Després de la seva presentació a la sala La Planeta de Girona, Culpido ha estat de gira per diferents localitats de Catalunya i aquest estiu del 23 de juliol al 3 d'agost, el muntatge es presentarà a la sala Artenbrut de Barcelona com una de les ofertes del festival d'estiu de la ciutat, Grec '97.
Un piano i un tamboret, un cendrer i un got llarg mig ple és pràcticament l'únic atretzo de Culpido. Puntí amb el piano com a escut protector, parla amb les tecles i amb la veu políglota, català, castellà i anglès, i impostada: Cristina Cervià li replica tot passejant-se al seu voltant i fins i tot donant-li l'esquena. Tots dos estableixen una batalla dialèctica home-dona, amor-odi, música-silenci, apreci-despreci amb un fil narratiu creat a partir de fragments literaris signats per Thomas Bernhard, Charles Beaudelaire, Max Aub, Joan Brossa, Bukovsky i Peter Handke, entre altres. "La tria dels textos ha estat cosa de tots dos. La selecció per si mateixa ja ha estat prou difícil perquè teníem molts textos per escollir, però el més complicat i alhora el més engrescador ha estat saber trobar el vehicle per dir aquests textos i que, més o menys, no quedin massa deslligats un de l'altre", comenta.
El mateix Puntí també ha inclòs alguns textos propis enmig de tanta patum literària i no descarta que a mesura que l'obra vagi agafant rodatge es permeti la llicència d'introduir escrits d'altres autors que han quedat al calaix. "El que trobo més a faltar és un text de Rimbaud. No me n'he adonat fins després d'haver fet el muntatge però tenint en compte que és un dels meus autors de capçalera, és molt possible que acabem incorporant-lo a l'obra", explica.
Puntí se sent especialment còmode per la pròpia llibertat de concepte i de lectura que els permet aquest espectacle en el qual la teatralització pren l'esperit d'un singular cabaret musical. Les paraules i la música estableixen un joc de complicitat en què es pretén evitar la pretenciositat i l'artifici perquè tot lligui de la forma més senzilla i natural possible.
La càrrega de cinisme, ironia, crítica i subtilesa que porten implícits la major part dels textos escollits responen a la personalitat dels seus autors, molts d'ells englobats dins la categoria d'escriptors maleïts i turmentats i fins i tot representants del moviment romàntic. Una fauna literària per la qual Adrià Puntí sempre ha mostrat una especial debilitat com bé ha deixat palès a les lletres d'algunes de les seves cançons on la imatge d'una realitat, de vegades crua i d'altres bellament perversa és una constant. "El que més m'atrau d'aquests autors és que, tant o d'hora, tothom passa per aquests moments difícils en els que ells semblen trobar-se de manera constant. Són moments molt difícils però alhora molt rics a nivell vivencial. De tot se n'aprèn", afirma.
(Crítica realitzada per la revista Enderrock - any 1997)
CULPIDO A VILAFRANCA DEL PENEDÈS
Adrià Puntí i Cristina Cervià (El Talleret de Salt)
Festa Major de Vilafranca del Penedès - 1998
"Culpido"
Un piano, l'actriu i el cantant, aquí amb els papers confosos, són els protagonistes en un escenari quasi nu, en què la paraula i la música se succeeixen i fins i tot es confonen, configurant una proposta original i curiosa. Ells defineixen CULPIDO com un "cabaret literari", però sense gaire convenciment. Es tracta d'una selecció de textos d'autors com Charles Bukowski, Peter Handke o Baudelaire, entre altres, la majoria de caràcter irònic als quals ha posat música Adrià Puntí, i ell i la Cristina Cervià reciten i canten.
L'espectacle ofereix una visió estrafeta i molt sovint absurda d'un món i d'unes relacions humanes que no conviden a ser optimistes. El to alterna la ironia amb un cert punt de malenconia o de recança, de tendresa i de distanciament. L'humor, a vegades absurd, dels textos se sobreposa a ell mateix d'una manera anàrquica, sense un ordre lògic i amb un fil argumental tenuíssim. Aquest és, doncs, l'espectacle sorgit de la barreja d'una actriu de teatre i d'un cantant de rock, en el qual els dos hi aporten el seu granet de sorra per a fer un espectacle del tot interessant i diferent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada