Umpah-Pah ja no tornarà a cantar. Els indis han enterrat la destral. El sabor i el fum de la seva catximba han deixat d'existir i ja només en queda la seva ànima musical. S'ha dividit la tribu. Ara, el cap indi, Adrià Puntí, ens conduirà per noves valls.
Umpah-Pah al cel sigui.
I això ve al cas perquè en aquest altre extrem de l'escena els gironins Umpah-Pah es desfan. La incursió al mercat espanyol no ha prosperat per molt que s'ho vulgui creure l'Adrià Puntí, els bolos han baixat a Catalunya i les vendes a Espanya han estat insignificants. Els 6.000 discos del "Triquiñuelas al óleo" o els 3.000 i escaig de la "Columna de Simeón" s'han venut (quasi) íntegrament a Catalunya.
La seva dissolució, però, ha causat un cop d'efecte mediàtic imprevissible. Notícia de capçalera al TN Nit, pàgines senceres a tots els diaris, els periodistes l'han perseguit... i la seva primera aparició pública com a cantant en solitari (a Empuriabrava) ha anat acompanyada de càmeres de TV, ràdios, premsa... com si es tractés d'una estrella del rock.
Si Umpah-Pah era un grup de culte, Adrià Puntí potser es convertirà en un mite. El seu públic li és fidel i, per bé que molts voldrien ocupar el seu lloc, l'espai a l'Olimp dels genis és limitat. Qui sap si ha arribat el moment per consagrar la personalitat dels nostres cantants rockers, o els que fan cançó d'autor amb bases de rock, els rockers de la cançó.
(Article escrit a la revista ENDERROCK)
1 comentari:
Aquella nit el meu pare va trucar a la porta de la meva habitació, jo llegia, tranquil·lament, com de costum abans d'anar a dormir; però les seves paraules van fer que m'aixequés de seguida, deixés el llibre de banda, i anés corrents cap a la sala d'estar. El meu pare em deia que havia de veure la notícia que estaven donant pel canal 33, en un resum de les notícies destacades del dia.
Em vaig quedar ben parada davant la pantalla, sense reaccionar, no podia creure el que estava sentint: Umpah-Pah ho deixava estar...
Només havien passat tres mesos des de la publicació del que seria el seu darrer treball "La Columna de Simeón" i faltaven pocs dies per una actuació a Andorra a la que estava molt il·lusionada per anar.
No eren clares les raons de la separació, però els més morbosos i tafaners ja especulaven sobre els motius d'aquest adéu... Tant se val, m'eren igual els motius, el que m'entristia era que tot indicava que seria un adéu sense tornada, i que la banda que més m'havia fet vibrar a la meva adolescència s'acomiadava.
Umpah-Pah passaria a formar part de la història, part de la meva vida.
Publica un comentari a l'entrada