Tímid, espigat, coneixedor del llenguatge musical, cantant de veu peculiar, afable, respectuós.
L’Adrià Puntí també ha demostrat tenir la capacitat de descriure l’atmosfera del present més immediat. Amb un estil molt personal, marcat pel surrealisme, les lletres d’aquest humanista susciten, captiven, motiven a través del rock and roll. Només li faltava unir-se a una trepa instruïda per compondre la millor banda sonora d’un temps poc fraternal.
Seria fantàstic que el jove poeta mantingués el misteri de la fe i no desvetllés si el talent respon senzillament a la metafísica. Almenys fins després d’haver entrat en un Bordell. Per ara i com va dir algú, haurem de creure que Umpah-Pah és LA DANSA DE LA VIDA.
(Redactat a la revista Enderrock)
L’Adrià Puntí també ha demostrat tenir la capacitat de descriure l’atmosfera del present més immediat. Amb un estil molt personal, marcat pel surrealisme, les lletres d’aquest humanista susciten, captiven, motiven a través del rock and roll. Només li faltava unir-se a una trepa instruïda per compondre la millor banda sonora d’un temps poc fraternal.
Seria fantàstic que el jove poeta mantingués el misteri de la fe i no desvetllés si el talent respon senzillament a la metafísica. Almenys fins després d’haver entrat en un Bordell. Per ara i com va dir algú, haurem de creure que Umpah-Pah és LA DANSA DE LA VIDA.
(Redactat a la revista Enderrock)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada