Als escenaris amb Desobedientes

Embrions Perfectes:

Josep Puntí ve per primer cop a Barcelona. En un concert de cap a peus.

Puja als escenaris per preparar el seu proper treball amb els
Desobedientes. Posant solfa i caliu a les seves melodies atemporals, eternes i genials
que són fruit de les visions
d’un artista pluridisciplinar en constant creixement.

El rei no ha marxat mai perquè els ritmes i harmonies que ens ha donat són part de l’imaginari de tots nosaltres.

El proper dia 17 de desembre a la sala Apolo de Barcelona podreu gaudir-ne. És ara que vol donar-nos el millor d’ell mateix cobert per la més bona de les bandes que mai l’ha acompanyat en directe.

Aquells que el coneixien disfrutaran de la pel·lícula autobiogràfica que està en fase de producció i que és, juntament amb el disc més esperat del panorama musical del nostre país, el que ens estava preparant… ja que és una avaluació contínua amb matrícula d’honor assegurada abans de final de curs.

Visca la república del veïnat de Salt!

20 comentaris:

Anònim ha dit...

punti en el punt
http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/111107.html..
toni-

Anònim ha dit...

No és per remenar fems, però a què es refereix amb: "El teu diari i d'altres van fer-me molt de mal amb una gran mentida a portada el 2002. Encara estic cremat de tot allò"

Potser m'ajudaria a entendre coses, o potser tan se val. El cas és que l'Univers Puntí continua brillant, això és el importa.

Lola Balsareny ha dit...

Sabeu si es poden comprar les entrades anticipades a l'Apolo mateix o només per internet?

Anònim ha dit...

No es podien comprar anticipades a l'Apolo... ho vaig anar a preguntar expressament! :-(

Anònim ha dit...

com va anar el concert? lguna contracrònica pels que no hi vam poder ser? gràcies

Anònim ha dit...

x ara l q hia son fotos aki:

http://www.flickr.com/photos/thundershead/sets/72157622897177519/

Anònim ha dit...

Crec que el concert a l'Apolo va ser positiu. Després dels darrers concerts que havia fet ( drames com el de l'acústica!!). Crec que es pot dir que hi va haver una millora. Certament el públic el va ajudar i en Shuarma ( ex-cantant de elefantes també). " Que duri, que duri, que duri la bona sort!)

Anònim ha dit...

Vaig ser a Figueres, a l'Acústica i allò sí que va ser un desastre.
A l'Apolo el dia 17 en Puntí va parlar, va fer broma, i va acabar moltes de les cançons que va començar, amb una execució impressionant. És cert que en alguns moments va estar descentrat i que va fer anar de bòlit els músics (sobretot el de la berra)quan canviava la cançó que havia d'interpretar gairebé sense avisar, però el resum és que va ser un grandíssim concert, a l'alçada del talent d'en Josep Puntí. Un dels millors de la meva vida (i ja en porto uns quants)

Anònim ha dit...

merry cristhmas per a tothom!
Va ser positiu 100%,amb nota inmillorable,vaig sortir molt content,feia temps que no veia un concert tant bo. com podeu comparar lo del apolo amb zacaries,siusplau qui ha dit això?! res a veure...pero res de res!,i molt,molt millor que el de bikini per favor! siguem coherents!.aqui es va notar que s'ho havia preparat, tot i marcant sempre les seves improvitzacions dignes d'un gran geni,i ja ho he dit mil cops,gaudir d'en punti es un gran plaer al que espero no tenir que renunciar-hi mai!. ggràcies! toni

longuis ha dit...

És irrefutable que el Puntianisme ha generat una cert histrionisme. És a dir, i sobre allò que succeí a l'Apolo, hi ha qui pensa que fou memorable, i hi ha qui pensa que fou lamentable —jo, m'inscric en aquest segon grup.

Solament vaig veure un element nou en aquest darrer concert, tot i que ja s'havia manifestat —amb menys intensitat— en d'altres. Aquest és la meteòrica ascensió del cinisme en la figura del Puntí. Hom no pot pujar a l'escenari a gastar gran part de l'energia en fer creure al públic que la cosa no rutlla per culpa del tècnic de so, o pels músics que has escollit que t'acompanyin.

Si les coses no rutllen d'alt d'un escenari és, principalment, per mèrits pròpis.

Que el concert anès com anès és, vistos els precedents, era previsible. El que no ho era, era aquella constància futil a fer creure que el desgavell no anava amb ell.

GuillemTM ha dit...

Jo, després de l'experiència de Figueres, no em vaig veure amb cor de ser-hi. Em sorprenia tanta energia de cop i volta després d'aquell desastre (no reconegut). Veient els comentaris em faig una idea de com va anar: no va ser tan desastrós, però no va pas anar bé.
En Puntí sempre ha estat un destroyer amb les guitarres, i sempre hi ha hagut un cert desgavell, però darrerament se'l veu queixar-se del so fins i tot quan un no té la sensació de sentir-ho malament.
Per altra banda hi ha això de no acabar les cançons. Ell diu que és una mena de forma expressió de la llibertat artística, però jo (i crec que molts) ho veiem com un no saber què es vol fer.
Tendeixo a pensar que simplement mostra que no se sent bé amb el que està fent.
Longuis, tens raó amb aquest creixement. Un altre element és que si la indústria del disc li deu coses, ja fa temps que les hi deu, i ara ens surt amb això quan creix la demanda d'un nou disc.
Es parla molt d'embrions, i de discos en preparació, però això no em quadra amb que només s'han sentit dos o tres embrions en directe, i per altra banda dóna a entendre que no hi haurà discos.
No ho sé... estic força desconcertat. Per una banda he perdut la confiança en els concerts. Per l'altra el sentir a parlar de cançons noves em feia pensar amb un disc com a possible sortida.
En fi, m'agradaria tenir unes altres sensacions. Jo estic segur que pot trobar un bon camí, potser no el mateix camí meravellós de temps enrere, però un camí que si no és tan bo sigui força presentable. Però està clar que encara no l'ha trobat.

mixtura ha dit...

Vinga Puntí! estem aqui per tu, merces pel concert, per deixar-nos tastar de nou allò que millor saps fer, sencillament moments de música que ens arriben a l'ànima. I si un toca amb l'ànima.. que més dona si et disfraces o dius o fas! tan de bó arribin més moments.

salut!

Anònim ha dit...

No entenc res. En Puntí va cantar moltes cançons senceres (o gairebé senceres), amb unes versions noves i molt assajades (els músics sabien bé el que havien de fer quan a en Puntí se li anava l'olla), la versió de Sota una col o Si o Ull per ull o Coral·lí van ser impressionants, boníssimes. A mi m'és igual que a mitja cançó de Coral·lí deixi de cantar, mentre la banda segueixi i ell no perdi el fil, el públic segueix. Vaig estar a Figueres a l'agost i allò sí que va ser un desastre. Per mi, un concert impressionant, boníssim, del millor que he sentit mai. Sincerament no entenc els detractors. En Puntí encara no està del tot bé, però comparat amb Figueres (allí el vaig veure acabat) sembla com si hagués ressuscitat. De veritat

Anònim ha dit...

Deixeu-vos estar de tonteries. Això que fa el Puntí no són concerts, són assajos en estat etílic. Jo ja em comformo amb el que vaig veure a l'Apolo, però com a concert és senzillament un desastre. L'única cosa bona és que la gent cada vegada més, ja sap al què va. Sempre és millor veure un geni totalment mermat que un mediocre en plenitud. En fi, tots tenim l'esperança que un dia torni...

Unknown ha dit...

A l'Apolo vaig veure tot un professional fent servir la música com a mitjà per fer-nos viure una experiència (evidentment per aquells amb capacitat de poder gaudir-la). La música va passar a un segon pla en ocasions, com alguns esperem, però en d'altres va brillar (i aquest teva-meva va ser màgic). M'agraden les picabaralles que genera aquest home, ens divideix. Vaig tenir la inmensa sort d'estar en un dels pocs llocs de Bareclona on aquells moments es feia quelcom de bastant veritable (i això crea addicció!)

Anònim ha dit...

Dues pàgines sobre el concert amb una peça sobre l'homenatge a Umpah-pah al Culturas del dia 30. Salut

http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?COMPID=53856878567&ID_PAGINA=3746&ID_FORMATO=9&PAGINACIO=&dummy=dummy?urlback=http%3A%2F%2Fwww.lavanguardia.es%2Fpremium%2Fpublica%2Fpublica%3FCOMPID%3D53856878567%26ID_PAGINA%3D3744%26ID_FORMATO%3D9


http://www.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/res/20091230/53856878833.html?urlback=http://www.lavanguardia.es/premium/edicionimpresa/20091230/53856878833.html

Anònim ha dit...

algu sap q pasa amb el mur del facebook d`en punti? no puc accedir al seu mur i estic preocupat .

Anònim ha dit...

Tots observem, però cadascú veu el que els seus ulls li mostren.

En el meu cas, reconec que vaig anar al concert de l'Apolo esperançat. En un moment emocional i econòmicament tocat, vaig fer l'esforç d'autoregalar-me una entrada per intentar revifar-me l'esperit amb el record de l'artista que més m'ha remogut (positivament) les entranyes del panorama musical personal. Em va engrescar encara més la notable interpretació d'un tema que vaig veure al programa Ànima.
Tot just va començar el concert vaig sentir una sacsejada interior en forma de pell de gallina, que prometia fer d'aquell moment algo especial.
Moments com la primera vegada que el vaig veure tocar en directe a l'Universitat Autònoma, com quan va encendre una gèlida nit de Fires, o l'ocasió en que va ressucitar una gira també a la sala Apolo.
Però, aquesta vegada l'entusiasme va anar morint-se a mida que no acabava cap dels temes; descontrolant la energia i genialitat; transformant-se en un ego patètic, poc respectuós amb la banda i les cançons; cruelment recolçat pel públic famolenc del talent que ja no hi era.
Una tristor que es pot resumir en les súpliques d'en Shuarma perquè no abandonés l'escenari ja que li volia dedicar aquella versió.
Vaig deixar d'aplaudir els records, i vaig desitjar que acabés el més aviat possible aquell malson. Podria haver marxat abans, reclamar els diners de l'entrada, o denunciar a la sala per posar les birres a 5 euros. Però enlloc d'això vaig preferir enfonsar-me amb ell, perquè entenc als seus fans, i perquè jo també li he donat un sentit a la seva música.

Els meus ulls ho van veure així, i les meves orelles prefereixen viure del passat abans que tornar a assistir a un espectacle decepcionant.
Això sí, sempre amb esperança.

GuillemTM ha dit...

A aquest últim anònim: jo aquest cop no hi era (anar de Girona a Barcelona després de l'experiència figuerenca era massa voluntat), però entenc molt bé les sensacions que descrius. Només una puntualització: Jo diria que el talent és l'única cosa que sempre hi serà, i per tant, encara hi és.

Nahim de Forvik ha dit...

No vaig tenir la sort d'anar el concert, però el run-run que hi ha sobre la salut d'en Josep es vox populi. Jo prefereixo que no actuï i que es guareixi, i que torni. Si sap fer les coses bé, és que no tindrà rival. De fet és el que estic pregonant. Un senyor com en Josep/Adrià és massa valuós perquè s'estigui arriscant inútilment.