8è FESTIVAL ACÚSTICA - FIGUERES 2009


L'exlíder d'Umpah-pah torna a l'Acústica on l'any 2007 va protagonitzar un concert memorable a la plaça de l'Església. Josep Puntí recull l'herència de l'Adrià i demostra ser un dels artistes més originals del país. La seva força escènica i un repertori que no nota el pas dels anys el converteixen en un gran reclam que compta amb centenars de fidels seguidors que celebren el seu retorn.

http://www.festivalacustica.cat/

Tu pots, tu vals, tu en saps si volssss

34 comentaris:

mixtura ha dit...

Tres concerts de pagament a l'Acústica 09 a Figueres:

Els protagonistes d'aquests tres concerts de pagament seran el cantautor canari Pedro Guerra, l'uruguaià guanyador d'un Oscar Jorge Drexler i el camaleònic Adrià Puntí que fa dos anys va omplir de gom a gom l'escenari de l'Acústica de la plaça de l'Església. Les entrades limitades a 500 unitats es posen a la venda aquesta mateixa setmana a través del lloc web del festival www.festivalacustica.cat . Les de Drexler i Guerra costen 20 euros i les de Josep Puntí 10.


a fer pinya que la cosa s'anima, que passeu un bon estiu!

salut i música!

xicu ha dit...

A veure si compleix...
pq últimament no es porta gaire bé en els concerts !!
És capaç del millor i del pitjor a la vegada, tot i que sempre és un luxe poder veure'l a dalt d'un escenari.

I haurem d'anar a fer pinya !!

xicu ha dit...

un tio de mena , un tio quan vol ...

TTV ha dit...

El 2007 a l'Acústica, el video.

http://www.youtube.com/watch?v=poz1d4xoJgg

Anna ha dit...

Bé doncs, ahir vam anar a veure´l i es va portar fatal.
Ens vam enfadar molt, mai no havíem vist una falta de respecte cap al públic tan gran. El concert va ser tot plegat una presa de pèl.
No va cantar ni una cancó sencera, es va passar el concert improvitzant tonteries amb una banda que també semblava improvitzada i que també semblava estar al·lucinant amb el què passava. Va enviar el públic a tomar pel cul vàries vegades... En fi una gran decepció.
Em sap greu pels organitzadors de l'Acústica.

Mireia ha dit...

Avui estic molt decebuda. Ahir vaig ser de les que encara confiàvem que l'Adrià/Josep fes un concert minimament digne i vam anar a l'Acustica.
Primer de tot, vull dir que felicito a l'Acustica per confiar-hi, encara; hi ha pocsfestivals que encara ho facin i tots els que en som fans sabem que és un risc que s'ha de córrer. Per tant, a l'organització del Festival, res a dir.
Però a ell...Ahir va desplegar falta de respectecontinua cap al públic, cap als músics (que per cert, no hi ligaven ni amb pintura)i sobretot cap a ell mateix. Com és que el seu entorn ho permet això?
Sabem que ell no està bé, i per tant no sé fins a quin punt és conscient del què fa. Però i aquests suposats amics que té que quan va acabar el concert encara li feien la pilota? Aquests, si fossin bons amcis (que no en té i em sembla que això és el problema), li haurien d'aconsellar que:
1. No toqui amb cap banda. En aquests moments, no es pot coordionar amb ningú, no és capaç. Ha de cantar sol i només amb unes minimes condicions. Si no és així que anulin el concert.
2. Els que encara hi som, som incondicionalissims, però no som tontos! Ens mereixem respecte i no el vam tenir. Estaria bé que tornes a fer el concert pels que vam anar-hi.
3. Potser si que l'Adrià Puntí i en Josep Pubtí són coses diferents...jo no recordo cap concert de l'Adrià així!!!
4. Ahir els fans amb més`paciencia del món (els d'en Puntí) van xiular, van reclamar que els hi tornessin els diners...això no va. Si no ens té als incondicionalissim no té a ningú.
5. Demano que el seu entorn reaccioni i li faci de veritat el favir d'ajusar-lo, no fen´t-li la pilora ni fent que alucini més (!!), sinó de veritat. Mentrestant, escoltarem els seus CD's...quin remei!!!

Mireia ha dit...

Des d'un punt de vista extern, sobre el concert d'ahir, vull dir vàries coses :
- Com a "artista" està tirant per la borda el suposat talent que sembla tenir
- No té cap respecte cap al públic que l'ha seguit des de fa temps, ni pel que compra una entrada per primer cop ni pel acèrrim coleccionista dels discos d'Umpah-Pah o en solitari
- Si a una persona com ell, en el seu estat, se li riuen totes les gràcies, se li està fent més mal que bé
- Hi ha una opció que es podria plantejar : abandonar el directe i dedicar-se només a enregistrar de tant en tant (donat el seu estat mental, em sembla la millor de les opcions), i no passaria res...bé ho van fer els Beatles,no? Clar que comparar els de Liverpool amb ell..., en fi
- Pel que sembla ser, la seva actitud musical és un reflexe de la muntanya russa en la que deu viure... a vegades caldria que algú del seu entorn, qui se li suposa que el podria ajudar, donés un cop a la taula i l'ajudés...però és clar, és una persona adulta, i si no es deixa ajudar, no hi ha res a fer
- Ja des de la dissolució d'Umpah-Pah les coses no pintaven gaire bé (és molt sospitós que tot un grup "passi" d'una sola persona...caldria veure quina mena d'ego té, i em sembla que en les distàncies curtes deu tenir un caràcter "peculiar")
- Entenc que gent com en Quimi Portet, i en general el conjunt del panorama del pop rock català comencin a estar una mica cansats...

GuillemTM ha dit...

Mireia: entenc la teva reacció. Jo ahir vaig ser a l'Acústica i també vaig marxar molt decebut. Més decebut que emprenyat, suposo que perquè sé que no està bé i que si ens va faltar al respecte va ser per això. Però et voldria puntualitzar alguna cosa.

Em consta que hi ha gent al seu entorn molt conscient del problema i que fan el que poden, però un només se'n surt si ell decideix que se'n vol sortir.

És cert que els seus amics que li reien les gràcies ahir no li fan cap favor. Jo anava disposat a riure-li qualsevol gràcia, però allò d'ahir no tenia gràcia.

Sobre els músics que l'acompanyaven... Jo crec que ells millor que ningú sabien a què anaven. Si no fossin amb ell no pujarien a cap escenari i per això ho fan i es deixen fer el que convingui.

I pel què fa al comentari del seu ego... Jo t'asseguro que quan està bé és una fantàstica persona. Com a geni que és, no ha de ser fàcil tractar-hi habitualment, però he pogut conèixer altres famosos molt més desagradables que ell en el tracte personal (quan està bé, insisteixo). El tema d'Umpah-pah em sembla que té més a veure amb el cansament d'algun dels membres i el voler anar per camins més experimentals d'ell.

Com tu dius, no ens queda més remei que escoltar els seus fantàstics CDs i probablement seria una bona opció (egoïstament) gravar i no actuar fins que tingui clar que és capaç de sortir-se'n i tornar a ser el que era.

Narcís ha dit...

Després de 6 mesos, era la primera vegada q deixàvem la nostra petita Laura a casa dels avis per poder anar de concert. Quina nit més malaguanyada!!!
I amb tanta il.lusió que hi anàvem....

La Princesa dels ulls tristos ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
enrampa ha dit...

jo dec tenir una potra extraordinària, perquè en el darrer parell d'anys ha coincidit que l'he vist en els concerts on tothom ha sortit content. Concerts de nivellàs (a sant celoni 2007, l'acústica també 2007,i el de la mercè plaça del rei)

Pel meu gust sobretot el de sant celoni, un concertàs. Amb piano de cua, i les guitarres que va voler, regalant repertori, millorant cançons (com una esplèndida de muda en muda sol amb guitarra acústica i donant-ho tot) també improvitzant, o fent alguna versió (recordo una del tom waits) fins omplir dues hores i escaig, ell sol en sala íntima acollidora. Ara bé, en tots tres anava sol, sense bandes d'aquestes de circumstàncies i no quallades.

I de la resta, m'abstindré de consideracions personals, no m'atreveixo a opinar sobre la vida que porti ningú. Però parlant d'un artista o professional, sí que tinc les meves opinions, i les puc dir, i defensaré les coses que veig amb talent (i en el seu cas és innegable). I si alguna cosa no m'interessa, ho ignoro. També és curiós, els personatges en la història de la música que generen reaccions tan fortes. D'estimar molt i/o d'odiar. Es podria dir que és com una relació íntima, emocions fortes. Això a mi ja em sembla més rellevant que la quantitat de grups o artistes mediocres de consum, que s'usen i es llencen com un kleenex.
No era a l'acústica d'enguany, però pel que dieu devia ser...
En fi. (igualment em venen al cap algunes altres grans figures de la historia de la música que han engegat a tomar pel sac al seu públic, i la renglera de noms és majúscula eh...)

En fi, en tot cas, desitjo que no perdem un dels millors que jo personalment he vist mai.

No sé, ningú et dirà que el ronaldinho és dolent. Però diuen que no va saber mantenir la forma.
O les ganes o el que sigui. Ara bé. Talent n'hi ha. Igual encara un dia ens meravella.

La Princesa dels ulls tristos ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Joan-Pol Puntal ha dit...

La majoria del públic de l'Acústica no en tenia ni idea de música ni de qui és el Puntí. Fins i tot hi va haver gent que van reclamar els diners i els hi van tornar! quanta ignorància!
La majoria dels assistents no entenien el Puntí ni el seu Geni. Recordo que la gent xiulava perquè tornava a sentir unes paraules amb "anglès"...i potser es pensaven que se'n enfotia del públic. doncs no, l'Adrià estava interpretant una cançó del Tom Waits. "on the nickle", però la gent, ni puta idea, i escridassant-lo.
Pel que fa a la banda que portava, algú creu que allò anava en serio? Digueu-li performance o com vulgueu, però el Puntí sap molt bé el que es fa. Més del que molts es pensen. Ell tria aquest camí i se li ha de respectar, perquè és un artista, i per tant, lliure. De tonto no en té ni un pel i torna a passar la mà per la cara a tothom! i a tots els cursis que es consolen amb postes de sol, nostàlgics que creuen que tornarà l'adrià d'umpah-pah
Com va dir ell: jo no m'he avorrit mai, i qui s'avorreix, és "burro". si senyor.

Dijous, la llegenda d'un mite es va fer una mica més gran.

Adrià Puntí, al cel sigui!

La Princesa dels ulls tristos ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Josep U. ha dit...

Vaig anar a Figueres des de Manresa. Vaig convéncer 3 persones més perquè m'acompanyessin: no estem de vacances, l'endemà a les 8 havíem d'estar a la feina. Per mi, Josep Puntí és un dels més grans talents que ha donat aquest país. Es mereix això i molt més.
Tanmateix, abans d'entrar ens vàrem trobar en Josep, fora a la plaça, totalment col·locat. Ja es veia que no seria capaç de cantar.
Tinc 50 anys i sóc metge. He voltat bastant i he vist recitals de gent molt "dura". T'he de dir Joan Pol Puntal que tú no saps el que és una performance ni téns ni idea del que és un home malalt, que està patint, i que deu fer patir moltíssim la gent que l'estima. I també fa patir la gent que l'admirem i que l'estimem a distància. Aquest és l'únic motiu pel qual molta gent va aguantar estoicament fins el final. No sé si tú has vist mai en Puntí en plenes facultats fent un recital. Jo sí, fa uns anys, al Sielu de Manresa, i t'asseguro que encara se'm posen els pèls de punta. És un monstre de l'escena i allò de dijous és millor oblidar-ho.
Espero de debó poder tornar algun dia a veure i a gaudir del Puntí que tots enyorem.

AICLE ha dit...

Jo he estat a l’Acústica’09, jo vaig estar fins el final... i em faig creus de la classe de persones que van ser espectadors... amb perdó, però crec que molts van ser uns irrespetuosos, que estaven a l’espectativa de presenciar quin show montaria en Josep, i creient-se amb el dret que per haver pagat una entrada podien escridassar els artistes, i bé, en tot cas qui us estava defraudant era en Josep Puntí i no la banda de músics que portava que ho van fer molt bé, i que també van ser escridassats. Crec que molts dels assistents i molts dels que no van anar, és a dir, seguidors d’en Puntí, esteu esperant un concert clàssic com els d’Umpah-pah o com els d’Adrià Puntí. No heu entès que això forma part d’un passat, que en Puntí des de que adopta la nova imatge com a Josep canta cançons d’Adrià Puntí , és a dir, que versiona i interpreta a l’Adrià però en cap moment ha promès ser el mateix, segurament perquè no pot o clarament perquè no ho vol... Però la majoria del seu públic no entén la nova postura, és un artista i com a artista és creador, només ell pot decidir com fer el seu propi espectacle. Crec que no es va entendre que les versions que va fer de les cançons que va cantar estava contestant al públic, va interpretar fragments amb els què estava dient clarament la tristor i el cansament que sent, la malaltia de la qual és presoner i que li va dir un hola, bon dia sense demanar permís,... i la majoria li demana com una obligació que canti una cançó sencera que faci un concert amb un repertori quadriculat. Va haver un moment que va fer una neteja de públic i va dir ara comença el concert. Però van quedar curiosos descontents que el xiulaven, escridassaven, i el van fer sentir malament, i també em van fer posar molt nerviosa.
Em sorprèn que si ningú ens obliga a anar a un directe d’en Puntí, per què hi ha seguidors que s’entesten en escridassar-lo, que si no t’agrada marxa i reclama a la direcció el què vulguis, que potser a tu no t’agradi la nova trajectòria no vol dir que sigui a la majoria i que no crec que en Josep tingui cap problema per fer un concert per minories. Em va donar la sensació que estava esperant el moment de sentir-se a gust amb el públic, però el públic no el va entendre. Es va convertir en una guerra entre l’artista i el públic incomprès... i aquesta vegada el vaig veure amb ganes d’interpretar un bon espectacle, improvisat, amb un cert fil conductor, però no se’l va deixar volar. Molts no volien jugar al seu joc. I ell no sap tampoc com controlar la situació, es va crispar.
Josep potser ha arribat el moment de plantejar-se que cal que exposis clarament la teva postura per evitar situacions tant extremes com s’han viscut a Figueres, que els directes que has fet últimament no són ben acollits per la gran majoria, que a la minoria no ens desagraden però no tenim prou pes.
I em pregunto, quin problema hi ha en què en Josep Puntí vulgui fer un concert com li surt del cor... del seu crani privilegiat, com si estiguéssim a casa seu mentre assaja i experimenta?????

La Princesa dels ulls tristos ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Nel ha dit...

Estic al.lucinant pel que llegeixo aqui. Jo sóc músic i conec en Puntí. Us puc assegurar que el que vaig contemplar a Figueres dijous passat em va entristir molt. Conec als seus pares i sé com està patint tota la seva familia i la gent que l'estima. Tota aquesta gent snob que escriu per aqui dient que el concert va ser bo i que va ser la gent la que no el va entendre, només dir-los que s'equivoquen TOTALMENT.Us agrada contemplar l'autodestrucció d'una persona? Clar, com que vosaltres només en sou espectadors, només per creure-us i fer creure als demès que vosaltres esteu a la última i que sou més intel.ligents que la resta.
Dir-vos també que tinc por d'una cosa.Tinc por d'obrir el diari i trobar la noticia de que ell ja no hi és.

La Princesa dels ulls tristos ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Nel ha dit...

Hola princesa, espero i desitjo que en Josep es recuperi i que s'envolti de gent que l'estima i que el vulguin ajudar de debò.
Una abraçada :)

GuillemTM ha dit...

Joan-l Puntal i AICLE: què cony dieu?

Jo no entenc com carai encara pot veure això de dijous com un espectacle que fos possible de gaudir.

El públid de dijous (que ja demostrava paciència pel sol fet de ser-hi) va tenir infinita paciència. Va aguantar gairebé una hora i mitja esperant que hi hagués ALGUNA cosa de profit. Quan ell havia deixat l'escenari ja un cop i algú el va convèncer de que sortís a fer alguna cosa ja era massa tard per molts. Va intentar fer alguna cosa llavors, però va ser incapaç d'aguantar gaire. Els que encara seguíem allà hi vam posar paciència, fins que va engegar-nos a la merda perquè una noia amb paciència li deia "canta!" quan se n'anava per les branques.

No em vingueu amb històries de si cantava On the nickel, en xinès o que feia noves versions. Això són excuses. Com a seguidor d'en Bob Dylan que sóc sé perfectament què és una cançó reinventada. I m'encanta quan en Dylan, en Puntí o qui sigui ho fan. Però això que fa últimament no és res més que no ser capaç d'interpretar una cançó ni del dret ni de l'inrevés. Que em digui que li agradaria sentir-les així, com a esboços, només em diu que està buscant excuses pel que no és capaç de fer. De la mateixa manera es nota perfectament la diferència entre una broma ben pensada o una performance teatral i una pixada fora de test o fins i tot una falta de respecte.

Els que érem allà vam pagar entrada, i encara que fos gratuït no es pot prendre el pèl al públic. I si no es té ganes, o no es té força per sortir a l'escenari val més no sortir-hi, que ningú hi obliga.

Dit això, és evident que La princesa dels ulls tristos té un vincle més personal amb ell que tots nosaltres. Ella pateix molt directament per la persona i això ha de ser molt dur. Altres ens ho podem mirar amb més distància, encara que el coneguem més o menys personalment, però tot i així, com li he dit a ella particularment, també li tenim una certa estima per les bones estones que ens ha donat. A mi particularment em fa patir quan el veig fer això perquè el sento com part de la meva vida, tot i conèixer-lo poquet.

El que és evident és que això no pot seguir així, perquè dubto molt que encara quedi cap promotor disposat a donar-li un escenari després del de dijous. Ni crec que molts dels que encara hi érem esperant una mínima reacció tinguem esma de tornar-hi a ser la propera vegada s'hi és que hi ha una propera vegada.

Com diu la princesa dels ulls tristos ara ja no es tracta de si l'artista pot continuar. Egoïstament ens interessaria que tornés a ser el que coneixíem, però ara el rpimer és que la persona se'n surti i pugui tenir una vida mínimament feliç. Això a alguns segurament els importa un pito, a alguns ens agradaria saber que és així, i a altres, els més propers, els importa moltíssim.

I hi ha altra gent que no sé perquè no només li riu les gràcies sinó que sembla provocar que segueixi en aquest estat. Algu ndeu esperar treure'n fama o calers... altres potser tenen algú de qui riure's... o potser treure pit de que són amics seus... jo què sé. El que està clar és que no li fan cap favor.

L'artista... estaria bé que estés en plena forma, però de moment està clar que no pot ser. Què hi farem.

Desitjo sincerament a en Josep que sigui capaç de canviar el xip i encara les coses d'una nova manera que li permeti encarar la vida amb felicitat. Si llavors a més a més és capaç de tornar a donar-nos grans moments amb la música ho celebrarem.

Mireia ha dit...

Completament d'acord amb tu, Guillem!
Tal i com deia un altre geni, Picasso, "la inspiració t'ha d'agafar treballant" i si no estas al peu del canó...no arriba!
I això tenint en compte que l'Adrià Puntí és un dels millors genis per mi, però el concert del dijous va ser decebedor per ell, pel presitigi de la seva trajectòria i pel públic, i mira que amb gairebé 20 anys n'he vist uns quants de concerts seus...
I respecte als "fashions" que es pensen que el que va fer dijous és un nou gir en la seva trajectòria, una performance...els hi dic desperteu-vos això és tot el que pot fer en aquest moment!
El que passa que els fans ens hem acostumat amb un llistó cada vegada més baix i ara ja no s'aguanta més, perquè toquem a terra.
Josep, dedica't a cuidar-te, i no assumeixis cap més compromís, i no facis cas d'aquests que volen alimentar les teves paranoies i pel que fa a nosaltres de moment, escoltarem els teus CD's, i si t'hi veus en cor, potser seria un bon moment de reclusió, salut i de grabar un altre CD.

Salut i fins a la propera!

La Princesa dels ulls tristos ha dit...

Oblideu tot el que havia dit... no cal que malgasteu paraules en donar suport a una persona que només escoltarà els VOLTORS i les HIENES que té al seu costat.

Ell és qui decideix COM i amb QUI viure la seva vida... aquestes són les conseqüències...

AQUÍ ACABA LA MEVA APORTACIÓ I LA MEVA FEINA EN AQUEST BLOG.

ÉS UNA PENA ACABAR AIXÍ.

GuillemTM ha dit...

Em sap molt greu aquesta decisió perquè tu havies estat qui ens havia portat a tots cap aquí, tot i que entenc que quan el vincle és molt personal, ha de fer molt de mal el que està passant.

Negar que alguna cosa passa quan la meitat del públic se'n va abans d'acabar després d'haver aguantat hora i mitja sense xiular per no fer mal, quan part del públic demana que li tornin els calers i els els tornen és estúpid.

Josep: tu saps millor que ningú que el concert no te l'havies preparat, que molt del què passsa és per desídia. No pots enganyar-te a tu mateix ni als teus seguidors. Només enganyaràs als qui vulguin deixar-se enganyar, i cada vegada són menys. Puc entendre que no tinguis forces per encarar-ho com caldria, però negant l'evidència no fas res més que llançar-te a un pou sense fons.

Espero que siguis capaç d'adonar-te'n i reaccionar, ja no per nosaltres, els fans, sinó per tu mateix i pels que de debó t'estimen. Per si de cas no ho fas, moltes gràcies pels bons moments que m'has donat i molta sort.

jaipens ha dit...

crec que no anem bé, que no anem pel bon camí, que qualsevol dia d'aquests el jaguar es troba amb una tortuga de les grosses, i
queixalada!

l'entorn, malgrat estigui revestit de ferro forjat, no és capaç de soportar un pes tan gros com la decepció continuada, i sapigueu que en josep és una persona amb una sensibilitat eterna que res té a veure amb el que us va semblar damunt l'escenari el passat dijous.

però teniu raó en dir que, malgrat siguem incondicionals, fans, coneguts, o amics, no som tontos. això no.

i ho dic jo, que estava absolutament convençuda de trobar a l'escenari de dijous, aquella llum tan brillant que fa temps que no sona.

jaipens

jaipens ha dit...

per cert, menú: micròfon rovellat.

jaipens ha dit...

no és cap defensa però...au va no exagerem tampoc, en puntí no va de res

va trucar pel mòbil a sa mare, cert que en josep és un geni, tot i que només ho demostra quan vol.. però no arriba a l'extrem de parlar amb els morts

va encarar-se amb un tio del públic perquè aquest primer el va insultar personalment, cosa que estava fora de lloc, malgrat les circumstàncies

en fi...
us van tornar els calerS dius?

GuillemTM ha dit...

A mi no me'ls van tornar. Però, tot i que hi havia gent que ho havia cridat, ni em va passar pel cap demanar-ho. La decepció no tenia a veure amb els calers.

Jo crec que no importa amb qui va parlar per telèfon. Fos qui fos, allò dins un concert dels que feia fa uns anys ens hauria fet gràcia a tots.

El problema tampoc va ser en sí que s'encarés amb el que li va dir pocavergonya. Això encara podria arribar a ser justificable en un concert dels que deia.

El problema va ser tot plegat. Potser no va ser només una cançó com diu la jaipens. Podem arribar a dir que van ser 3 (Ull per ull, On the nickel i De muda en muda). Faltes de respecte al públic, unes quantes. Algunes molt immerescudes. Música: ben poca. diria que la jam session va portar a tocar la mateixa música durant 10 minuts al principi i 10 més al final. I ell no era precisament que hi aportés gaire. Les cançons reinventades... diria que ja està començant a oblidar també les dues cançons que encara solia recordar més o menys senceres: El boulevard dels xiprers i Ull per ull.

Però per mi el pitjor de tot és que, un cop paït tot plegat encara ell mateix intenti fer creure a algú que allò va anar bé.

GuillemTM ha dit...

Extret del Periòdico d'avui, entrevista a Quimi Portet:

¿Per què dedica el disc a Adrià Puntí?
–L’enyoro. Tinc la sort d’haver produït tres discos seus i va ser un honor i un enriquiment. Va ser tan especial... Sé que en directe ha tingut algun fracàs últimament i em sap molt de greu. És el millor de tots nos- altres, i amb molta distància. L’estimo molt i l’enyoro.

Josep: aquest sí que t'estima.

jaipens ha dit...

de fet crec que l'enyor és el terme que més encaixa en tot això. l'enyor del que no hi és, del que falta, del que fa temps que no és a prop.

per nosaltres en puntí no fracassa, perquè tots sabem que si volgués, podria, el que passa és que no li dón la (puta, amb perdó) gana.

proposo que tots plegats donem forces a en josep, prou critiques i martingales, prou parlar del que va ser o no ser..

començo una cadena de:
jaipens: jo també t'enyoro josep

xai ha dit...

2. xai: jo també t'enyoro josep

Mireia ha dit...

jo també enyoro l'Adrià Puntí, el que ens feia vibrar, el que ens feia emocionar, el que ens feia sortir dels seus concerts plens de satisfacció i joia, el que ens sorprenia amb acudits intel-ligents i amb melodies exquisites, el que vam conèixer fa gairebé 20 anys... Adrià torna!

GuillemTM ha dit...

Jo també l'enyoro, es digui Josep, es digui Adrià, o es digui com es vulgui dir. Per això som tots aquí.

TTV ha dit...

Us deixo 5 minuts de l'actuació a l'Acústica. No sabria dir si són els millors moments o dels pocs que van arribar a tocar la fibra http://www.youtube.com/watch?v=ySZEBDRF_f0