Tan sols diré que m'ha decebut bastant... No m'ha sorprès gens. Més que una pel·lícula és un seguit d'actuacions sense cap més salsa...
Sobre la "pel·lícula" diria que pel meu gust hi ha massa joc d'ombres que no permeten veure les persones que hi apareixen. Sé que fa maco i modern però cansa que tota la pel·lícula sigui així perquè no s'hi veu res; quedo enlluernada pels focus del Liceu més que pels artistes... I les imatges passen tan ràpidament que quan es diu alguna cosa, se suposa que divertida o interessant, només sóc capaç d'entendre la part del final de la frase.
Sembla que el Director està una mica ressentit perquè els Lax'n'Busto no hi participessin, i vol remarcar que no han volgut participar deixant caure un parell de comentaris on s'hi fa menció de l'absència dels Lax'n'Busto...
Crec que per a fer un recull d'actuacions hauria estat millor haver organitzat un concert amb tots aquests grups, una mena d'homenatge al rock català, i gravar el que passa al backstage. Perquè és en definitiva el que s'ha fet en aquesta "pel·lícula". Almenys amb un concert s'hauria gaudit molt més de les actuacions, i sense esperar tantíssimes hores de gravació entre cançó i cançó.
També hauria preferit que les actuacions haguessin estat fetes en diferents llocs del Liceu, i no tan sols en l'escenari preparat, ja que es fa una mica repetitiu. Crec que tan sols dues cançons es van gravar en llocs diferents de l'escenari, la cançó cantada per en Gerard i en Pep Sala, i la d'en Josep Tió i Lluís Gavaldà.
En fi, m'esperava molt més....
De l'actuació de l'Adrià, la vaig viure en persona el dia de la gravació, però he de dir que a la gran pantalla m'ha impressionat molt... Només m'ha valgut la pena veure la pel·lícula per la seva aparició.
La meva modesta opinió personal, espero que vosaltres en tingueu una visió molt més positiva que la meva.
Crec que si a la "pel·lícula" es volia fer un record cap en Carles Sabater, la millor manera no era parlant passejant amb en Pep sobre el dia de la seva mort, ni sobre el concert de Vilafranca. Se li pregunta a en Pep sobre quina sensació va tenir quan en Carles va tenir l'atac de cor.
Aquesta pregunta, per favor!!!, no és gens encertada. Com creu que es pot sentir algú que se li mor una persona estimada?
Si es volia fer un record al Carles qualsevol altra cosa hagués estat més bonica i poètica que no parlant com si es parlés del temps...
Demà a les 20:00 tothom al Mediterrani (c.Balmes 129), bolo de "Josep Puntí", germà bessó de l'Adrià, que canta, explica "txistes" i més (rodolins, monòlegs i composicions noves)...
5 comentaris:
he vist el trailer i no fa mala pinta... a veure què serà...
longui13
tinc les tomates suburnades!???
Tan sols diré que m'ha decebut bastant... No m'ha sorprès gens. Més que una pel·lícula és un seguit d'actuacions sense cap més salsa...
Sobre la "pel·lícula" diria que pel meu gust hi ha massa joc d'ombres que no permeten veure les persones que hi apareixen. Sé que fa maco i modern però cansa que tota la pel·lícula sigui així perquè no s'hi veu res; quedo enlluernada pels focus del Liceu més que pels artistes... I les imatges passen tan ràpidament que quan es diu alguna cosa, se suposa que divertida o interessant, només sóc capaç d'entendre la part del final de la frase.
Sembla que el Director està una mica ressentit perquè els Lax'n'Busto no hi participessin, i vol remarcar que no han volgut participar deixant caure un parell de comentaris on s'hi fa menció de l'absència dels Lax'n'Busto...
Crec que per a fer un recull d'actuacions hauria estat millor haver organitzat un concert amb tots aquests grups, una mena d'homenatge al rock català, i gravar el que passa al backstage. Perquè és en definitiva el que s'ha fet en aquesta "pel·lícula". Almenys amb un concert s'hauria gaudit molt més de les actuacions, i sense esperar tantíssimes hores de gravació entre cançó i cançó.
També hauria preferit que les actuacions haguessin estat fetes en diferents llocs del Liceu, i no tan sols en l'escenari preparat, ja que es fa una mica repetitiu. Crec que tan sols dues cançons es van gravar en llocs diferents de l'escenari, la cançó cantada per en Gerard i en Pep Sala, i la d'en Josep Tió i Lluís Gavaldà.
En fi, m'esperava molt més....
De l'actuació de l'Adrià, la vaig viure en persona el dia de la gravació, però he de dir que a la gran pantalla m'ha impressionat molt... Només m'ha valgut la pena veure la pel·lícula per la seva aparició.
La meva modesta opinió personal, espero que vosaltres en tingueu una visió molt més positiva que la meva.
Salutacions a tots
Una altra cosa que vaig trobar gens encertada...
Crec que si a la "pel·lícula" es volia fer un record cap en Carles Sabater, la millor manera no era parlant passejant amb en Pep sobre el dia de la seva mort, ni sobre el concert de Vilafranca. Se li pregunta a en Pep sobre quina sensació va tenir quan en Carles va tenir l'atac de cor.
Aquesta pregunta, per favor!!!, no és gens encertada. Com creu que es pot sentir algú que se li mor una persona estimada?
Si es volia fer un record al Carles qualsevol altra cosa hagués estat més bonica i poètica que no parlant com si es parlés del temps...
Demà a les 20:00 tothom al Mediterrani (c.Balmes 129), bolo de "Josep Puntí", germà bessó de l'Adrià, que canta, explica "txistes" i més (rodolins, monòlegs i composicions noves)...
Publica un comentari a l'entrada