SON BUENOS ESTA GENTE... ¡SÍ, ME GUSTAN!




Per aquells voltants del 94-95 feia vida a Madrid per motius laborals, i com podeu imaginar vaig assenyalar a l’agenda aquest concert amb molta antelació desde que em vaig assabentar-me que venien a la capital.

Vaig convèncer a un company de feina per que vingués amb mi a un concert d’un grup "català" un dijous a les 11'30 de la nit (em va costar una mica, desprès de deixar-li una cinta i comprovar que també cantaven en castellà, em va dir: no estan mal..)

Arribada l’esperada nit, la sala "El Sol" es petiteta i cuca, l’escenari es a un racó, i per el tamany de la sala, diria que mes o menys 100 persones, hi havia aquella nit un tres quarts de l’aforament (que be, vaig volgué pensar! tota aquesta gent sap dels Umpah-pah!), ens varem ficar força a prop del escenari, be, qualsevol lloc era a prop ;-) i la veritat es que vaig disfrutar moltíssim, ja us ho podeu pensar flipava com mai, els tenia a dos pams a Madrid mateix! el so recordo que era molt bo. Al principi vaig notar la gent estava com una mica freda, però mica en mica l'Adrià es va anar calentant i es va notar en l’ambient, ja sabeu, ell gesticulant de maneres exagerades però molt subtils i camaleòniques...es va ficar ràpidament la gent a la butxaca i semblava al cap de 4 cançons que ja estiguéssim a Barcelona. Quan arribaren els temes canyeros de guitarra, el volum de la sala semblà que es multipliqués per 10 i el ritme frenètic i trepidant et fa arribar al clímax dels sentits. Com sempre va fer un parell de temes en angles recordo algun molt aplaudit dels U2 que tocava sovint per aquells temps. Vaig trobar en falta això si uns quans "bisos" i això que em vaig deixar cuits els palmells de tant aplaudir ... cachis.
El company al final es va rendir davant la demostració dels Umpah-pah, "son buenos esta gente, si, me gustan" va dir.

La casualitat es va produir força temps desprès, quan a un concert a Molins de Rei, vaig poder bescanviar unes quantes paraules amb l'Adrià, i clar no vaig amagar-me de dir-li "Ei! jo et vaig veure al concert de Madrid i va ser una canya eh! " "ostres! doncs resulta que aquell dia estava força fotut amb febre!" em va contestar ell, lo dicho... aquest tiu es un astre!

Desprès d’un concert dels Umpah-pah sempre em queda la mateixa sensació: "no pot ser que un grup com aquest que toca un directe que t'hi cagues, i que vibres d’aquesta manera, no toquin mes sovint, no siguin més famosos, no... estiguin a dalt de tot!!!"
Imatges i crònica enviades per Mixtura.