FESTIVAL FIGAROCK 2005

13 d'agost de 2005, La Figuerosa
Tal i com els seus organitzadors descriuen el FIGAROCK és un festival alternatiu i independent, perquè és el què senzillament pretén. Ser una festa. Brutal. Alternativa i hipiosa. Independent i gratuïta. Una festa on dues generacions es conviden mútuament a compartir escenari, energia i espectacle, i a invocar l’esperit màgic dels moments transgressors, únics i irrepetibles, que ens alimenten.
Pàgina oficial: www.figarock.org

A l'edició d'enguany s'hi han reunit artistes com Adrià Puntí, Oriol Tramvia i Pau Riba (que repeteixen cartell aquest any), entre molts altres.

"La vida es del color del cristal con que miras", amb això em refereixo que cada persona sent i viu d'una manera diferent a la d'una altra, una mateixa situació, un mateix fet, i en aquest cas, un mateix espectacle.

- Crònica escrita pel crític musical Xavier Mercadé:
"Adrià Puntí semblava una caricatura desdibuixada del que va ser i del que pot arribar a ser. Passant del piano a les guitarres, intentava fer cançons, mostrava esbossos incomplets i desenfocats, i passava del crit al gemec, davant la sorpresa del jove percussionista africà que l'acompanyava. Espurnes de genialitat que no acabaven d'encendre la foguera. Només al final va aconseguir lligar cançons senceres com ara Ull per ull, Longui núm. 13 o Sota una col. Ens explicava el mateix Adrià que el mes de març tindrà enllestit el seu nou disc, produït per Bunbury, i estarà ocupat en el rodatge de dues pel·lícules; una en català i l'altra en euskera. Esperem que això l'ajudi a centrar-se i tinguem el músic gironí amb la genialitat recuperada. "
Publicada a http://www.vilaweb.com/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1479552 i escrita per Xavier Mercadé.

- Crònica d'algú que, tot i no ser crític musical professional, també dóna la seva visió de l'espectacle, una opinió igual de vàlida que l'anterior:
"Un bon concert, un lloc fantàstic, ell, la seva guitarra, el seu piano, i com no, la seva veu màgica, i un xavalet amb la bateria i bongos. Va fer moltes cançons noves, almenys per mi, amb el seu anglès puntinià. Segueix sent un artista camaleònic, que mai deixa de sorpendre amb les seves improvitzacions. Vaig tenir la sort d'intercanviar unes paraules amb ell, i el vaig veure amb les piles molt recarregades. Espero no equivocar-me, però tenim Adrià per temps!. "
Opinió publicada a www.rockcatala.com escrita per toniteià (em consta que un gran seguidor de l'Artista, oi?)



18 comentaris:

La Princesa dels ulls tristos ha dit...

Toniteià, "crític improvitzat", sí.
Ens hem de fer escoltar d'alguna manera (o més ben dit en aquest cas, llegir) i he trobat que la teva "crònica" no es podia passar per alt.
Acceptes aquest càrrec? ;)

Anònim ha dit...

hi tant!!! pel punti, el k fagi falta.
merci.

Anònim ha dit...

Ah, per cert,moltes felicitats per crear akesta pàgina tant bona,qualsevol artista estaria encantat.per cert, li vai dir a l'adrià,que li fes un cop d'ull!

Anònim ha dit...

Vaig ser al Figa Rock, crec fermament que no hi ha ningú que pugui arrivar a una centèssima part del que l?Adrà ha arrivat a fer. EL que va fer al Figaro Rock 2004 va ser sencillament BRUTAL, però el que va fer dissabte passat... ara mateix estic escoltant cançons seves, i em conmou pensar que la persona que va pujar allà adalt és la mateixa que m'emociona en aquests instanta a través d'els auriculars.
Ho he dit prous vegades i ho repeteixo és un geni, i jo no crec en genis, però se que ho és.
Adrià, desperta si us plau, adona't del que tens al voltant, torna, ja està be, ja has passat prou temps d'amarkia i kaos personal, i molts d'els que t'envolten ja han garrapinyat prou, desempallega't-en, resurgeix, molts necessitem d'el teu art, i per aquí estem coixos sense el teu potencial desplegat.
Salut, amor i anrakía.

Anònim ha dit...

L'adrià ja no vol ser l'Adrià, diu que és el seu gremà, i no ho diu en una pujada temporal, ho diu sense parar. No vol que l'anomenem Adrià, si no Lluís, o "Pringat nº13".
Es un imbècil, i li dic imbècil no per insultar-lo, sino perque l'admiro infinitament, i em dol en l'ànima que llençi per la finestra el que és.
L'adrià és una imatge borrosa del que era, i la química que consumeix i el consumeix a velocitats i en quantitats absurdes no li fa cap favor.
Porta massa temps vagant de puntetes per la corda fluixa, i a molts que li som propers ens fa molta por que ja no s'enrecordi d'el camí de tornada.
I el més penós és que cap de nosaltres hem sabut acostar-nos'hi com haguera necessitat, no tenim disculpa, no l'estem ajudant.
Adrià, si pogués es fotría un bon parell d'hòsties perque t'adonessis que els que diuen que et fan de pare no volen més que el teu ventre regirat, però em temo que la solució no és tan fàcil.
Tan debò l'amor que tots sentim per a tu (i que es demostra en un espai tan genial com aquest) sigui el punt de llum que et faci seguir la porta, que et faci canviar de cara d'el mirall.
T'estimem. Torna.

Anònim ha dit...

algú s´ha parat a pensar per un sol moment que l´ADRIÀ,i dic ADRIÀ en majuscules pq s´ho val és prou gran per saber el que es fa.No es pot ser tan egoista i voler que ell segueixi un cami que a nosaltres no ens va be,i si es el camí que ell vol.Si que potser no s´ha envoltat de la gent apropiada,m´esgarrifa pensar el que els que es fan dir els seus amics deien d´ell a Rupià, l´ultim concert que vaig poguer veure(tenia una panxa de 5 mesos) i per cert un dels millors concerts de l´Adrià amb permis del concert de les caves de jazz de Vic.Bueno prou d´especular amb la seva vida que la meitat dels que el critiquen no saben de la misa a la meitat.L´ADRIA tornarà a ser el que era i si no nomes cal agrair-li el que a fet fins ara.

Anònim ha dit...

qui ets?

La Princesa dels ulls tristos ha dit...

Què puc dir jo respecte tot el que acabo de llegir?...

Vull demanar que, si us plau, aquest espai no acabi convertint-se en una tertúl.lia gratuïta sobre la vida de ningú... no és l’objectiu. Com ja vaig dir un cop a un “col.lega” - No sóc jutgessa, ni Déu per jutjar, ni advocada per defensar ningú; sóc persona, crec que prou coherent i sensible, com perquè segons quins comentaris m'afectin... -, i segons quins comentaris podrien ferir a més gent.
Em considero una persona reservada i discreta amb la meva vida, així com amb la vida dels altres, d’això en diuen dret a la privacitat, a la intimitat, i respecte...
Em fa molt de mal comprovar que hi ha qui mima i protegeix la seva intimitat i privacitat, però en canvi, no tenen cap inconvenient en fer pública la vida, i principalment els problemes personals, dels altres... amb quina finalitat?

La meva manera de ser i de pensar em porten a confiar en la bona fe de les persones, perquè em consta que hi ha gent feta de molt bona pasta, i és per aquest motiu que sé que els missatges anteriors, així com altres comentaris que en altres llocs he arribat a llegir, són missatges de suport, missatges per donar un toc d’atenció a algú que ens importa, sense cap més intenció que la de fer constar aquesta admiració, afecte i estima cap a la persona que hi ha rere del nom d’Adrià o com es vulgui dir...
Però espero que les paraules que heu escrit aquí de manera anònima, no quedin en un simple comentari... els missatges de suport s’han de fer arribar a la persona corresponent, per una altra via més privada i personal, i no només en forma de paraules, sinó també amb la presència física, estant al peu del canó...

I sóc optimista!!! Tinc molta fe i confiança en aquesta persona, en aquest Artistàs!
Se'n sortirà, reneixerà i creixerà; perquè pot, perquè val, perquè ho vol, perquè no està sol.
I estic segura que els projectes que té al cap es convertiran en uns treballs de l’hòstia! Que ens faran vibrar, posar la pell de gallina... n’estic tan convençuda!

Anònim del dia 19/08/05 4:39PM, tens tota la raó del món en dir que no hem sabut acostar-nos-hi, no hem estat a l'alçada...
No deixis guardada en un calaix aquesta estima que li tens.

Una abraçada.

Anònim ha dit...

no crec que tingui gaire importancia però si et fa molta il.lusió saber-ho soc l´Adriana

Anònim ha dit...

Completament d'acord en el que dieu tots;
1- Tot el que es diu aquí es percep sortint de l'afecte per l'artista.
2-No estem sent a l'alçada.
3-Sempre som egosites (jo el primer) per voler adreçar una altra persona per un camí que no és el que ha triat.

Si més no una salutació per la persona que fa posible aquest lloc web i dir-li que tot plegat es molt bonic i des d'el respecte i l'amor, i això és impagable, i això és així saveu perquè? Perque l'Adrià, faci el que faci, emet tendresa, i amor, i tot el que hom emet li acava retornant...lliçó vital que em fa pensar que ben aviat l'adrià ens sorprendrà a tots.

Endavant!

Anònim ha dit...

Per cert que m'he deixat de comentar...
Que crec que una bona cosa és deixar de mitificar, mitificar és contraproduent a vegades, jo prefereixo quedar-me amb les persones, tal i com son, descubreixes que és molt més màgic que tancar-les dins l'ampolla del misticisme, a mi m'aporta molt més.

Petons.

Anònim ha dit...

tu pots,tu vals, tu en saps, si vols! no no no no tinguis por!

Anònim ha dit...

malgrat ho saps, no ets inocent, el cor t'empeny!!!

Anònim ha dit...

ADRIÁ,ADRIÁ,ADRIÁ...
Andalucía te quiere.
Hasta pronto

Sargantana ha dit...

Pell de gallina, quan la música flueix es desborda llibertat, quan rellisca el so es produeix la comunió orgasmàtica.
Embogim. Embriaguem-nos.
No podràn amb nosaltres!

GuillemTM ha dit...

He arribat tard també a aquest fòrum, però voldria dir que certament s'ha d'anar amb compte amb el que es diu públicament de les persones. Jo sé algunes coses sobre la, diguem-ne crisi, de l'Adrià, com en deveu saber alguns moltes d'altres. A vegades sap greu pensar el que ens hem pogut estar perdent durant molt temps i confio que la princesa dels ulls tristos tingui raó quan diu que està convençuda que tornarà a estar al màxim. Però no per mi, que també, sinó que sobretot per ell perquè feia la impressió que no se sentia bé. Però ell ho sabrà i el millor que pot passar és que ell pugui decidir quin camí vol seguir. Si és així té el meu suport sigui com sigui.

camisadeflors ha dit...

Jo vaig estar al figarock d'aquest any i el cert és que em va sorprendre molt.
Ja hi havia anat l'any passat, i com que feia relativament poc que l'havia descobert (vaig descobrir-lo al disc Maria, tot i que ja l'havia escoltat) em vaig quedar meravellat.Va ser un concert genial.
en canvi aquest any em va sorprendre molt. Va tocar moltes cançons en anglès i de les conegudes ull x ull i poca cosa més. Tot i així, he de dir que vaig marxar amb molt gust de boca,( i d'orella ni de dir s'hà).
Au!!! bona nit!

marturri ha dit...

Em sento feliç de saber que comparteixo el meu plaer d'escoltar la seva música i les seves lletres. Tinc il·lusió per anar al concert del dia 12 d'abril, fa temps que tots nosaltres ens mereixem que l'adri canti i ell sobretot.