11 I 12 DE NOVEMBRE DE 1994. TEATRE MUNICIPAL DE GIRONA - CRÒNICA


Rock al teatre? És possible. I tant, Umpah-Pah trenquen esquemes. Per presentar Bordell i Triquiñuelas al óleo van fugir de pavellons cacofònics i camps d'esports empolsegats. El Teatre Municipal de Girona va omplir-se durant dues nits que haurien pogut ser-ne tres. Caliu, bullici i complicitat. Menys gresca però més atenció. Tothom era conscient que dins d'un teatre ni es fuma ni es beu. La música era l'ingredient principal, però no l'únic. Els complements escènics reforçaven el missagte musical, eren petits detalls en forma de capgrossos, balladora de tango, figurants i disfresses amb look setanter. L'Adrià equilibrista, l'Adrià pianista... El cantant concentra les mirades i la banda li proporciona un esplèndid coixí. Un principal sense bons secundaris no passaria del notable, però Umpah-Pah es mereixien l'excel·lent. Com excel·lent és també la selecció de versions que acompanyen generosament el seu repertori: Janis Joplin, Neil Young, David Bowie, Jane's Addiction (dedicada especialment a Genís Costa, ex-vocalista de Barri Baix). Jackson Browne, Rolling Stones, Itoiz...
Portar rock al teatre sense necessitat de desendollar-lo en format d'unplugged, significa confort per al públic i nous espectadors per al grup: la constatació palpable que el rock d'Umpah-Pah no és només cosa d'adolescents.

(Crònica escrita per Carles Pujol a la revista ENDERROCK)