ACTUACIÓ A LA SALA APOLO, JUNY DE 2003

El planeta Puntí
Barcelona, Sala Apolo, 29 de juny de 2003.

Envoltat del misteri que l'ha acompanyat aquests mesos, tornava Adrià Puntí a Barcelona per oferir el concert de presentació, uns quants mesos després, de Maria, el seu tercer disc. Això no és una tornada, s'ha encarregat de deixar ben clar ell mateix, sinó que, en realitat, mai se'n va anar. Després de la publicació de Maria, el seu millor disc en solitari, força ben rebut per la crítica, l'excantant d'Umpah-Pah va anul·lar gran part dels concerts programats, entre ells el de L'Espai de Barcelona, per motius de salut. Ara sembla que el gironí reprèn el vol, tot i que, pel que vam poder veure a l'Apolo, encara no està al cent per cent de les seves possibilitats.T al com es va desenvolupar el concert, maleït per la coincidència amb la visita dels Rolling Stones a l'Olímpic i per una inexistent promoció (traducció: ni mitja entrada), fa l'efecte que aquella no era la millor nit per certificar la reaparició d'un autor que se sent còmode en el paper de referent de culte i, fins i tot, maleït dintre l'actualitat musical catalana. Ho va ratificar amb un concert estrany, desigual, que evidenciava en gran part del seu recorregut la dispersió física d'un Puntí clarament immers en el seu propi món; fos quina fos la reacció del públic, el sentit de les cançons, la seva procedència (tant si era algun puntual recordatori als Umpah-Pah com si es tractava de peces dels seus àlbums en solitari), el cantant seguia en un altre planeta. Correcte però lluny del millor Puntí, el show de diumenge va servir per ratificar, això sí, la vàlua d'un autor que no es casa amb ningú, que es mou i actua sota les seves pròpies regles, que sembla haver sacrificat qualsevol lligam amb l'entorn per reforçar un univers propi que encara té moltes coses a dir.
(Crònica realitzada per David Broc al diari Avui)