Cal estar sempre embriac. Això és tot: és l'única qüestió. Per no sentir l'horrible fardell del Temps que us trenca els muscles i us vincla vers la terra, cal que us embriagueu sense treva. Però de què? De vi, de poesia o de virtud, com més us plagui. Però embriagueu-vos. I si a vegades, sobre els graons d'un palau, sobre l'herba verda d'una fossa, dins la solitud trista de la vostra cambra, us desperteu ja disminuïda o desapareguda l'embriaguesa, pregunteu al vent, a l'ona, a l'ocell, al rellotge, a tot el que fuig, a tot el que gemega, a tot el que roda, a tot el que canta, a tot el que parla, pregunteu quina hora és; i el vent, l'ona, l'estel, l'ocell, el rellotge, us contestaran: "És l'hora d'embriagar-se! Per no ser esclaus martiritzats del temps, embriagueu-vos incessantment! De vi, de poesia o de virtud, com més us plagui."
Charles Pierre Baudelaire, traducció de Joaquim Sala-Sanahuja.
13 comentaris:
Recordant Cantaralejas, poso aquí la versió anglesa del poema, que la Txe Arana recitava intercaladament a la versió catalana recitada per l'Adrià.
You must always be intoxicated.
That sums it all up: it's the only question.
In order not to feel the horrible burden of Time
which breaks your back and bends you down to earth,
you must be unremittingly intoxicated.
But on what? Wine, poetry, virtue, as you please.
But never be sober.
And if it should chance that sometimes, on the steps of
a palace, on the green grass of a ditch, in the bleak
solitude of your room, you wake up and your intoxication
has already diminished or disappeared, ask the wind,
the wave, the star, the bird, the clock, ask everything
that sings, everythings that speaks, ask them what time
it is and the wind, the wave, the star, the bird, the clock
will reply: It's time to be intoxicated!
If you do not wish to be one of the tortured slaves of
Time, never be sober; never ever be sober! Use wine, poetry
or virtue, as you please.
Charles-Pierre Baudelaire
The Prose Poems and La Fanfarlo
Bona memòria Dani, és cert, gràcies per la traducció.
Jo tan sols vaig veure una vegada aquest espectacle poètico-musical, va ser, si no em falla la memòria, l'estiu del 2001 a Lasal, un petit local situat a la platja de Sant Simó a Mataró.
Va ser una nit molt maca, estirada tranquil·lament a la sorra, al costat d'un petit foc, sota un sostre d'estels i de fons el xiuxiueig de les ones... gaudint d'una de les primeres representacions de "Cantaralejas".
si princesa, yo tambe vai ser al lasal, xiringuito de mataro, actualment tancat, va estar molt be alli sentats a la sorra, veient la txe i l'adri, poc despres els vai veure a hospitalet
toni.
Doncs a mi em van convidar per nà a veure Cantaralejas al sielu de manresa i al final vaig passar... Això que em cridava l'atenció, però encara no havia descobert més a fons el Puntí. Vaig descobrir-lo al disc Maria!!!
Com podreu comprendre m'encantaria veure aquell espectacle. Sabeu si s'en a editat cap disc o alguna cosa per l'estil?
Merci!!!
Una curiositat, la foto que hi ha penjada a la web que hi ha un xicot de panxa enlaire lligat d'un piano de cua, és l'Adrià Puntí?
merci per endavant!
eo!!! eo!!! eooooo!!!
Camisadeflors, és el cadàver d'una dona, no pas l'Adrià...
Representa la passió.
Un abbraccio 'Camiciadifiori'
;)
Òndia, merci princeseta!!!
Segur que és una foto bastant coneguda oi? Bé, perdoneu la meva incultura...
Però no em negareu que té una retirada al senyoret Adrià???
Per cert, d'on ha sortit aquesta fotografia?
És que m'agrada molt.
Un cop tenim la passió lligada, l'hem de tirar al mar? si o no?
si o no? si o no?
Ah!!! bones vacances a tots, si és que en feu...
Sips camisadeflors, jo també em pensava que era l'adrià. toni.Bones vacances per a tots/es!! ke us duri sempre!.toni
Demà a les 20:00 tothom al Mediterrani (c.Balmes 129), bolo de "Josep Puntí", germà bessó de l'Adrià, que canta, explica "txistes" i més (rodolins, monòlegs i composicions noves)...
Que tal el concert al mediterrani?
Ahir em vaig sentir la persona mes privilegiada del planeta terra,al veure un adrià inspirat,increíble, fascinant,íntim,desbordant genialitat per totes bandes,i sobre tot amb akella veu....histriònica,cálida,tendre...(mentre el món sencer feia la seva,sense adonarse'n que a dins del pub mediterraneo estava sortin el sol)en definitiva que son les tres de la tarda de avui diumenge i encara tinc gallinita en la piel.M'ha fet tornar a reviure akells grans hiverns d'abans.
Siusplau Adrià!!! per el be de tota la humanitat, segueix així!!.toni
Uaaau, em pensava que la resta de la meva vida me la passaria escoltant grabacions i per fi "redescobreixo" un món nou on fins i tot hi ha el coneixement de possibles directes, això és una canya, el sr.Marcet pot confirmar la notícia dissabte 24 a les 20:00? seria molt important...
Tomahawk!!!!
Publica un comentari a l'entrada