LA DÈCADA UMPAH-PAH

Originals, personals, sorprenents, diferents, agosarats, poètics, suggerents, cínics, brillants, carismàtics, captivadors... Aquests són alguns dels adjectius que s'han penjat als Umpah-Pah des que l'any 1990 van fer de teloners d'un grup en ebullició, Sopa de Cabra.
  • La tardor de 1989 Umpah-Pah va fer la seva primera actuació a la sala Shock de Girona, en un concurs de grups de pop-rock.
  • L'any 1990 s'edita la primera maqueta, Tomahawk.
  • Tardor de 1990, actuen de teloners de Sopa de Cabra, que presentava La roda, en un concert multitudinari a la Devesa de Girona. És el primer concert important d'Umpah-Pah. Salvador Escribà, director de la discogràfica de Sopa, Salseta Discos, es fixa en ells i els fitxa: "Els vaig conèixer gràcies a la relació amb Sopa. Era un grup amb projecció."
  • L'any 1991, editen el primer disc, Raons de Pes, que inclou "La catximba i els rostolls d'Angelina", un tema que els va catalogar en un principi com a banda de reggae. Se'n venen 10.000 còpies. Salvador Escribà diu d'ells: "És un grup que fa una música diferent i de gran qualitat, li falta però, l'ingredient de la comercialitat. L'estructura de les cançons no segueix uns cànons convencionals. Els textos són molt bons, però complicats. Els músics són l'hòstia."
  • Estiu de 1991, la primera gira els porta arreu de Catalunya. Umpah-Pah tenia ganes de fer coses espectaculars. Graven els dos primers vídeos amb un pressupost de prop de 5 milions de pessetes, pagats entre la Generalitat (3 M) i la companyia discogràfica (1.5 M). El primer clip, "La catximba" es grava íntegrament a les platges de Jamaica i , el segon, "Bevent Passat", en un casalot abandonat descobert entre Anglès i les Guilleries, a la comarca de la Selva. Escribà confessa: "Vam fer molta inversió i vam tenir poca rendibilitat. La veritat és, però, que no s'han perdut calés".
  • L'any 1992, editen el segon disc, Bamboo Avenue. Se'n venen 8.000 còpies. El format en LP inclou el diari imaginari The Bol·lingers News. Aquest treball també anirà acompanyat d'un videoclip gravat en un viatge a la Bretanya.Escribà reconeix: "No aconseguirem fer una gira contundent com altres grups de rock catalans perquè fan un tipus de música poc comercial. Es converteixen en un grup de culte." La marxa de Sopa de Cabra de Salseta a la multinacional BMG-Ariola els deixa en una situació privilegiada com a caps de cartell del seu segell.
  • Tardor de 1993, Pau Marquès, guitarra d'Umpah-Pah, saluda la sortida d'ENDERROCK dient: "El rock en català és una entelèquia. Per a nosaltres, rock'n'roll és rock'n'roll, ja sigui cantat en anglès, català o rus. De puta mare que surti una revista de música escrita en català".
  • Primavera de 1993, editen per encàrrec de TV3 la sintonia del programa Borinots, (miniCD i maxi-single). Se'n venen 1.000 còpies. En un principi volien fer un single per regalar-lo en un concert especial, però els plans es van canviar. Es crea el primer Club de Fans d'Umpah-Pah a Barcelona.
  • Estiu de 1993, Umpah-Pah és el primer grup de rock que presenta el seu espectacle a la sala L'Espai de Barcelona. Del 3 al 6 de juny, apareixen sota un decorat tropical, amb ulleres negres, perruques i indumentària dels '70. el públic s'aixeca dels seients per aplaudir i ballar. Èxit total. El grup aspira a obrir fronteres. Fa temps que reclama a la seva discogràfica i management poder fer actuacions fora de Catalunya. Han aconseguit tocar al País Valencià amb el Tirant de Rock i els arriben propostes per fer una gira per Itàlia, que finalment se suspèn per falta de pressupost. Adrià Puntí: "Critiquen que el rock d'aquí està massa institucionalitzat i, resulta que només subvencionen vídeos que ni es passen per televisió.
  • Hivern de 1993, es prodiguen les actuacions d'un grup anomenat Gnosienne et Gymnopedie, sota el qual s'amagava el duet format per Adrià Puntí (veu, guitarra i harmònica) i Lluís Costa (guitarra). La formació es completava amb jordi Gimbernat a la guitarra acústica. Amb aquest nom, en homenatge a l'inconformista compositor francès Erik Satie, versionaven Iggy Pop, Crosby Stills, Nash & Young, U2, The Smiths, Bowie, Police o The Cure.
  • Estiu de 1994, Umpah-Pah abandona el segell independent català i fitxa per la multinacional RCA-Ariola. Segons Escribà : "Sempre pensen que una multinacinal ho farà millor..." El mes de maig graven dos discos, l'un en català i l'altre en castellà, com a estratègia per entrar al mercat espanyol. Adrià Puntí afirma: " És més fàcil vendre un disc a Espanya en castellà, per qüestions de màrqueting".
  • Tardor de 1994, el mes de setembre s'editen Bordell, en català, 13.000 còpies venudes, i Triquiñuelas al óleo, en castellà, 6.000 còpies venudes, pràcticament totes a Catalunya, segons fonts de la companyia. Presenten els dos discos en memorables concerts al Teatre Municipal de Girona, 11 i 12 de novembre. Ple de gom a gom. Rock al teatre. La crítica destaca la genialitat de l'Adrià Puntí per sobre de la resta de la banda. Tres mesos després es presenten a la sala Apolo de Barcelona.
  • Estiu de 1995, fan una gira per diverses ciutats de la geografia espanyola, sense massa ressò, i decau la contractació a Catalunya respecte anys anteriors.
  • Tardor de 1995, actuen al Teatre Atlàntida dins la programació del Mercat de Música Viva de Vic. L'espectacle acústic rep molt bones crítiques de la premsa especialitzada. El grup rep el premi Ondas com a grup revelació, després que Kiko Veneno l'hagués rebutjat. Graven una versió de "Temps era temps" de Joan Manuel Serrat, per al disc homenatge a Serrat, eres único... (RCA)
  • L'any 1996, des del novembre fins el febrer graven un nou disc només en castellà a una casa de Romanyà (la Selva). Adrià Puntí s'erigeix, junt amb el productor Marc Grau, en el director d'orquestra: fa de productor, dirigeix el so i dóna les indicacions als músics en cada tema que es grava. Es produeixen les primeres distensions fortes entre el cantant i alguns dels músics de la banda. Fonts de la companyia discogràfica expliquen que la direcció de la multinacional RCA ha advertit el grup dels risc que suposa tornar a gravar en castellà tenint en compte les baixes espectatives de vendes.
  • Març de 1996, toquen a l'Espàrrago Rock, festival de rock independent de Granada, perquè els organitzadors els havien vist al Mercat de Vic. L'actuació és lamentable i el públic la rep fredament. Adrià Puntí continua convençut de triomfar a l'Estat espanyol: "La discogràfica podrà dir-hi la seva, però qui realment ha decidit cantar en castellà és el grup. És pura decisió nostra: volem abastar com més millor." Puntí recorda, a més, que "a Catalunya molta gent ens ha girat l'esquena, la proposta d'Umpah-Pah mai no ha interessat, ja abans quan cantàvem en català".
  • Juny de 1996, llancen el cinquè disc, La columna de Simeón. Es presenta a Girona el 28 de juny, a la plaça dels Jurats. En quatre mesos es venen unes 3.500 còpies del disc. La divisió d'opinions entre els músics de la banda i Adrià Puntí - Jordi Gimbernat es fa evident.
  • Juliol de 1996, junt amb Ja T'ho Diré, són el grup català més important convidat al Doctor Music Festival del que se celebra la primera edició a Escalarre. El públic coreja enfervorit "La cachimba". Adrià Puntí queda admirat per un dels seus ídols, Lou Reed.
  • Setembre/octubre de 1996, les tensions internes fan insostenible la seva continuïtat. Entre altres cses, es polemitza sobre la necessitat o no d'agafar bolos per sota d'un catxé mínim. Finalment, els membres de la banda es reuneixen en diverses ocasions per decidir de forma conjunta com anunciaran la seva dissolució. El tercer disc d'Umpah-Pah, signat per contracte amb RCA, ja no sortirà mai.
  • 9/13 d'octubre de 1996, Adrià Puntí debuta com a músic-actor , junt amb Cristina Servià, estrenant a Girona l'obra Culpido, del Talleret de Salt. L'espectacle és una barreja de rock i teatre. L'obra es representarà arreu de Catalunya a partir del '97.
  • 30 d'octubre de 1996, Umpah-Pah suspèn l'actuació contractada a Andorra, junt amb Dr. Calypso. La promotora, Ritual Produccions, no coneix fins poc dies abans la dissolució del grup i ha de buscar un substitut d'emergència. L'agència Efe publica la separació del grup "per desavinences artístiques internes", confirmada pel management, Plàstic Produccions. Per Salvador Escribà: "Quan no hi ha feina és molt difícil mantenir un projecte comú. Això crema la gent i les contradiccions es manifesten de forma més clara. Sempre havia detectat una certa divisió, sobretot arran de la personalitat de l'Adrià Puntí. Ell és l'eix central d'Umpah-Pah, el compositor i l'ànima del grup. L'Adrià feia les melodies i les lletres, i entre tots arrodonien les cançons. Amb tot, l'Adrià Puntí sempre s'havia mostrat disposat a compartir l'autoria de les músiques amb tota la banda".
  • 15 de novembre de 1996, Adrià Puntí actua en solitari a Empuriabrava, on abans ja havia actuat amb el grup. La seva intenció és continuar cantant, amb un repertori propi, versions i cançons d'Umpah-Pah, i apunta la possibilitat de gravar més discos en català, castellà o anglès.
(Informació trobada a la revista ENDERROCK)