Ara fa deu anys de la mort d'Ovidi Montllor, cantautor i actor alcoià que va omplir de música, poesia i lletres compromeses escenaris d'arreu del país. L'Ovidi era d'aquells que feia la tasca de la formiga: des d'un discret segon pla en el panorama de la cançó, i acompanyat de l'inseparable Toti Soler a la guitarra, elaborava uns espectacles vius, ja sigui amb lletres pròpies, sempre iròniques i compromeses, com posant veu a alguns dels nostres millors poetes: Salvat-Papasseit, Vicent Andrés Estellès, Josep Maria de Sagarra, Salvador Espriu, Joan Brossa, Pere Quart, Jaume Subirana...
Avui, la ignorància i la mala fe dels de sempre fa que el govern valencià i l'ajuntament del seu propi poble, Alcoi, hagin negat el suport als actes d'homenatge que moltes persones i entitats li han volgut retre deu anys després de la seva mort. El motiu és prou evident: l'Ovidi mai no va amagar la seva pertinença a una classe social popular i treballadora, ni a una cultura i un país que va més enllà del regionalisme empobridor al qual alguns polítics ignorants el volen sotmetre. Nosaltres, des d'aquí, volem retre-li un petit homenatge amb les seves pròpies paraules. La música la podeu trobar als discs i als espectacles que, malgrat tot, es faran a Alcoi i altres indrets per recordar-lo.
Va per tu, Ovidi.
LA CANÇÓ DEL CANSAT
(A Joan Fuster )
Em va tocar tocant Mediterrani.
Per barret Pirineus i una llesqueta.
Per sabata Oriola d'estranquis.
I per cor duc a Alcoi, la terreta.
Per senyera, senyors, quatre barres.
Per idioma, i senyores, català.
Per condició, senyors, sense terres.
Per idea, i senyores, esquerrà.
Queda clara, per tant, per a tothom,
la meua carta de naturalesa.
No és miracle, ni és un mal son;
m'ha tocat, i és la meua feblesa.
Quede clar, també, que són covards,
tots els qui obliden les arrels.
Seran branca d'empelt en altres prats.
I en la mort, rellogats dels estels.
És ben trist encara avui parlar,
i posar al seu lloc una història.
Fins ací ens heu fet arribar.
De tan grossa raó, naix la glòria.
I torne a repetir: sóc alcoià.
Tinc senyera on blau no hi ha.
Dic ben alt que parle català
i ho faig a la manera de València.
Cantants catalans reten un homenatge a Ovidi Montllor
en el Mercat de les Flors de Barcelona
L'Associació de Cantants i Intèrprets Professionals en Llengua Catalana (ACIC) retrà aquest dimecres a Barcelona un homenatge al cantautor valencià Ovidi Montllor amb l'actuació de Roger Mas, Miquel Gil, Pascal Comelade, Feliu Ventura, Adrià Puntí, Quico Pi de la Serra i Verdcel.
El concert 'Ovidi Montllor, 10 anys de vacances', que se celebrarà a la sala Ovidi Montllor del Mercat de les Flors (el proper dimecres 26 d'octubre a les 22:00 hores), tanca la sèrie d'homenatges que l'ACIC ha fet aquest any al cantautor -quan es compleix un decenni de la seva mort- i és el segon d'una sèrie de tres recitals. El president de l'ACIC, Lluís Marrasé, ha afirmat avui que amb aquests concerts volien que les cançons de Montllor fossin "rellegides i reinterpretades" per músics que no fossin coetanis del cantautor en un recital que mirés cap al futur. Marrasé ha assegurat que en el concert, d'una hora i mitja de durada, cada artista interpretarà dues versions d'Ovidi Montllor i un tema propi. A més, en l'intermedi entre actuacions es projectarà el vídeo d'un concert sense públic que Montllor va gravar al palau Macaya de Barcelona el 1985. Lluís Marrasé s'ha mostrat "emocionat" per poder fer aquest homenatge en el Mercat de les Flors i per veure com les entrades són a punt d'esgotar-se. També ha mostrat la seva alegria per la col·laboració prestada per la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, representats a la presentació del concert pel secretari de Coordinació Interdepartamental de la Generalitat, Apel·les Carod-Rovira, i el director d'Acció Cultural de l'ICUB, Carles Sala.
6 comentaris:
Puntí interpretarà les cançons "Carnisseria" i "Garrotada en swing".
Lletres:
"Garrotada en swing":
Justa la fusta.
Justa el garrot.
Garrot, garrot, garrot...
Garrot, de dalt amplot,
de baix amplet.
De cop ben fort.
Garrot, seràs l'esport
del futuret.
Del futurot.
Garrot, faràs el sot.
Faràs molts sets.
Faràs la sort.
La sort del que viu mort
del treballet amb mala sort.
Garrotada! Cantarem.
La vida és deliciosa.
Garrotada! Cantarem.
La vida és "carinyosa".
Garrotada! Cantarem.
La vida és tan preciosa.
Garrotada! Cantarem.
Que ens fa la mà nerviosa.
I el nervi ens portarà
al lloc que ens pertoca.
Justa la justa
justicia justa.
Justa la fusta
que ens justifica.
Pica, pica, pica.
Mai no et canses de picar.
"Carnisseria":
Mentre tallava, sàdicament despistat, pensava en la dona...
Mentre tallava, sàdicament despistat, pensava en son pare...
Mentre tallava, sàdicament despistat, pensava en la sogra...
Mentre tallava, sàdicament despistat, el guàrdia de la plaça...
Mentre tallava, sàdicament despistat, en García, el majorista
Mentre tallava, sàdicament despistat, el fill que fugí de casa...
Mentre tallava, sàdicament despistat, la Lali, tan maca...
Mentre tallava, sàdicament despistat, la vida, tan boja...
I a la fi, distret,
es tallà un dit.
La clienta, esglaiada,
ofegà un crit
però ell, atent,
afegí el dit
al quilo de bistecs tot dient:
Ja ho veu, senyora, no val la pena preocupar-se de la gent.
Ei Ei Ei, i una altre vegada Ei!!! Akest adrià esta fet un crack!!Si no recordo malament van ser tres o quatre temas,ullxull,un jeu intercalat amb un altre cançó,i la historia de la carnicera que no se si es un embrió seu, o es una versió molt bona que va fer de l'ovidi,ni ideia,pero va ser brutal la seva aparició.Si que es veritat que va ser l'artista que va fer animar i va fer vibrar mes a la gent,va ser el mes aplaudit. Curt pero intens,curt pero màgic,com sempre amb les seves improvisacions,guitarra, piano, i a les percusions un bateria que també es un crack, si no m'equivoco em sembla que es en dani pujol,el cual em va afirmar que era amb l'artista amb qui millor s'ho pasa tocant la bateria. En definitiva l'unic que em va posar gallinita en la piel,el mes contundent i rocker,sin lugar a duda.Toniteià.
Quina enveja Toni, jo no vaig poder anar-hi. El tema que et balla és (segons el periodico) "The whole of the Moon", segurament el tema més popular dels Waterboys, del disc "This is the sea", que va improvitsar l'Adrià perquè hi havia problemes tecnics. Si no els coneixes, tels recomano fervorosament. La banda s'ha fet i desfet varies vegades, girant sempre al voltant del Mike Scott, que és un gran music amb moltíssim talent. Crec que no és la primera versió seva que en fa l'Adrià. Si mal no recordo, en un concert gravat pel canal 33 fa molt temps, els UmPah-Pah ja en feren una versió seva.
Dani.
Segons el Periódico:
"Todo transcurría con normalidad, pero, claro, aún tenía que actuar Adrià Puntí. Abrió con Carnisseria, sentado al piano y escupiendo estrofas sangrientas; siguió con su Ull per ull y, cuando iba a pasarse a la guitarra, un incidente técnico le hizo volver al teclado, donde improvisó The whole of the moon, de los Waterboys, con ovación general. Genio y figura.
Se despidió con Garrotada en swing."
Sips, ara meu fet recordar:"mentre tallava!! sadicament despistat!! amb el seu piano,kina veu... Dani,merci per la teva informació,la veritat es k no el conec,em sona el nom, pero res més.Serà questió de buscar algo dels waterboys,començaré per..the whole of the moon,per exemple,jej. merci.toni.
gracies dani per la teva informació tan valiosa,he escoltat unes cuantes cançons dels waterboys i m'han agradat força,he descobert a un altre puntiniki més,encara que sigui d'un altre pais.merci.toni
Publica un comentari a l'entrada