"Redescobrint" vídeos com aquest, surt una enyorança a la música fresca i desenfadada de llavors, rock català sí, pero atemporal, del que va marcar un modus vivendi de festa i rauxa, llenguatge críptic vers un so sensorial que encara ara allibera emocions.
...si no haguesin existit.. els haurien d'haver inventat...obriu el calaix dels records, pareu l'orella i.. deixeu un missatge o emoció :-)
3 comentaris:
Afortunats els qui vau viure aquestes joies. Jo en temps d'Umpah-pah encara anava a escola i no en tinc record directe. Però penso que mai és tard per abocar-se a l'univers Puntí i els tres discos de l'Adrià m'arriben amb una passió intensa i enlluernadora fins gairebé perdre el món de vista! Incomparables, aquestes tres grans obres d'art. I aquest bloc és un tresor d'informació, us en volia felicitar i agrair la iniciativa. També us escric perquè he vist que dia 10 de juliol hi ha anunciat un concert a Verges. En sabeu més coses? Salut!
va be recordar de tant en tant aquella música, ja es un legat del que presumir.
Merci tambe pels comentaris .. i recordar que el blog el fem entre tots i totes.
el concert es anunciat a:
http://www.myspace.com/bravecoastrecords
així que deu ser força oficial, a reveure doncs!
salutacions
"raons de pes" (1991) i "bamboo avenue" (1992). Els dos primers discos d' Umpah-pah, són dos discos exel-lents, cap artista d'aquest país dificilment podrà superar aquelles cançons.Fins i tot els propis Umpah-pah amb els següents discos no van poder fer-ho. Aquesta gent que va demanar que els tornessin els calers farien bé de gastar-se'ls comprant aquests dos discos i llavors s' avergonyiran de la seva indignitat.
Publica un comentari a l'entrada