PORTADA I LLETRES DE 'BAMBOO AVENUE'

Subsidi per vell
El boulevard dels xiprers
Repapiejant
Carta a Donosti
Blues per Nadal
El jardí dels préstecs
Migranya
Sants innocents
4-1-89
Greix






3 comentaris:

La Princesa dels ulls tristos ha dit...

Personalment, el millor disc dels Umpah-Pah, amb un reguitzell de cançons d'una excel·lent qualitat, tant per les lletres, com per les melodies, i evidentment, per la interpretació que l'Adrià feia a cadascuna d'elles, amb una veu a voltes dolça i divertida, a voltes irritant, i fins i tot demoníaca. "Carta a Donosti", "Blues per Nadal", "El jardí dels prèstecs", "Sants innocents"... no podria escollir una sola cançó com a preferida.
Un disc que, per casualitat, va caure a les meves mans l'any 1992, quan era una adoslecent, i que marcaria per sempre la meva vida.

Anònim ha dit...

Completament d'acord, bamboo anevue, el millor disc d'umpah-pah, i tambe em sería imposible escollir una cançó com a preferida.
Jo vai descobrir umpah-pah,un dia per casualitat mirant el 33,també quan era força adolescent,el videoclip de la catximba, que em va deixar fascinat,i desde akell dia fins avui dia,he intentat seguir les pases d'akest GENI,unic en tot el planeta terra i galàxies properes.Tot i que a concerts d'umpah-pah nomes vaig anar a un, a alella,buf, deuria ser al 91 o 92,pero com a Adrià puntí,em costaria recordar tots els concerts que he anat,moltísims,uns de millors i altres no tan bons, pero sempre fascinants e imprevisibles totalment.Toniteià.

Anònim ha dit...

Per casualitat em van regalar aquest K7 uns parents i vaig quedar-hi totalment enganxat. Després un concert al camp de futbol de Sils em van acabar de convèncer.Tinc un gran record d'un concert a Manresa on vaig comprar una samarreta dels Umpah-pah amb una foto del que sembla ser ell de petit dns un orinal .Després he anat seguint concets sempre que he pogut o més ben dit, sabut. I és que ara costa saber per on la fa...