CRÍTICA DISC 'TRIQUIÑUELAS AL ÓLEO'

Umpah-Pah
Triquiñuelas al óleo (RCA) 1994

És una cosa diferent, una mena d’obra començada i acabada, mesurada de principi a fi perquè no s’escapi de la línia marcada. Un disc rodó amb perles com "Testarudez” o “Gitanillo de Tiana”, un reggae-flamenc molt encomanadís. Totes les cançons correctes amb els seus tres minuts de mitjana, oscil·len sobre un patró molt uniforme, rock’n’roll amant del mestissatge que entra bé i s’enganxa de seguida. La diferència respecte a Bordell és com si Umpah-Pah hagués volgut entrar al mercat espanyol de puntetes, sense deixar anar tot el que són capaços de fer. Si a Bordell hi ha la rauxa potser a Triquiñuelas hi ha el seny.

(Crítica escrita per Oriol Cortacans per la revista Enderrock)