VIDALLARGA I...

Teatre Municipal de Girona , divendres 6 de febrer de 1998
“Pepalallarga i… ”
1100 espectadors



Adrià Puntí va pujar a l’escenari amb un folre polar vermell, una peça de vestir molt del seu temps. Perquè Adrià deixar clar dalt l’escenari que és fill d’una determinada època com mostra la duresa del seu rock. Aquest aspecte que el podria limitar pel que fa al seu públic no ofusca la sensibilitat cap a tota mena de ritmes i melodies presentades darrera el piano que Puntí utilitza sobretot per divertir-se.

En definitiva Adrià Puntí s’ha endurit si ho comparem amb l’època d’Umpah-Pah que ja forma part dels arxius, si bé l’artista de Salt va recuperar algun dels èxits del grup en un Teatre Municipal entregat i sobretot sorprès per un concert performançat.. Performançat per les incursions teatrals d’alguns intèrprets que o bé eren d’una complexitat mental que servidor no va saber interpretar o bé eren del tot gratuïts. Puntí intenta divertir la seva audiència i per fer-ho fa gala de tota mena d’excentricitats que contrasten amb el desapassionament de les seves intervencions en els mitjans de comunicació.

La duresa que mostra “Pepalallaga i… ” el primer treball en solitari de Puntí és molt honesta però fins tot excessiva ja que el tema més celebrat per l’audiència va ser “Muriel” sens cap mena de dubte la peça més comercial del disc. Fer prediccions és arriscadíssim però d’aquí a deu anys no seria estrany gaudir de treballs amb moles més matissos i instrumentació que de ben segur seran tot un prodigi si Adrià Puntí seguís comptant amb aquesta bèstia artística que és Quimi Portet , ex-membre de El Último de la Fila.