DORMIU BÉ VOSALTRES QUE PODEU

Ser educada davant la indignació, com fer-ho? Ressignant-me a callar? Passant full considerant que allò no té res a veure amb mi? Oblidant? Si alguna cosa tinc és memòria, malauradament, molt bona memòria, i si alguna cosa em ressisteixo a fer és a callar. Allò de perdonar sense oblidar, podria dir que més aviat, si no oblido és que no perdono...

I amb què estic indignada? Podria dir que em va indignar enormement veure que en la inauguració i clausura dels jocs olímpics de Xina, la participació va ser el 99% masculina. No s'havia d'haver permés un jocs olímpics en un país on la dona és maltractada i assassinada pel simple fet de ser dona... Però, això són temes per a tractar en un altre blog, i no en aquest.
Així doncs de què parlo? Parlo de la gent que no entén que volen dir "temes privats" i parlen de la vida dels altres sense tenir la més punyetera idea. I encara que en tinguessin idea, parlen de la vida dels altres en comptes de fer-ho de la seva.

A tots ells els dic que són uns paràssits sense vergonya ni escrúpols. Personatges que van de salvadors de la "terra" i de protectors de la cultura i dels artistes catalans, i ho fan actuant amb falsedat.
Fixeu-vos fins on arriba aquesta falsedat que ara alguns dels que han disparat les bales demanen escriure la biografia d'en Josep... Per amor a l'artista? No pas. Per a treure'n profit i penjar-se la medalla. Una biografia no pot ser escrita ni per un escriptor mig-ocre ni per algú que publica rumors sense saber-ne de la missa la meitat.

Han hagut tantes publicacions amb ànim de ferir... des de la notícia bomba publicada en el diari Avui el febrer del 2003 per un que se'n feia dir "polipoeta", fins a unes de les darreres publicacions de la revista Enderrock que per quedar bé amb els seguidors d'en Josep i rentar-se les mans, preferia quedar malament amb el protagonista de la notícia, parlant de la seva absència degut a "problemes personals"... Una gastroenteritis és un problema personal, un mal de queixal és un greu problema personal, una discussió amb la parella també ho és... creieu que parlaven d'aquests problemes personals??

Les paraules d'aquests periodistes i "polipoetes" no tenien com a objectiu el d'informar, sinó el de ferir i fer mofa. Ferir i fer mal a en Josep i al seu entorn.

Prou de comercialitzar amb la vida dels altres. Amb les vostres "innocents" paraules m'heu fet mal, indirectament, però me n'heu fet i no sabeu quant. Em sembleu patètics.

Esperant poder trovar-me mai cara a cara amb algun dels esmentats, que dormiu bé vosaltres que podeu.

14 comentaris:

L ' Individu ha dit...

jo crec que hauries de separar lu que és una web dedicada a l'Adrià Puntí i lu que són les teves opinions personals sobre temes que no tenen res a veure amb la música del sr. Puntí, com per exemple el rollu aket dels Jocs Olímpics...

Magda ha dit...

Princesa...
M´agrada molt aquest bloc. No el coneixia. Feliçitats mil. Ja el poso al llistat del meu. La música d´en Josep m´acompanya molt. Petons i salut i alegria i força i el que sigui que vulguis tu i ell.

La Princesa dels ulls tristos ha dit...

Magda, petons, salut, alegria i força també per a tu. Gràcies!

Individu, ja és la segona vegada que te'ns queixes...

Et dic el que crec jo:

1. En comptes de criticar-me per expressar públicament (i en un blog creat PER MI), el desig de que la dona sigui respectada a tot el món, hauries de criticar, o no, la meva queixa en quant les publicacions que s'han fet, injústament, sobre la vida personal d'en Josep.
¿Podria pensar que la frase on esmento el tema dels jocs olímpics t'ha descol·locat de tal manera que t'ha impedit continuar llegint la resta del que deia?
Pensa que sóc dona i tinc tot el dret del món de denunciar, aquí i on calgui, el tracte que es fa de la dona en molts països. (I torno a dir: Aquest és un tema per a tractar en un altre blog i no en aquest).


2. Tampoc té res a veure amb la música del sr. Puntí comentar, com vas fer mesos anteriors, que se l'havia vist, suposadament, a l'aeroport d'Orly agafant un avió París - Barcelona.


3. En comptes de criticar el format del blog (que permete'm que digui que prou m'ho he treballat per ser un blog i no tenir ni idea d'informàtica...) podries proposar idees, enviar material que tinguessis i volguessis compartir, comentar discos, concerts, en definitiva, ajudar-nos a millorar aquest blog, que com tu dius, és tan caòtic.
Una crítica constructiva sempre serà benvinguda, ara criticar per criticar...no ajuda gaire a res.


Salutacions

Joan-Pol Puntal ha dit...

Aneu equivocats. L'Adrià és un geni i passa de webs, my-spaces i tonteries d'aquestes que tenen els músics d'avui en dia. No ho enteneu? L'Adrià és un geni, està per sobre de tota aquesta merda d'internet...
Deixeu-lo lliure d'una puta vegada.

Joan-Pol Puntal ha dit...

Aneu equivocats. L'Adrià és un geni i passa de webs, my-spaces i tonteries d'aquestes que tenen els músics d'avui en dia. No ho enteneu? L'Adrià és un geni, està per sobre de tota aquesta merda d'internet...
Deixeu-lo lliure d'una puta vegada.

La Princesa dels ulls tristos ha dit...

Ai joan-pol puntal... de l'Adrià no en sabem pas res de fa uns anyets... l'Adrià ara vés a saber on para... estarà en una illa perduda? qui ho sap? et dóno la raó, en una illa perduda ben poc que li importarà res d'internet!

Per sort que tenim en Josep ben il·lusionat amb aquest espai! Ell i tots els qui hem aportat el nostre gra de sorra per continuar amb la-dansa-de-la-vida estem molt il·lusionats en comprovar diàriament que gent d'arreu del món fa ús d'aquesta pàgina per a informar-se sobre l'activitat artística d'en Josep Puntí. Activitat artística que escalfa motors...

En Josep és un dels millors artistes que ha donat aquesta terra, perquè s'ho ha treballat moltíssim i perquè té un talent innat que fa que gairebé tot el que crei sigui GENIAL. I passa que els genis ja no viuen en llànties com el del conte, els genis del segle XXI són de carn i ossos, com tu i com jo, i estan ben posats al dia amb les noves tecnologies.
Tecnologies que estan per aprofitar-les i treure'n bon rendiment. Gràcies a internet hem pogut obrir un espai on qualsevol que estigui interessat per la seva carrera artística pugui disfrutar remenant per aquí una estona :)

Espero que la resta de companys/es que visitin la-dansa-de-la-vida siguin més optimistes i participatius que els autors d'alguns dels darrers comentaris que hi ha per aquí dalt publicats!
En Josep i la resta de membres que col·laborem en el blog, us ho agrairem!

(Si penseu que aquesta web és una merda, si us plau, no malgasteu el vostre temps visitant-la... El temps és or!)


Salut per tothom!

PD: Companya joan-pol puntal, comentar-te també que la-dansa-de-la-vida va estar un temps inactiva farà cosa d'un parell d'anys (no sé si alguns d'aquí es recordaran...), però per petició de molts visitants i per petició expressa d'en Josep Puntí, la web va continuar amb més força.
I continuarà fins que per petició d'en Josep deixi de funcionar. Per tant és a ell a qui m'escoltaré, per molt que demanis que la desactivem.

mixtura ha dit...

Holes, princesa..les teves darreres paraules ens omplen d’esperança, una sola guspira al motor i .. fem un tomb!

Per cert felicitacions... que xula t’ha quedat la ma de pintura al blog.
un plaer

La Princesa dels ulls tristos ha dit...

Sí Mixtura, jo també espero que el motor s'engegui de nou, amb més potència que mai, i que poguem disfrutar de nou de bona música, bons textos i de tot el que pugui arribar.

No més regust amarg de comentaris fóra del contexte artístic i que les opinions no traspassin els límits que separa la professió de la intimitat.

Joan-Pol Puntal ha dit...

si és així i el Josep ho vol, doncs endavant amb la web.
Deu ser que jo prefereixo l'adrià que el josep, i continuo pensant que l'adrià passaria d'internet.
Sort i ànims!

Unknown ha dit...

Hola a tothom. Fa temps que segueixo aquest blog des de l'ombra i crec que ha arribat el moment en què tinc alguna cosa a dir:
Pel que fa a les crítiques no-contructives, no patiu! el problema és dels qui les fan. No té cap mena de sentit preocupar-se per aqueells que menystenen el que fem o que amb els seus comentaris demostren que en realitat no han entés res. Jo ni em molestaria.
D'altra banda, em trec el barret davant la puresa i l'amor pel treball de l'Adrià que heu demostrat les qui heu fet possible aquest espai.
I és veritat: la dona continua estant oprimida a gairebé totes les societats, tot i que com ja sabem TOTS I TOTES, això no "ve a cuentu" en aquest blog. Però vaja, per recordar-ho que no quedi...

Enric ha dit...

felicitats pel blog i endevant! orelles sordes al brogit.
per cert, hi ha algun concert del Mestre en prespectiva?? no he tingut mai l' oportunitat de veure'l i m'encantaria.

sergi ha dit...

princesa que ha passat amb tornavís, això no ens ho pots fer ! és una cançó molt gran, volem embriagar-nos

Xabada ha dit...

Fa anys que segueixo aquesta web i mai havia escrit, però penso que mai és massa tard per dir: Princesa dels ulls tristos, felicitats i gràcies per tot.

Anònim ha dit...

Totalment d'acord amb tu. Gràcies pel que fas. És un blog fantàstic i carregat d'energia i entusiasme!