Va venir el dia 22 de juliol a fer-nos un concert a la bodega que tenim al carrer del Veïnat. Va ser molt emotiu, un concert per festa major al seu carrer. 
"Ja portàvem uns dies negociant el tema d'aquest concert per festes de Salt. Era com una petita festa per reivindicar l'autonomia del veïnat respecte Salt en plan conya. A ell li feia molta il·lusió perquè era la competència al sopar de veïns del seu carrer , molt típica i de gent cotilla de poble. Va arribar cap a les 20:00 amb la seva acústica i el piano "tot a coll". Va ser un concert a tres parts , molt informal. Va tocar una mica de cada disc però amb molta improvització, per mi massa. Fins i tot en un moment del concert el toro elèctric que feia de peu es va engegar per accident. Va anar tres metres enrera i ens varem fotre un bon espant , el primer ell!
El públic no era molt però vàrem saber encaixar les seves excentricitats de músic caixa de sorpreses. A les 12:30 vàrem acabar sense més problemes i vàrem anar tots cap a la festa major. Allà tocava en Loquillo. Ell va recordar aquella accidentada cançó que varen fer junts per fires de Girona. Ell diu que en Loquillo li va fer parar el micro..... Jo estava treballant de monitors i la veritat és que en Loquillo va acabar emprenyat a aquella cançó. També va ser així amb en Bunbury a la Mirona. En resum, aquest concert no passarà a la història però va ser una manera de fer-li tocar al seu poble d'una manera molt autèntica.Salut a tots els que flipeu amb aquest gran músic!"
23 comentaris:
..ho sap fer be aixó eh, en una bodega.. perque no l'hi falti de res .. haver avisat que haguesim vingut mes gent amb set!
i tant que haguessim anat! clar que també l'adrià es un crack en akets concerts íntims de 4 gats,es veu que li agrada.Amb el que he flipat es amb el toro aguantant l'orgue,únic!! en el món sencer i part de l'estranger.toni
ei que tremendo, com us mima als del veïnat, eh? us dedica cançons als concerts, us fa una cançó a vosaltres i concerts en petit comité sense previ avís... ja podeu nar ben cofois! però un altre dia s'avisaaaaa!
La seva espontaneïtat em captiva. Cada cop que es deixa endur per la música, s’està obrint de bat a bat. T’està dient: aquest sóc jo. I t’ho diu honestament. Com quan som petits, que tot raja sense traves. Poder mostrar-te a través de la música tal com et sents. Les improvisacions no són les “pegues” dels concerts, sinó el gra de la palla.
Si és que ho fa per això...q potser està tot dins el meu cap.
Sempre hi quan no notis que et prenen el pel.L'actitud de intentar canviar cançons a mitj fer per fotre a la gent no trobo que sigui cap gra ni palla.Simplement es una mofa.LA pots acceptar o no.Pero quan vas molt lluny i pagues una entrada a ningu li agrada sortir amb un mal gust de boca.I que consti que podria fer el que vulgues .Es un crac i m'encanta ,
pero hauria de recuperar els papers.
Visca aquets gran music
Sí que pot haver-hi cachondeo. L’anglès i les lletres inventades...la veritat és que em fa gràcia que faci el que li peta. Però també pot haver-hi altres lectures (que potser “perfumen amb lliris el calaix tancat pudent”? , no ho sé). Que consti que no pretenc anar de llesta, només dono la meva opinió. La majoria de cançons es poden resumir en quatre notes per a un politono. Podríem dir que és l’essència de la melodia que fa que la reconeixis a l’instant. Això, amb música com el jazz., que és totalment improvisat, no es pot fer. Això vol dir que si es pot resumir en quatre notes és dolenta? No!!!!!, de fet hi ha cançons del Puntí que es poden descarregar pel mòbil. El que vull dir és que, potser, en els concerts (o al menys així ho entenc jo) en Puntí només recórrer a l’essència d’aquestes melodies que les fa reconèixer. Quan ja l’has captat, suposo que canvia. Potser em passo molt, però la poesia també està condensada, com un cop (o carícia) que t’agafa desprevingut. Veig massa flors i violes? Segurament. De tota manera et confessaré que també ric sota el nas.
Ja que estic ficada, m’agradaria dir tot el que penso, les idees que em ballen pel cap, per si de cas corre algú per aquí que en sap i em pot corregir. O si més no per compartir opinions.
He pensat que si l’únic comú denominador en totes les arts i els artistes és el seu afany per crear (visions noves, sons nous, formats diferents, alternatives...), podríem dir que en Puntí procura sempre innovar perquè, al cap i a la fi, és el que dóna definició al seu ofici. I en aquest aspecte, quan vas a un concert i improvisa, no fa altra cosa que invitar-te a que formis part d’aquest procés creatiu en què viu. Entre els molts personatge que es dediquen en això de l’art, n’hi ha que pensen que el que paga la pena no és el resultat creatiu (la cançó, el quadre, la foto, el vestit, el plat, el ram de flors...) sinó el com s’ hi ha arribat, al camí que has seguit...Potser en Puntí és un d’aquests: no importa què en quedi, fixa’t en com hi arribo...
Són xurrades?
Be, això ja es lo últim que podia escoltar, "quatre notes per a un politono", ... llavors lo dels Pets i els Lax&Busto que es ?? una nana musical? (amb tot el respecte per aquests grups).
Potser hauries d'agafar els referents musicals de l'Adrià que va sortir l'altra dia a la Vanguardia, i desengranar d'on surt la melodia d'algunes cançons.
Deu ser perque estem de musiquetes de festes Majors, que us atavaleu i feieu aquests comentaris.
salut!
Ei, que no és cap crítica que es pugui baixar com a melodia de mòbil.
En la web de ritmes.net ho pots fer amb les de l'adrià:
http://www.ritmes.cat/pritmes/rtArtista.jsp?hiArtista=78094922&hiEstil=poprock
De totes maneres, tens raó: amb les de supertramp no es pot fer.
Clar que no es cap crítica, pero s'ha puntualitzar de tant en tant i tindre les orelles ven obertes, separar el gra de la palla. De lo bo a lo banal tipus "operacion triunfo" i tans d'altres, d'aquests ultims en trobaras molts envian un sms al 5555
Ara que dius això del gra i la palla, he de reconèixer que en el missatge on parlava sobre les improvisacions i deia que eren el gra de la palla, no volia dir que les cançons interpretades tal i com les coneixem no em motiven. Més que res perquè si tot fos espontaneïtat no sonaria cap melodia i el públic no podria participar. No vaig triar la millor manera d’explicar-ho. Sense el gra no hi ha la palla (podria dir) o la guarnició realça el sabor del bistec (però no pot ser tot guarnició). Una comparació una mica “patillera”...
D’altra banda, amb el sentit que utilitzes tu la mateixa frase (entenc que vols dir: separar la bona de la mala música) he de dir que a mi em preocupa, perquè no sóc cap crítica musical i ni experta, confondre la música que a mi m’ agrada amb el que és suposadament “bona música”. Si jo no suporto la música màquina, puc dir categòricament que és mala música?
Alhora, procuro no descartar cap tipus d’estil pel fet de representar justificadament (o no) determinades ideologies (polítiques, religioses, estètiques....) perquè la música és música, vingui d’on vingui. Hi ha diferents estils per diferents moments i estats anímics, com diuen molts. Això vol dir que no podem valorar la qualitat musical? Segur que sí, però jo (que no hi entenc) només em puc limitar a dir: m’agrada o no m’agrada.
T’agraeixo que hagis dit la teva...(els/les demés m’han ignorat...puffff)
PD: Jo tampoc vaig anar a la festa major de Salt ;) (m’he basat en el que he vist d’ell en altres ocasions)
No sé,..., em semblava un tema interessant per parlar-ne...
Tenia la inquietud per conèixer i entendre (no per lluir-me, com m'ha semblat que deies). I com que és fàcil distorsionar la realitat quan ets lluny, què menys que preguntar?
Que vagi bé...
Per últim:
Sobre el tema de les quatre notes i el politono i tal..., només intentava trobar una raó a perquè no toca les cançons senceres: si amb un tros d' x segons ja l'has captat, podríem canviar?
ells coneix la pagina.Potse li aniria be ,no?
Si fem alguna cosa (tot i que no sé fins a quin punt ens hi podem embolicar), proposo que sigui amb sentit de l'humor, no tan serio, amb temes menys greus...
No sé, alguna cosa de conya, per passar-ho bé i fer passar-ho bé.
Alguna cosa casolana, per despertar bon rotllo...
Per exemple...no sé, ja m'ho pensaré...
I de mentres podem sortir de festa per anar-nos coneixent...
això... això.... festaaa
per sert el que va enganxar el toro te tots els dits del peu tallats.
uahhh ara me n'adono d'aquest blog quan he vist casa meva, la bodega, la veritat és que va ser tot tan inversemblant.... sort que no m'ho vaig perdre i vaig poder ser testimoni d'aquest mini concert amb tantes improvitzacions. Tot un artista
gràcies veí ... i doncs? saps si en prepara algun altre arreu ? no sents cap nota musical pel veïnat ?
L'art és llibertat, un llenguatge que vol arrivar directe al cor i a les emocions. Un camí difícil el de l'èsser sensible i visionari anomenat artista.
Costa molt acceptar la diferència perque espanta que ens obrin els ulls més enllà de l'establert, del que és segur.
Als que els molesta que l'Adrià-Josep improvisi i se li "envagi l'olla" és que no entenen res de res...... potser se senten amenaçats per les pròpies inseguretats? Siusplau, obrim els sentits i deixem que la música i la veu ens penetrin ben endins. Potser en un concert del Puntí hi haurà moments que gaudirem, i d'altres en que ens quedarem freds, però no ens sentim estafats, ans al contrari. Estafa és quan el concert és igual que el disc, quan no aporta sorpreses, quan no hi ha risc.
Per innovar, per crear, per arrivar al públic, cal arriscar.
A mi m'és ben igual la vida privada de l'artista, o de quin color porta avui els calçotets, el que m'interessa es que em remogui per dins, per bé o per mal, però que no em deixi indiferent.
Que es crei i es recrei una cançó cada cop que s'interpreta mostra l'activitat creativa que hi ha dins el personatge i això és el que el fa ser autèntic i no un "cantamañanas".
I a qui no li agradi que no compri. I a qui li agradi que Nina Ensucrada soni sempre igual que tiri de CD!
Perdoneu si les meves paraules han sonat dures en algun moment, però em fa molt de mal la lleugeresa amb que la gent s'atreveix a jutjar i a criticar. A qui no li agadi que no miri!
No siguem destructius.
SARGANTANA
M’ha agradat molt el que has escrit. Estic d’acord quan dius que el públic pot espantar-se davant les seves pròpies inseguretats quan l’Adrià improvisa. En aquests moments s’endinsa en sentiments tan forts com l’ angoixa, el dolor, la tristesa, la ràbia... Això pot dur-lo a un estat d’ànim que se surt d’allò establert (com dius) i fàcilment etiquetat de “boig”. M’agradaria afegir que davant espontaneïtats que expressen sentiments molt forts (de vegades crits/cants que sonen agònics) es desperten respostes empàtiques de l’espectador cap a l’artista. Vull dir que quan escoltes l’Adrià manegant emocions tant punyents, pujaries d’alt l’escenari a socorre’l. Però sabem que és un espectacle, i com a tal no és real. En aquest sentit, les persones acostumades a ballar i passar-ho bé no s’esperen aquest tipus de concerts. Però l’art no sempre toca allò “bell” de la vida, sinó que també explora el cantó fosc, per entendre’ns millor a nosaltres mateixos, per poder normalitzar els comportaments vedats i així expandir fronteres. Són art uns pantalons estripats penjant d’un armari vell? Descriure l’amargor, la decrepitud, la misèria, la destrucció...són també espais artístics. La música ho fa des de sempre.
Impressionada!!!!!!!!
Hola a tots. Jo vaig ser en aquest concert i volia dir que la gent de la bodega es va portar molt bé, van ser molt hospitalaris. Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada