"Em dono cops de cap frenètics contra un mur de vidre, quan no hi ha ningú que em faci cas i ja no em queden dits per tocar el timbre.
I potser no és pas que no en tingui, de dits, potser és que no n'hi ha, de timbre.
I ja pot anar dient, en Dylan, les portes del Cel no s'obriran mai dels mais, per molt que hi anem picant. Sobretot ara, que Sant Pere ja s'ha jubilat i ningú no es recorda d'avisar el lampista."
D'aquesta manera comença el llibre "Trucant a les portes del cel", escrit per en Bel Bosck i Bagué, una saltenca que ha treballat professionalment com a periodista, a la ràdio i a la premsa, que escriu, toca la guitarra i compon. "Trucant a les portes del cel" va ser el seu primer llibre publicat, amb el que va guanyar el XIVè Premi Just M. Casero de Narració 1994, convocat per la Llibreria 22 de Girona.
El pròleg és escrit per en Jesús Purroy, i l'Adrià Puntí aporta el poema visual següent:
2 comentaris:
si us plau, algú pot dir-me com dec interpretar aquest poema visual? (o té la imaginació prou com per inventar-s'ho?)
meeeeeeeeeerci
Hola. Gràcies per aquest breu apunt sobre el meu llibre.
Una sola acotació: no es tracta d'un escriptor saltenc sinó d'unA escriptorA (que la informació de la contraportada no és prou clara? hahahah! em pensava que sí!!).
Atentament,
bel bosCk i bagué
Publica un comentari a l'entrada