papeles, y a trabajar. No sólo hice canciones para mí: también para otra gente, y hasta canciones para niños.

-¿Canciones para niños?

AP: Pues sí. Estaba inspirado y me salieron cinco en un día. Son para otra gente, aunque esto no quiere decir que no acabe cantando alguna yo también. ¿Por qué no? Yo nunca he ido de colonias, pero conocí una gente que estaba montando un grupo de animación. Gente con talento, pero que a la hora de hacer canciones veían una montaña muy alta y muy vertical. Y el repertorio que les hice les está sirviendo: igual sacan un disco y todo…

-Le pago un viaje. ¿Adónde va?

AP: ¿Me lo paga de verdad?

-No.

AP: Ah, bueno ¡ja, ja! Una vez soñé que ganaba 300 millones y las pasaba muy putas. Montaba un negocio y no me salían los números. Al día siguiente, fui a jugar una partida de billar a casa de mi vecino y se lo comenté. Le dije: “Lo he pasado tan mal…” Y él : “Pues si otra vez sueñas que te tocan 300 millones, ¡cógelos! , ¡ja, ja!

-Volvamos al viaje…

AP: Pues me iría a Venezuela, por ejemplo. Todo eso de la selva amazónica debe ser fantástico. Yo tenía un tío allá, que murió hace poco. Se fue a hacer fortuna a La Habana… pero en Venezuela. Aunque no sé si se hizo muy rico o no. A mí no me ha llegado ni un duro, desde luego.

(Entrevista realitzada per Donat Putx - la Vanguardia – 5 de setembre de 2000)

CRÒNICA CONCERT ADRIÀ PUNTÍ - PEP SALA

2005-06-25T17:57:00.005+02:00

El passat dissabte 16 de desembre va tenir lloc al Centre Cultural de Terrassa un concert doble amb dos grans músics d'aquest país: Pep Sala i Adrià Puntí. L'encarregat d'iniciar el concert va ser l'Adrià.

L'excantant d'Umpah-pah ens va oferir un concert al més pur estil que ell mateix ha creat, alternant cançons del seu últim disc "L'hora del pati" amb altres del seu disc anterior i també alguna d'Umpah-pah. La seva força dalt d'un escenari és el que més es pot destacar d'aquest personatge polifacètic i es pot assegurar que les seves cançons en directe és on agafen la màxima expressió de qualitat. Després d'un petit descans, va sortir a l'escenari el vigatà Pep Sala, ell sol amb la guitarra acústica. Va interpretar una cançó tot sol, però tot seguit va fer pujar de nou a l'escenari el de Salt, per interpretar junts una cançó molt coneguda pel públic assistent: Glòria de Sau. Després d'això va entrar tota la banda d'acompanyament del Pep Sala per interpretar cançons, en gran part, del seu darrer disc "Nascuts en la boira", però també unes quantes de la seva època de La banda del bar i, com també és habitual, algunes de Sau. És una llàstima que en Pep Sala caigui sempre en el parany de fer cançons de Sau, quan ell mateix va afirmar que "Sau ha mort". Sembla que el seu èxit depengui de la mítica Boig per tu o d'altres de Sau, quan amb el seu repertori propi n'hi hauria prou per fer vibrar la gent.

Bé, al nostre parer, en Pep encara té una mica de Sau-dependència i no acaba de fer allò que va dir amb la mort del Carles, que ara començava la seva carrera en solitari.

Cal afegir també que cap al final del concert va tornar a sortir a l'escenari l'Adrià Puntí per interpretar "Només ho faig per tu", amb la mateixa força que al concert d'homenatge, i per acabar amb un clàssic d'Umpah-pah: La catximba.

Finalment volem dir que el Centre Cultural de Terrassa és un lloc on es podrien fer més sovint concerts de rock, ja que la seva acústica és molt bona. Per tant, des d'aquí animem els organitzadors a que preparin més concerts d'aquest estil. Si cal nosaltres podem oferir la nostra ajuda en les tasques d'organització.

Publicat el 18/12/2000 a http://rockcatala.com/ escrit per Esther Esteve i Jordi Garcia.

ADRIÀ PUNTÍ I PEP SALA DE GIRA

2005-06-25T17:57:00.004+02:00

Pep Sala i Adrià Puntí actuaran junts aquest estiu.

Els cantants catalans actuaran junts durant la gira d'estiu que comença el pròxim dia 13 de maig al Pavello Vell de Manresa. Sala tornara a compartir escenari i cançons després de la mort del seu company Carles Sabater. Els dos compositors compaginaran les seves gires amb aquests concerts dobles, en els quals cadascú realitzarà el seu concert, amb el seu repertori habitual, però en certs moments de l'actuació compartiran algunes de les cançons més conegudes. Aquests concerts tindran l'atractiu de veure en una mateixa nit, i durant més de tres hores, als dos artistes catalans que en els ultims mesos han aconseguit un major número de vendes al nostre país, segons la companyia The Project.

(Informació facilitada per l'agència Europa Press)

ADRIÀ PUNTÍ ACTUA EN SOLITARI AL PAÍS BASC

2005-06-25T17:57:00.003+02:00

Adrià Puntí actua en solitari avui i demà (01 / 02 de març de 2001) al país basc mentre prepara un nou disc per a la tardor (2001).

El cantant Adrià Puntí actua avui i demà al País Basc en solitari. En declaracions a Europa Press, el que era líder del grup Umpah-Pah ha afirmat que espera tenir un nou disc a la tardor, per el que només li falta escollir entre les més de quaranta cançons que ja ha composat. Puntí actua avui al Kafé Antzokia de Bilbao, i demà al centre cultural d'Oñati (Guipúscoa). Acompanyat només de la seva guitarra acústica i un piano, el cantant de Girona repassarà temes dels seus dos discos en solitari, 'Pepalallarga' i 'L'hora del pati', a més de temes d'Umpah-Pah, procedents dels compactes 'Triquiñuelas al óleo' i 'Bordell'. També interpretarà la seva versió del clàssic del rock basc 'Lau teilatu' (Quatre teulades), del grup Itoiz, que Puntí havia gravat amb Umpah-Pah. "Vaig descobrir 'Lau teilatu' quan estudiava a Barcelona, gràcies a un grup d'amics bascos", ha recordat Puntí. "Itoiz em va impactar molt", ha dit. El cantant ha explicat que "ara no escolto música perquè estic saturat, i necessito oxigenar-me".A més d'ultimar el seu nou disc, Puntí s'ha iniciat com a productor d'un grup de Cellera de Ter (Girona), i prepara una nova producció teatral.

http://www.vilaweb.com/www/ep/noticia?noticia=121801

ADRIÀ PUNTÍ - MARIA DEL MAR BONET. BARNASANTS 1999

2005-06-24T19:01:00.003+02:00

L' Adrià Puntí i la Maria del Mar Bonet junts, al cicle BarnaSants, el març de 1999.

Al Grec 2000 l'Adrià és convidat per la Maria del Mar Bonet a la plaça del Rei, i junts canten "Mmm... quin fàstic, Veeecs què bo!" i "Es fa llarg esperar" d'en Pau Riba.

MÚSICA CONTRA EL FUEL

2005-06-24T17:59:00.001+02:00

Sala Apolo (Barcelona)

Fecha 9-1-03

Estilo: Varios

Público: 400 personas aprox.

Promotor: Músicos contra el fuel.

Tras una jornada de lo más ajetreada a causa de la bola de nieve mediática que se formó alrededor de este concierto, la sala Apolo abrió sus puertas.

Adrià Puntí hizo gala de su condición de cabeza de cartel con un discurso intransferible, alternando la guitarra acústica y el teclado, a la vez que se acompañaba de un percusionista. Una muestra de su genialidad fue la versión que improvisó de “A Hard Rain’s Gonna A-Fall” de Bob Dylan, de la que se inventó la letra y cambió su estribillo por un “aserejé, aserejé” recibido con carcajadas.

(Crònica realitzada per Mondosonoro)

http://www.mondosonoro.com/detall_concert.asp?id=204259

L'ASSAIG AMB PÚBLIC DE DOS IL·LUMINATS

2005-06-24T17:58:00.009+02:00

Adrià Puntí i Txe Arana, durant l'estrena de Cantaralejas, abans-d'ahir al Teatre de Salt. «Estem bastant com un llum», admetien Txe Arana i Adrià Puntí en unes declaracions a aquest diari abans de l'estrena de Cantaralejas d'abans-d'ahir al Teatre de Salt, a la qual es referien definint-la com un assaig amb públic. Els espectadors, després d'haver pagat les 1.800 pessetes de l'entrada, van poder comprovar efectivament que l'estrena de Cantaralejas va ser un assaig amb públic i que els seus dos protagonistes tenen alguna cosa d'il·luminats. Més còmode a l'escenari al començament que no pas Txe Arana, Adrià Puntí va aprofitar el fet de jugar a casa per evocar al públic de la seva ciutat natal alguns noms propis molt familiars per als saltencs de tota la vida: can Pixera, can Tona, el Carrilet, en Robert... «El camí de casa no s'oblida mai», va apuntar Adrià Puntí en un context de caos, potser amb la intenció de donar a entendre que la ruta del retorn als orígens deu ser la més intuïble quan es perden les cartes de navegació. Despistat ell i espavilada ella, Adrià Puntí i Txe Arana actuen a l'escenari tal com es mostren en la vida ordinària al marge dels seus rols artístics. Potser per aquesta raó els protagonistes de Cantaralejas van deixar una impressió de zel relatiu a l'hora de seguir el guió. Sobretot durant la primera meitat de l'espectacle, tendien més a improvisar, sovint amb passatges que s'allargaven innecessàriament, que no pas a executar un guió estricte. Si hi havia guió, devia ser aproximatiu. El muntatge va guanyar en ritme a partir del moment que Adrià Puntí va recuperar aquell conegut fragment de Charles Baudelaire que convida a embriagar-se. La primera (al cap d'una estona n'hi va haver una segona de molt menys afortunada) interpretació d'aquest text va marcar un punt d'inflexió en el conjunt de l'espectacle, que fins llavors avançava amb un ritme molt poc articulat. Reciclador de mena, Adrià Puntí, que ja havia utilitzat amb l'actriu Cristina Cervià a Culpido el fragment de Charles Baudelaire, va exhibir a la recta final de Cantaralejas la seva capacitat per cantar a la manera de Tom Waits, Bob Dylan o qui calgui. També Txe Arana va donar proves d'una certa versatilitat interpretativa com a cantant acostant-se al flamenc i altres gèneres més o menys afins. Entre el pastitx i el poti-poti, Cantaralejas presenta un material heteròclit amb un gust vagament kitsch. Teatre de l'absurd, aclucades d'ull a tàndems famosos (Bonnie & Clyde...) o a cançons diverses (d'Itaca de Lluís Llach al tema tradicional El noi de la mare, passant per aquella de Carlos Mejía Godoy que tracta de la fascinació dels perfums femenins), retalls de somnis i follies... A Cantaralejas hi ha una mica de tot.

(Crònica realitzada per Xevi Planas)

http://www.vilaweb.com/www/elpunt/noticia?p_idcmp=-53118

CANTARALEJAS ¡MOVILIDAD!

2005-06-24T17:58:00.008+02:00

Dramatúrgia i direcció: Txe Arana i Adrià Puntí

"Cantaralejas" neix del diàleg, l'enamorament; el joc amb les paraules, la música, el teatre, les emocions i altres vicissituds com la pròpia necessitat de l'artista.

Artista: Aquell "Cantamañanas" que s'estima el que fa o desfà. Que practica les seves arts amb entusiasme, i amb el gust que dóna fer les coses a gust, encara que sigui lluny dels cànons ortodoxes; des del que pinta una paret al que rega el seu jardí.

"Cantaralejas" és un assaig amb públic, que repassa i analitza les diferents etapes, situacions i circumstàncies personals i professionals en les quals es troba l'artista al llarg de la seva vida. En constant creixement, l'espectacle parteix de la presentació de l'artista consagrat, la quarentena i "el lamento", "la juerga", la convivència amb l'altre artista, les visites al psicoanalista, la salut, les fonts, l'aprenentatge, la disciplina, l'avorriment, les influències, els sentiments, somnis, la pasta o la vida, la sort, un regal, moments publicitaris, el suicidi, la pèrdua, un minut de silenci, l'impacte i els bisos dins un marc històric que podria ser l'actual.
El plantejament es senzill i les eines bàsiques: instruments, veus, personatges, i el joc de la improvisació que afegeix nous matissos i colors a allò que ja està preestablert en el guió.

“Cantaralejas”: Art que conté, si més no, alguna que altra llengua parlada, cantada, dita o inventada, que hom pot practicar amb abundància quan li roti, per xiripa o per art d'encantament.
Crit de guerra: “¡MOVILIDAD!”

Lema “Cantaralejas”: Agafem una espardenya la fotem dins una gàbia i amb tota la paciència esperem amb fe a que canti!

Txe Arana i Adrià Puntí

http://www.teatrenacional.com/obra_teatre/cantaralejas.html

CANTARALEJAS AL TEATRE DE SALT

2005-06-24T17:58:00.007+02:00

Dia:13-10-2001 (22:00)
Lugar: Teatre de Salt
Intérpretes: Adrià Puntí i Txe Arana

CANTARALEJAS

Adrià Puntí, que con Culpido ya se reveló como actor-cantante de cabaret con muchos recursos, estrena ahora junto a Txe Arana un espectáculo de cabaret literario en Temporada Alta.

ADRIÀ: "Cantaralejas' es un espectáculo que nace de la fusión entre la música, la poesía y el teatro. La interpretación de algunos de los poemas escogidos para esta ocasión -Rafael Alberti, Antonio Machado, León Felipe, Baudelaire, Pessoa, Leo Masliah, Mª Aurèlia Capmany, Jacques Brel, Pesoj Tex Itnup, etc.-, con el apoyo musical, hace que tengamos la posibilidad de situarnos en una perspectiva diferente. No se trata de un tono de acompañamiento, sino de una amalgama entre las palabras, las emociones y la música, además del juego que se crea con los diferentes registros de las voces. "Cantaralejas" es una mirada práctica y sencilla de la realidad cotidiana que nos permite reconocer la verdadera vida que llevamos. En "Cantaralejas" utilizamos, además, la poesía como herramienta de trabajo para disipar el aburrimiento de nuestra propia existencia y para indagar en los aspectos más escondidos de la conciencia. La poesía consigue transportarnos, no sólo a un estado de catarsis, de pena, de aislamiento; también nos seduce, atrae nuestra atención y nos divierte"

http://www.festivales.com/programa_ampliado.php?IdFestival=633&IdActividad=1772