ENTREVISTA A ADRIÀ PUNTÍ DESPRÉS DE LA DISSOLUCIÓ D'UMPAH-PAH


ADRIÀ: "La desaparició del grup va ser un cop molt fort per a mi. Umpah-Pah ha estat un de les coses més importants de la meva vida i, encara que hàgim viscut moments de tot, no vull pensar en el grup d'una altra manera que no sigui en positiu."

-Ets conscient que algunes opinions atribueixen la dissolució del grup a un pressumpte afany de protagonisme per part teva?
ADRIÀ: Aquesta interpretació és molt gratuïta perquè, com ja es va dir llavors, en cap moment es va establir un enfrontament personal meu contra la resta del grup. Érem sis i estàvem dividits en tres o fins i tot en quatre grups. És allò de tants caps, tants barrets.

-Potser tot es deu a una qüestió d'immaduresa i de no saber superar una crisi que podia haver estat passatgera.
ADRIÀ: No et diré que no, fins i tot crec que tens molta raó quan et refereixes a la nostra incapacitat de no saber superar una crisi, però quan els problemes es planten al davant hi ha moments en què no hi veus un pam més enllà. Però que hi havia una malaltia interna i incurable era claríssim i més tard o més d'hora s'hagués acabat prenent la decisió de dissoldre el grup. Sempre vaig veure clara la malaltia però el que em va sobtar va ser que esclatés en aquell moment. Qui sap? Potser si ens haguéssim mantingut, la història s'hagués anat degenerant. Ara, en canvi, ens truquem, ens parlem i, com aquell qui diu, anem a sopar plegats. Potser si haguéssim continuat haguéssim acabat a bufetades.

-Fins a quin punt pesarà la teva identificació amb Umpah-Pah amb la teva nova carrera en solitari?
ADRIÀ: Tot i que no seré exactament el mateix perquè no estaré en el mateix vehicle, és evident que la meva veu i algunes composicions pròpies faran que em continuïn identificant amb Umpah-Pah encara que jo no ho vulgui. La meva veu, per exemple, no pot canviar així com tampoc la línia d'alguns dels meus temes que tothom coneix i que vaig compondre com a membre del grup.

-Continuaràs impostant la veu, com feies amb el grup i com també fas a Culpido?
ADRIÀ: Sempre m'ha agradat jugar amb la veu i intento servir-me'n com si es tractés d'un instrument més. Potser en forçar-la d'aquesta manera l'acabaré espatllant del tot però el que puc perdre per un costat l'hauré guanyat per l'altre. La impostació em permet donar varietat i diferents lectures a una mateixa cançó i sempre que la utilitzo no ho faig gratuïtament.

-El fet de treballar per un mateix però, suposarà un canvi substancial?
ADRIÀ: Em permetrà una llibertat absoluta a l'hora de treballar al meu aire totes les cançons que ja tinc preparades. A diferència d'un grup, el mètode de treball en solitari em concedeix la potestat d'eliminar i posar els instruments que més em convinguin. Això ho podré fer sense remordiments de cap mena.

-Vols dir que amb Umpah-Pah et senties condicionat en aquest aspecte?
ADRIÀ: No exactament, però sempre havia estat al marge de la producció i ara, com a mínim, vull coproduir els meus treballs per tenir més control sobre el resultat final del disc. Aquesta nova etapa em permetrà aprendre més coses i tenir més poder de decisió. Tampoc no voldria que això s'entengués des d'un posicionament egoista sinó des de la inquietud personal per investigar, experimentar i conèixer una nova faceta en el meu procés de treball. Precisament per això no vull fer-m'ho jo tot solet sinó que vull compartir aquesta feina amb un altre productor.

-Continuaràs amb una multinacional o tornaràs a un segell independent?
ADRIÀ: Tinc ofertes de diversos segells i estic obert a tot tipus de propostes, però encara no ho tinc clar. Encara que no dependrà del caràcter del segell, independent o multinacional, sinó que arribem a un acord amb les xifres. I quan dic xifres no em refereixo a la quantitat del meu contracte sinó als mitjans que es destinaran al meu projecte. El que vull és que tècnicament sigui un bon disc i que soni molt bé. Amb això no voldria que s'entengués que pretenc fer un treball sofisticat a nivell artístic o estètic sinó que senzillament vull que sigui el màxim d'acurat tècnicament possible.

-Potser no estàs prou content de com sonaven els teus treballs anteriors amb Umpah-Pah?
ADRIÀ: Realment en aquest aspecte no estic satisfet de gairebé cap dels discos del grup. És evident que hi ha una progressió de menys a més però el que emprenya molt és que posin un disc teu a la ràdio darrere d'un d'estranger i la diferència de qualitat de so sigui escandalosa.

-Pel que fa a la llengua, continuaràs mantenint el bilingüisme?
ADRIÀ: Tot dependrà de la discogràfica que aculli el projecte i la realitat del mercat. Ara mateix tinc cançons en català, castellà i anglès però el que no faré serà un disc amb quaranta temes. Segons les condicions del mercat em decantaré per una llengua o per una altra.

-Tens previst incloure alguna versió?
ADRIÀ: És massa aviat per parlar de totes aquestes coses, però és clar que si incloc alguna versió no ho faré perquè no tingui temes propis sinó perquè cregui que puc aportar alguna cosa en el tema que decideixi adaptar.

-El temps i la distància t'ha permès veure la dissolució d'Umpah-Pah d'una perspectiva més objectiva?
ADRIÀ: Continuo afirmant, com ja he dit moltes vegades, que no m'esperava que el grup es dissolgués en aquell moment. Sabia que hi havia coses que no funcionaven, que hi havia divergències i que havia desaparegut aquella mena de química que existia uns anys enrere, però em va sorprendre que precisament en aquell moment prenguéssim l'opció de dissoldre el grup.

-Creus que va ser una decisió precipitada?
ADRIÀ: Només en certa manera. Podíem haver buscat fòrmules per continuar, però quan vam adonar-nos de la desídia i de les poques ganes que hi havia a l'ambient vam ser conscients que no podíem fer res amb aquella desmotivació. D'altra banda, en aquell precís moment teníem set bolos programats després d'un estiu bastant pobre a causa del disc que havia sortit amb retard i just la setmana abans de separar-nos la discogràfica havia iniciat la campanya de promoció. Si el grup havia de demostrar alguna cosa aquell era precisament el moment més oportú, el que havíem esperat, però amb el desànim que s'imposava era impossible plantejar-se res,

-El fet de ser un "objectiu" més dins una multinacional i la discreta resposta del mercat estatal va ajudar-vos a prendre aquesta determinació?
ADRIÀ: Tot i que alguns mitjans considerin que no havíem fet feina a nivell estatal personalment crec que això no és cert. És veritat que a nivell quantitatiu encara ens faltava molt però en una mesura qualitativa teníem presència a tots els mitjans i el nom del grup començava a ser conegut arreu de l'Estat. La projecció que teníem, tot i no ser un grup prioritari per a una multinacional, era suficientment bona com per a donar-nos ànims. Però mentre jo m'ho havia agafat amb molta il·lusió, hi havia gent del grup que potser no es trobava tan seduït per aquesta història. De vegades des de fora les coses es veuen d'una manera i quan ets a dins tot canvia. Potser trobàvem a faltar més comoditat, no ho sé.

-I què és el que saps?
ADRIÀ: El que sí tinc clar és que la dissolució del grup no va ser per motius externs. El càncer del grup estava a dins i provocat per múltiples causes.

-Com ara quines?
ADRIÀ: Sóc dels que pensen que els draps bruts s'han de rentar a casa perquè d'opinions cadascú té la seva i totes poden ser igual de vàlides com d'injustes. Prefereixo pensar en Umpah-Pah en positiu, és un propòsit que em vaig fer i que vull complir. A més, no crec que serveixi de res remoure la merda.

(Entrevista realitzada per la revista Enderrock)