PORTADA I LLETRES 'L'HORA DEL PATI'


  • "Coral·lí": És una cançó d'amor, irònicament tendra.
  • "Sota una col": Parla de les cols alomes, que són més altes i serveixen per donar de menjar al bestiar. És una cançó força costumista. Una persona compra un dia per fer-ne el que vulgui.
  • "No em toquis la pampa": És una cançó de desamor, d'amor-odi. Una relació de parella.
  • "Trans mides": Reflecteix les nits, els dies i amics d'un bar a Girona. Parla d'un company meu. És una crònica d'una nit que comença a les 11 del vespre i acaba a les 11 del matí. És una nit d'arreglar el món.
  • "Setze jutges": És una de les preferides meves. Té molta força, tanta que sembla que sigui elèctrica, i en canvi està feta amb molta fusta.
  • "Udol": És una marcianada bastant forta. Li tinc molt de carinyo. Al principi és molt seriosa però arriba un moment en què dius 'què? on sóc?'.
  • "En Pepitu va de curt": En Pepito és qualsevol persona que es vulgui dedicar a la cançó. Hi ha molts Pepitus que m'han inspirat. Un podria ser l'Eduard Canimas, per exemple. També hi ha coses de mi però no és una biografia. En Pepitu és una mica baliga-balaga, li surt tot malament. Al final se'n surt, cosa que vol dir que no és tan desastre. Recorda l'època d'estudiant de bàsica, dels 6 als 16 anys. És molt propera, encara que no tot es refereix a mi.
  • "Pate de foie": És la que té més lligams amb el disc anterior "Pepalallarga i...". A més és d'aquella època. Me la vaig guardar de l'altre disc.
  • "Veïnat": És una cançó molt saltenca. El Veïnat és un barri que hi ha entre Girona i Salt, i és on he viscut de petit. Sempre reivindicàvem la independència de Veïnat i anàvem a cops de pedra amb els de Salt. Faig una mica de referència a tots els malalts del sanatori mental que hi havia al meu carrer. La cançó també fa referència a un diumenge a Salt, amb la gent que va a missa. Poden estar contents els de Salt amb aquest cançó, perquè mai n'havia parlat bé del meu poble... Musicalment és la més Umpah-Pera.
  • "Ventimiglia": Va ser la tornada del viatge que vaig fer a Itàlia. La cançó va sortir al tren, però era una mica més excursionista. El viatge acaba a Albanyà, a l'Empordà que és un poblet que em dóna molt bones vibracions, un petit mite que tinc.
  • "El sol solet fa ullades": És una frase feta que es refereix als dies que ara surt el sol, ara es posa núvol. Recorda aquella situació en què de petit vols anar a la platja, però els pares aprofiten qualsevol excusa per dir que no. És la cançó més depriment del disc. Parla del mal rotllo de la vida. D'alguna manera la vida també fa ullades, no sempre surt tot bé ni tot malament.
  • "Inmaculada": És una cançó molt poc comercial, potser la més bucòlica del disc. Buscava una guitarra que no sonés bé, una veu desafinada... No té perquè referir-se a una persona, sinó més aviat pot ser una cosa inmaculada.
  • "El final de la festa": És una cançó del Quimi cantada per l'Adrià. Ell ja la tenia molt avançada. Ha canviat poc des que la vaig sentir. La vam gravar el novembre-desembre de 1998.
  • "Xabadà": L'hem feta entre el Quimi Portet i jo. És una cançó eròtica i optimista. Parla d'un sidecar i això té un punt de connexió amb la portada, encara que ha estat de forma casual.
En aquest disc, no sé per què, però sembla que hi hagi hagut un dimoni que hagi fet que tot encaixi. Potser és el subconscient, però m'ha anat molt bé.

Extret d'una entrevista realitzada per l'Enderrock.




1 comentari:

Anònim ha dit...

Ei, hola, avui he descobert el blog, i em sembla fantàstic.
Dit això, ara l'estiradeta d'orelles: no funcionen els enllaços a cada una de les lletres de "L'hora del pati".
I és una llàstima, de veritat, perquè heu fet una molt bona feina. L'enhorabona!

Àlex