UNA NIT AL LICEU

Els grans moments s'esvaeixen, malauradament, tan ràpid... però perduraran per sempre al record.



Després d'una llarga i impacient espera, i d'un tracte escàs d'amabilitat per part d'algunes persones de l'organització, vaig poder gaudir de la grandesa del moment. No duia vestit car, ni joies d'or i diamants, però m'has fet ser una privilegiada en vibrar de nou, durant una breu però intensa estona, amb la teva música, còmodament des d'una de les butaques de la platea d'aquest hermós gran teatre.
Gràcies per regalar-nos aquest luxe.


"Que ens duri, que ens duri,
que ens duri sempre la bona sort"


Rodatge de la pel·lícula documental "Rock & Cat"
Barcelona, 6 d'agost de 2005

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Princesa del Liceu ;-)
quina sort vas tindre!
ens podries explicar quines cançons va tocar? sol o acompanyat?
com va anar la cosa...
merci

mixtura

Anònim ha dit...

si si estaria molt interesant que espliquesis alguna cosa del que va pasar

La Princesa dels ulls tristos ha dit...

La gravació es va fer amb molt retràs respecte l'hora programada, com és habitual en aquests events, i els hi que vam anar expressament per veure a en Puntí, estàvem molt impacients (el grup anterior va estar més de tres hores per gravar la seva cançó...); però tot i l'espera, no vam marxar defraudats, ben al contrari, va valer molt la pena.

Sol, damunt l'auster escenari, amb l'única companyia d'un piano i un got de cervesa, va tocar "Ull per ull", en directe, res de playback ni repeticions.
Després de la gravació d'aquesta cançó vam tenir el privilegi d'accedir a la platea del teatre, érem una trentena de persones però la vam omplir...
Vam ser els únics afortunats que vam poder gaudir d'aquest luxe, viure des de les butaques del Liceu d'una altra, molt curta però intensa, actuació improvitzada, podent admirant alhora la bellesa d'aquest Gran Teatre.

Anònim ha dit...

Jo també hi vaig ser, no se qui ets la d'aquest blog, però em penso que erets al meu costat, jo soc el que vaig cridar "ets el millor" com un animal un cop va acavar, molt emocionat, he de dir que és una de les experiències musicals més bèsties, honestes i dramàtiques que he tingut, allà vem poder ser part directa i activa del drama personal per el que està passant aquest geni que espero, no trigui gaire en aixecar una miqueta més el cap per poder seguir fens discs...tan de bo sigui així, de totes maneres no para de demostrar que, estigui en l'estat anímic i personal que estigui, és una bèstia de l'escanari, és nascut per ser-hi.
No us el perdeu demà passat al Figarrock, serà gratuit i actua amb el que li queda de banda.
http://www.figarock.org
Si aneu a aquesta web veureu fotos de la seva actuació de l'any passat, les hi vaig fer jo i també va ser brutal.
Visca l'Adrià.

La Princesa dels ulls tristos ha dit...

Desitjaria que nosaltres, el seu públic, la seva gent, els que sempre hi som i hi serem, fóssim prou capaços de transmetre-li tota l'emoció que amb cada actuació, amb cada cançó, ens fa sentir; així com el recolzament, suport i admiració que fidelment li guardem. Que l'ajudéssim a superar aquest patiment que el rossega per dins, i poguem veure'l radiant, animat, brollant genialitat per cada porus.
Que cada llàgrima es converteixi en un somriure.

Anònim ha dit...

Bdia,

Amb un xic de retard visito ak extraordinari racó k heu creat per al magnífic ARTISTA i millor persona, Adrià Puntí. Jo tb vaig ser al Liceu el 6 d'agost. Em feia molta il-lusio retrobar l'Adrià doncs feia temps k no ens veiem i va ser un xoc, la veritat. Mt emocionant! El més extraordinari va ser que, malgrat tot, va demostrar una vegada més que és un GENI.
El vaig conèixer abans com a persona que com artista. Com a persona em va sorprendre i com a artista em va meravellar, el conjunt és embriagador!
Tb em va agradar veure k té seguidors incondicionals, k vam aguantar 12h d rodatge, les 3h anteriors a ell van ser d'escàndol! k el respecten com a persona i l'admiren com a artista.
Endavant geni!

Rkds a tots i felicitats a l'artífex del blog!!!

Pili, Olot 23 Agost 2005

La Princesa dels ulls tristos ha dit...

Gràcies per l'entusiasme que demostres en haver visitat aquest espai.

Santa Paciència el dia del rodatge, aquelles tres hores es van fer llargues sí, terriblement llargues... (amb tots els meus respectes pel grup que rodava...) però després... ens vam emocionar tots oi?

Una abraçada